La Ciutat i les Seves Transformacions

La Conurbació

Es produeix quan una ciutat creix més enllà del seu terme municipal i absorbeix dins la seva estructura urbana els nuclis veïns, sense que perdin, però, la seva entitat municipal. Es produeix un continu urbà a través de diversos municipis. Exemple: Barcelona estricte té uns 97 km2 i 1.600.000 habitants, però la conurbació de Barcelona (Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet...) inclou uns 20 municipis i uns 3.000.000 d’habitants.

La Metròpolis o Àrea Metropolitana

Significa que les grans ciutats exerceixen una influència més o menys directa més enllà del seu nucli urbà estricte, sobre ciutats properes, normalment major com més propera està la ciutat. Les ciutats sota la influència d’una àrea metropolitana normalment exerceixen funcions específiques (per exemple, producció de determinats béns...) i sovint constitueixen ciutats dormitori de la metròpolis. A Mallorca, Palma actua com a metròpolis de tota l’illa.

Les Xarxes Urbanes

A Europa, més del 50% de la població viu a les grans ciutats i àrees metropolitanes. Les ciutats no estan aïllades entre si, sinó que estan interconnectades per moviments de població, de mercaderies, de recursos i de capital. Aquestes interconnexions són el que es coneix com a xarxes urbanes. La xarxa europea més densa uneix el sud de Gran Bretanya (àrea metropolitana de Londres) i el centre d’Europa (Brussel·les, la Haia, Bonn, Milà, Gènova...) i l’arc mediterrani, que connecta València, Barcelona, Marsella, Gènova... i les ciutats del Mediterrani amb les anteriors.

El Sistema Urbà a l'Estat Espanyol

Àrea de Madrid

Basat en la capitalitat, centralitza tota la xarxa urbana amb connexions directes amb les principals ciutats. La relativa distància de Madrid amb les capitals i la manca de nòduls intermedis fa que en termes econòmics aquesta centralitat sigui costosa i poc eficient.

Corredor Mediterrani

Des d’Algesires fins a França. Uneix Màlaga, Granada, Cartagena, Alacant, València, Tarragona i Barcelona com a principals nodes. Connecta amb Palma. És el més dinàmic i actualment està en fase d’estructuració mitjançant la creació d’eixos de transport eficients i moderns.

Eix Cantàbric

Oviedo-Gijón, Santander, Bilbao, Vitòria... fins a França. Abans era l’eix més industrialitzat (mineria de carbó i ferro, metal·lúrgiques...) però actualment es troba en crisi i reestructuració.

Eix de la Vall de l'Ebre

Uneix l’eix cantàbric i el mediterrani per la vall de l’Ebre. Saragossa actua de nus de comunicació amb Madrid.

Eix Atlàntic Gallec

Ferrol, Vigo, A Corunya i Pontevedra.

Eix Andalús

Uneix la vall del Guadalquivir (Còrdoba i Sevilla) amb el litoral mediterrani (Almeria, Granada, Màlaga, Cadis i Algesires).

Transformacions de les Ciutats a Espanya

Les sis àrees metropolitanes més grans són: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Bilbao i Màlaga. Comprenen 1/3 de la població (uns 16 milions d’habitants) i representen un 2% del territori. Les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona tenen una població d’uns 11 milions d’habitants (aprox. 25% de la població).

La Ciutat Compacta

Històricament, les ciutats han anat creixent del centre cap a la perifèria. El centre històric concentrava la major part de funcions econòmiques, comercials, centre de decisió política, etc. L’envelliment progressiu de les infraestructures i les dificultats d’accessibilitat (traçat i amplària de carrers, edificis petits...) han anat deteriorant en part el centre històric, que ha estat abandonat en part a les classes socials inferiors i grups marginals. Tot i així, algunes parts del centre històric han mantingut el seu prestigi com a centres de decisió política (ajuntament, catedral...), comercial de productes de luxe i turística.

