CIU i PSC: Història, Ideologia i Perfils Electorals a Catalunya

Convergència i Unió (CIU)

Ideologia: Estat de Benestar, Democràcia i Capitalisme. CIU volia participar en la política espanyola perquè els interessos de Catalunya fossin assolits. Va aconseguir governar Catalunya des del primer moment (van guanyar 10 eleccions). Va influir en la política espanyola quan els partits no tenien majoria absoluta. Gran rebuig a la subordinació a Espanya dels partits polítics catalans. Hi ha una tendència perquè Espanya entrés i participés en Europa (OTAN, UE, ONU, UNESCO...). Apostava per l'economia productiva, amb l'objectiu de transformar l'Estat Espanyol en un Estat plurinacional (fracàs d'aquests partits a Espanya).

El 1982 desapareix l'OCD i el 1986 apareix el Partit Reformista Español.

Victòria de Convergència el 1980

L'any 1980 guanya Convergència per diversos motius:

• Va enfocar la campanya en clau presidencialista, enfocant que havia de ser el successor de Tarradellas.
• Suárez, amb l'operació Tarradellas, va satisfer les necessitats dels ciutadans de Catalunya i, per altra banda, va desactivar una possible coalició PSC-PSUC (govern socialista-comunista).
• Es va produir el vot dual per primer cop: determinades persones votaven diferent segons les eleccions, una votació més racional.
• Abstenció diferencial: part de l'electorat català no va votar perquè no creien ni sentien les eleccions com a seves.

Al 2010, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 marca la ruptura de la coalició CIU.

Lideratge

Miquel Roca Junyent (personatge important a Madrid per a CDC, es baralla amb Pujol i Roca va abandonar el partit el 1995). Jordi Pujol i Pasqual Maragall.

Geografia Electoral

Millors resultats a les poblacions mitjanes o petites, comarques de Girona, de Lleida, de Tarragona i Barcelona (ciutat i metropolitana).

Perfil Sociològic

Persones que se senten només catalanes o més catalanes que espanyoles, persones situades ideològicament entre el centre-esquerra i el centre-dreta, edat mitjana-alta.

Unió Democràtica de Catalunya (UDC)

UDC: segon partit més antic de Catalunya (1931), definit com a partit de la democràcia cristiana catalana. Els seus dirigents van ser els que més van patir el franquisme (a Catalunya per ser de missa i a Espanya per ser catalans). El 1978 va acceptar la coalició amb CDC, ja que era un partit que havia estat minoritari a la clandestinitat, i llavors el 1979 es presenten junts. CIU tenia una "mala salut de ferro" perquè el 75% deia "ens toca més" i el 25% deia "sense nosaltres no guanyen". Però, al 2010 comença la separació.

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)

Origen: Neix el 16 de juliol de 1978 fruit de la fusió de tres partits:

• PSC-Congrés: Català, socialista, anticentralista i federalista espanyol. Eren estudiants universitaris o professors anomenats "els nois de Sarrià".
• PSC-Reagrupament: Més petit, menys socialista, defensava la socialdemocràcia. Era més català, pensava que el PSC no hauria d'estar subordinat al PSOE, es va afeblir com a partit i a les eleccions de juny del 77 va formar coalició amb Convergència.
• Federació Catalana del PSOE: Socialista, base obrera, estatalista, republicà, laic i amb ànima espanyolista.

El PSC era un partit catalanista amb ànima espanyolista, no nacionalista. Guanyen les eleccions municipals a les grans ciutats de Catalunya. Socialisme descafeïnat i els vicepresidents econòmics eren socialdemòcrates.

Lideratge

Els "nois de Sarrià", de Maragall passa a Carme Chacón. En aquest últim PSC guanyen la batalla interna els espanyolistes i els catalanistes marxen.

Geografia Electoral

Vot de ciutadans grans, industrials, de classe, de zones urbanes (excepció de Lleida i Girona). Àrea metropolitana de Barcelona, Barcelona ciutat, àrea metropolitana de Tarragona, interior de Barcelona, comarques de Lleida i Girona.

Perfil Sociològic

Eix ideològic entre el centre-esquerra i el centre, tant catalans com espanyols o més espanyols que catalans, amb pares nascuts fora de Barcelona, molt interclassista ideològicament, nivell d'edat mitjà-alt.