La Ciutat: Concepte, Urbanisme i Agents Socials Clau

El Concepte de Ciutat: Criteris i Característiques

La ciutat es diferencia del poble segons diversos criteris que poden variar segons el país.

Criteris de Diferenciació Urbana

• Nombre d’habitants: No hi ha una xifra universal; a Espanya es considera ciutat a partir de 10.000 habitants.
• Concentració i densitat: Les ciutats solen tenir una gran concentració i densitat de població, però també hi ha excepcions.
• Activitat econòmica: A les ciutats predomina el sector terciari i secundari; al món rural, el primari.
• Organització i influència: La ciutat concentra poder, serveis i funcions diverses, i és un node clau de connexions i mobilitat.
• Arquitectura i urbanisme: Les ciutats es caracteritzen per edificis alts, carrers planificats i espais públics que responen a funcions diverses.
• Estils de vida i relacions socials: A la ciutat hi ha més ritme, diversitat i anonimat, però també més oportunitats de contacte social i cultural.
• Concentració de funcions: La ciutat reuneix poder, serveis i activitats que atrauen persones i recursos.

Els Agents Socials en la Producció de la Ciutat

Els agents socials urbans són persones, grups i institucions que influeixen en la creació i transformació de l’espai urbà, cadascun amb els seus interessos.

Principals Agents Urbans

• Propietaris privats del sòl: Actuen com a promotors immobiliaris buscant el màxim benefici, sovint pressionant els ajuntaments per modificar els plans urbanístics.
• Els empresaris: Busquen bones ubicacions per a les seves indústries i sol·liciten infraestructures que els facilitin l’activitat econòmica.
• Els poders públics: Els ajuntaments i governs planifiquen l’ús del sòl, gestionen serveis essencials com educació, sanitat i seguretat, i intervenen en la distribució del sòl.
• Els moviments socials urbans: Els veïns organitzats poden influir significativament en les decisions urbanístiques, defensant els seus interessos en àmbits com l’habitatge digne i el medi ambient.

L’Espai Urbà: Especulació, Valor d’Ús i Valor de Canvi

La ciutat, dins del sistema capitalista, es converteix en una mercaderia que es compra i es ven, desenvolupant-se segons les lleis del mercat.

La Ciutat i el Mode de Producció Capitalista

Amb la Revolució Industrial, la ciutat es va transformar en un espai de producció i comerç. El sòl urbà va començar a ser valorat també pel seu valor de canvi, promovent així l’especulació immobiliària.

La Ciutat com a Mercaderia

La mercantilització de la ciutat dificulta l’accés a un habitatge digne. Els propietaris del sòl es beneficien de les millores públiques que incrementen el valor dels terrenys, creant conflictes entre els agents urbans que busquen maximitzar el valor de canvi i els que defensen el valor d’ús.

El Valor del Sòl Urbà

El sòl urbà es compra i es ven al mercat, però té limitacions, com la impossibilitat de crear més sòl urbà. El seu valor depèn principalment de:

• La situació: La localització dins de la ciutat, com el centre o la perifèria, influeix directament en el seu valor.
• L’edificabilitat: Els ajuntaments decideixen l’ús de cada parcel·la. Els promotors prefereixen construir habitatges o comerços per obtenir més beneficis.

L’Urbanisme i l’Ordenació del Territori

L’urbanisme organitza el creixement urbà, establint regles per a un ús equilibrat i sostenible del sòl.

Objectius de l’Urbanisme

L’urbanisme busca ordenar el desenvolupament de ciutats i territoris, planificant el futur per a un ús racional del sòl. Això s’aconsegueix mitjançant plans territorials (per a regions) i plans urbanístics (per a ciutats).

Plans Urbanístics

Els plans urbanístics regulen el creixement de les ciutats, incloent aspectes com la circulació, els transports públics i els serveis. Els plans poden ser condicionats, correctius, prospectius o normatius.

La Classificació del Sòl a Espanya

Els plans urbanístics a Espanya classifiquen el sòl en quatre tipus principals:

• Sòl urbà: Ja construït i urbanitzat, amb tots els serveis bàsics disponibles.
• Sòl urbanitzable: Terrenys que es poden urbanitzar en el futur, segons la planificació.
• Sòl no urbanitzable: Terrenys que no es poden urbanitzar per raons de protecció ambiental, paisatgística o per riscos naturals.
• Sistemes generals: Terrenys destinats a infraestructures i serveis públics d’interès general (carreteres, parcs, equipaments).