La Ciutat Difusa

A partir dels anys noranta del s. XX, cada vegada pren més importància el model de ciutat difusa:

1. Pèrdua del caràcter residencial del centre històric: La població del nucli històric, que abans constituïa la burgesia urbana, es desplaça a zones residencials de la perifèria.
2. Deslocalització de les funcions administratives: Encara que el nucli històric ha seguit conservant alguns edificis: ajuntament, edificis emblemàtics de grans empreses... La majoria de funcions administratives s’han desplaçat a la perifèria, degut a la millor accessibilitat, la possibilitat de disposar de grans edificis adaptats a les funcions actuals i menor valor del sòl.
3. Pèrdua d’importància comercial del centre històric: Excepte determinats béns, normalment d’elevat valor afegit. La majoria de grans superfícies comercials s’ubiquen a la perifèria per les mateixes raons anteriors.
4. Localització de l’activitat econòmica a polígons industrials cada vegada més allunyats del centre.
5. Agreujament de la segregació social: Barris residencials per a gent rica, amb guardes de seguretat, tancaments (Son Vida a Palma) i barriades perifèriques degradades, barraquisme... guettos.
6. Gentrificació del centre històric. És el procés més recent que es dóna actualment, provocat en gran part per l’agudització de la desigualtat social (rics cada vegada més rics mentre augmenta la pobresa) i en part pel turisme d’escala. Les classes riques intenten recuperar el centre històric mitjançant rehabilitacions i mobbing immobiliari sobre els residents tradicionals. En el mateix sentit, les marques mundials i franquícies desplacen el petit comerç del centre urbà.
7. Creació de vies de cintura al voltant de la ciutat, com si fossin anells, cada vegada més extensos, és el resultat dels problemes de mobilitat dins la ciutat difusa.

La ciutat difusa depèn del transport individual en cotxe, la qual cosa crea greus problemes de circulació, sobretot en hores punta. A més, suposa un consum exagerat de recursos (xarxes de subministrament d’aigua, d’aigües residuals, enllumenat elèctric...) i de territori. La ciutat difusa, si creix massa, crea problemes greus de sostenibilitat.

Els Problemes de la Ciutat Espanyola

La Ciutat i la Polarització Social

A l'inici de la dècada del 1980, la crisi de l'Estat del benestar i la fi de l'estabilitat laboral generalitzada van contribuir a la destrucció de l'amplia classe mitjana urbana i al sorgiment d'una gran polarització social. La ciutat contemporània es visualitza en el sorgiment d'una ciutat dual, tant a escala mundial (a Occident hi ha ciutats pròsperes i al Tercer Món són només contenidors de població).

Els Espais de la Ciutat Dual

La nova polarització econòmica que caracteritza aquestes grans ciutats globals també es tradueix en una forta desigualtat interna, visualitzada en forma de segregació o fins i tot de guetització, situacions en què l'etnia (origen), la procedència (per immigració) o la classe social (per expulsió del mercat laboral) es converteixen en factors decisius d'una espacialitat diferenciada.

Àrees de Sobrecentralitat

Als espais de sobrecentralitat s'hi ubiquen les seus de les grans empreses industrials i financeres. Coincideix amb els centres històrics de les ciutats globals, pel caràcter simbòlic i de prestigi d'aquests llocs i perquè solen concentrar les xarxes d'infraestructures més desenvolupades i més ben connectades.

Comunitats Tancades

Les comunitats tancades són zones residencials exclusives, construïdes amb capital privat; es troben separades de la resta de la ciutat per murs i tanques, amb guardes de seguretat que controlen l'accés de persones que no en són residents. Aquestes comunitats compten amb les pròpies prestacions, des de la recollida de les escombraries fins als serveis de vigilància.

La Gentrificació

Ennobliment o gentrificació és el procés pel qual persones amb un alt nivell de recursos econòmics, així com activitats comercials i artístiques de gran valor afegit (galeries d'art, botigues de disseny, restaurants de luxe o exòtics, bars de moda...) s'instalen a barris fins aleshores degradats. Aviat els antics residents es veuen forçats a abandonar la zona perquè no poden pagar els nous lloguers. Quan es resisteixen a abandonar el barri, sovint es produeixen episodis de mobbing immobiliari o actes de pressió i d'extorsió efectuats pels propietaris dels immobles.

Les Perifèries Degradades

Processos d'empobriment es localitzen als barris perifèrics de les grans ciutats, molts dels quals no havien estat dissenyats amb prou criteris d'integració social i espacial. Aquests barris als extraradis (amb habitatges d'autoconstrucció o amb blocs racionalistes en polígons residencials) que havien estat la llar de les classes treballadores o mitjanes, comencen a sofrir abandonament per part de les administracions i entren així en un procés accelerat de degradació. No totes les experiències de contactes multiètnics són conflictives i violentes. Una major flexibilitat dels plans urbanístics i de les polítiques urbanes per obrir les possibilitats a l'aparició de comunitats híbrides constituïdes per ciutadans d'origens diversos.

s d'origens diversos.