La ciutat espanyola del segle XXI i les xarxes urbanes a Europa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,57 KB

La ciutat espanyola del segle XXI

La deslocalització de la indústria tradicional ha estat una de les conseqüències del postfordisme. Això ha significat la ràpida industrialització de determinades zones del món (ciutats sud-est asiàtic, frontera nord mexicana…) i, alhora, la desindustrialització de les ciutats occidentals.

A Espanya, la desindustrialització es va produir a finals del s.XX i va significar el tancament de moltes fàbriques. Això va provocar que moltes persones es quedessin a l’atur i la necessitat de donar un nou ús als edificis on hi havien aquestes fàbriques. Avui en dia en aquestes cuitats es situen els parcs tecnològics dedicats als sectors de la tecnologia i de recerca i desenvolupament.

Les ciutats s’han renovat i l’actual sector terciari està directament relacionat amb el secor industrial evolucionat (postindustrial). Els serveis són el motor de l’economia de les ciutats. També calen empreses dedicades a satisfer els nous hàbits de consum de la societat centrades en l’oci, la cultura, la moda i la informació. Les grans metròpolis continuen sent els punts de màxima centralitat, on es concentra l’economia.

Xarxes i sistemes de ciutats

  • Metròpolis globals nacionals: Concentren milions d’habitants, estableixen la seva centralitat en una regió metropolitana i tenen influència tan nacional com internacional. Es situen les seus de les empreses més destacades i les principals institucions públiques, compta amb una densa xarxa de comunicacions i tenen una gran activitat cultural i política.

Ex: Madrid i Barcelona

  • Metròpolis regionals: Són ciutats grans d’entre 350.000 i 800.000 habitants i ben comunicades. La seva centralitat comprèn una regió molt extensa i acostumen a tenir un notable dinamisme, sovint vinculat a les metròpolis nacionals.

Ex: València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Bilbao…

  • Ciutats mitjanes o centres subregionals: Ciutats d’entre 100.000 i 200.000 habitants. El paper administratiu de la gran majoria de capitals provincials ha exercit de pol d’atracció de la població i dels serveis.

Ex: Santander, Tarragona, Pamplona, Reus…

  • Capitals comarcals: Nuclis de població d’entre 10.000 i 50.000 habitants que disposen d’equipaments i infraestructures bàsiques per a poder influir en l’entorn comarcal.

Àrees metropolitanes: Aglomeració urbana dominada per una ciutat central a l’entorn de la qual s’integren diversos municipis; en conjunt, formen una unitat funcional.

Ex: Madrid o Barcelona

Conurbacions: Conjunt de diverses ciutats d’importància similar que acaben formant una continu urbà i una unitat funcional. Per exemple, un mateix carrer pot pertànyer a dos municipis diferents.

Ex: Barcelona

Xarxes urbanes a Europa

Actualment, tot el continent europeu és un territori reticulat i organitzat per les ciutats.  El principal eix urbà anomenada banana (per la seva forma) va del sud-est de Gran Bretanya fins al nord d’Itàlia. S’hi han associat grans industrials i denses infraestructures, comportant un alt consum energètic i un notable nivell de contaminació. Una altra franja amb una intensa urbanització és l’arc mediterrani, que s’estén des de la Comunitat Valenciana fins el nord-est d’Itàlia. Tot i l’allunyament de grans ciutats com Madrid, París, Berlín o Roma, aquestes s’han integrat amb grans inversions en infraestructures.

Entradas relacionadas: