Circulació dels Vents: Com funcionen els patrons globals

La circulació del vent es produeix en conseqüència a les masses de pressió de la següent manera: Sobre l'Equador tenim, de manera constant, instal·lades unes baixes pressions. Sobre els 30º tenim, per contra, un anticicló. Sobre els 60º tenim de nou unes baixes pressions i sobre els pols tornem a tenir dues masses d'altes pressions.

L'Equador és un lloc que disposa d'un balanç tèrmic de radiació solar positiu. Tenen, aleshores, més energia i temperatures més altes. Els pols, per contra, tenen les temperatures més baixes i disposen de menys energia solar. A l'Equador, els vents en superfície són convergents. L'origen dels vents alisis és l'Anticicló de les Açores, els vents del qual són divergents, i eixa divergència cap a latituds més baixes dóna lloc als vents alisis. Aquests vents seran humits (degut al transcurs pel mar) i convergents cap a l'Equador. Així doncs, els vents alisis a l'Equador tanquen una cel·la de la circulació del vent. Per contra, sobre el Sàhara trobaríem vents descendents i divergents en superfície, degut a que tenen l'anticicló de les Açores.

L'origen de les precipitacions el trobem en el sistema de circulació general dels vents. D'altra banda, el comportament tèrmic de la Terra també està associat a les pressions i al moviment del vent.

El mapa dels vents només s'entén junt al mapa de pressions, perquè el vent va des de les altes pressions fins a les baixes pressions. En aquest sentit, els vents estan associats als grans cinturons de pressió. En primer lloc tenim la Zona de convergència intertropical (ZCIT), que és la primera de les zones de referència, formada per una circumferència que abarca les zones intertropicals de baixes pressions i en conseqüència és la zona de convergència dels vents alisis d'un i l'altre hemisferi.

D'altra banda, tenim els Anticiclons subtropicals, que és el segon dels grans cinturons, situat als dos hemisferis paral·lelament a l'Equador. És una altra franja molt característica dels ambients terrestres permanent al llarg de l'any. Es caracteritza per tenir masses d'aire subsidents en altura i divergents en superfície. Aquests vents divergents en superfície, quan es dirigixen cap a l'Equador són anomenats alisis; però quan es dirigeixen cap al pol, són anomenats contralisis i vents de l'oest.

Altes pressions polars, és on els vents en superfície són divergents, i els vents en altura subsidents. L'aire és més dens, per l'escassetat d'energia solar, i és per això que les temperatures són molt baixes. Allí apleguen masses d'aire de característiques físiques distintes, i el lloc on entren en contacte, s'anomena front polar. Aquesta zona és on entren en contacte masses d'aire polars i masses d'aire subtropicals, i d'una gran activitat tormentosa i d'intercanvi i de contacte de fluxes d'energia des de les baixes latituds, a les altes latituds. El resultat d'aquestes activitats, són els vents polars i els vents de l'oest. En primer lloc, hi ha que explicar que els vents de l'oest.