Circulació Atmosfèrica: Jet Stream i Clima a Espanya

La circulació atmosfèrica en altitud

En les observacions que darrerament s'han fet de la circulació atmosfèrica en altitud, s'ha pogut comprovar que a la part alta de l'atmosfera la circulació dels vents és molt més intensa que a la superfície. Forts vents circulen d'oest a est en la mateixa direcció que el moviment de rotació de la Terra, a una altitud d'uns 12.000 metres i a una velocitat que pot arribar a superar els 500 quilòmetres per hora.

Aquests potents fluxos d'aire, que reben el nom de corrent en jet o jet stream per la seva forma i violència, es poden observar als dos hemisferis terrestres. Hi ha dos corrents a cada hemisferi: el subtropical, situat entre les latituds 30°-45°, i el polar, situat a uns 60° de latitud. A l'hivern, els corrents tendeixen a baixar de latitud, i, en canvi, a l'estiu tendeixen a pujar.

Els corrents en jet tenen conseqüències pràctiques importants per a la navegació aèria. Els avions que volen dintre d'un corrent en jet i en el mateix sentit que aquest economitzen combustible perquè es beneficien de la velocitat de la massa d'aire. Així doncs, aquest recurs és molt utilitzat pels avions que van d'Amèrica a Europa.

El protagonisme del corrent en jet o jet stream

El corrent en jet es desplaça cap a l'est a més velocitat que el moviment de rotació de la Terra i origina així remolins d'aire descendent, els quals s'acumulen a la dreta d'aquest corrent i provoquen les altes pressions subtropicals. Contràriament, a l'esquerra del corrent i per compensació, s'hi produeix un moviment d'aire ascendent que explica les baixes pressions que solen ser predominants a les latituds temperades.

Així mateix, el moviment de translació de la Terra provoca desplaçaments del corrent en jet. A l'estiu, les altes pressions subtropicals remunten fins als 40°-45° de latitud. A l'hivern, el corrent en jet i les altes pressions subtropicals tendeixen a desplaçar-se cap al sud fins a situar-se vers els 30° N, i deixen pas a les baixes pressions i a temperatures més fredes. A causa d'aquests desplaçaments, les zones temperades de la Terra es caracteritzen pel fet de tenir ben diferenciats els estius i els hiverns, amb dues estacions intermèdies, la primavera i la tardor.

Per la situació, la Península Ibèrica és més a prop del tròpic de Càncer que no pas del cercle polar àrtic. Aquesta situació fa que es trobi en una zona molt afectada per les altes pressions tropicals. A l'estiu, la Península resta sota la influència dels anticiclons tropicals, especialment el de les Açores, i també de les masses d'aire anticiclòniques càlides i seques procedents del nord d'Àfrica.

Circulació de l'aire en superfície

La circulació de l'aire a la troposfera, la capa atmosfèrica que es troba en contacte amb la Terra, s'organitza bàsicament en zones d'altes pressions o anticiclons i zones de baixes pressions o depressions. Els camps de pressió es representen per mitjà de les isòbares.

Les zones d'altes pressions o anticiclons (A)

Són masses d'aire originades per l'efecte del corrent en jet o per l'existència de masses d'aire fred i dens. A les zones d'altes pressions el baròmetre marca valors superiors als 1015 mil·libars (mb) o hectopascals (hPa).

Les isòbares s'organitzen de manera que la pressió augmenta cap al seu nucli i l'aire, a l'hemisferi nord, es mou en el sentit de les agulles del rellotge. Als anticiclons, l'aire tendeix a baixar i a escalfar-se en contacte amb la Terra. Aquest aire calent absorbeix la humitat; això fa que el cel aparegui sense núvols i afavoreix una insolació intensa. Es produeix un temps estable.

Les zones de baixes pressions o depressions (D)

Són masses d'aire originades per l'acció del corrent en jet o perquè es tracta de masses d'aire calent. A les àrees de baixes pressions les isòbares marquen valors inferiors als 1015 hPa, els seus valors minven cap al nucli i l'aire, a l'hemisferi nord, circula en el sentit contrari a les agulles del rellotge.

Si l'aire d'una depressió és lleuger i pesa poc, tendeix a pujar; això fa que es refredi progressivament i que la humitat que conté es condensi i es formin núvols que originen pluja. Es produeix un temps inestable.

Els anticiclons tropicals

L'anticicló de les Açores és el principal centre d'acció meteorològica del territori espanyol. Com que és una zona de divergència d'aires, la massa d'aire que emet aquest anticicló des de la seva façana septentrional entra en contacte amb superfícies marines i es converteix en una massa d'aire tropical marítima.

A l'estiu l'anticicló de les Açores, càlid i sec, domina una gran part del territori peninsular i les Balears. A les illes Canàries una massa d'aire sec i estable alimenta els vents alisis.

Els anticiclons tropicals també són responsables de la massa d'aire tropical, continental o sahariana, aire molt càlid i sec. A l'hivern aquests anticiclons a vegades arriben a Espanya i hi provoquen temperatures pròximes als 20 °C. A l'estiu aquests anticiclons donen onades de calor abrusadores amb temperatures màximes superiors als 40 °C.

L'aire procedent del desert del Sàhara arrossega partícules de pols; això fa que, quan hi ha precipitacions, es produeixi l'anomenada pluja de fang, o que, quan les partícules de fang es troben en suspensió a l'aire, es produeixi la calima característica de les illes Canàries.

Els reajustaments termodinàmics entre latituds polars i tropicals

La Península Ibèrica també es veu afectada pels intercanvis i els reajustaments tèrmics entre les masses d'aire polar i les masses d'aire tropical, atès que les temperatures tendeixen a igualar-se i les pressions a compensar-se. Les masses d'aire fred que influeixen en el temps de la Península i de les Balears són:

1. Massa d'aire polar marítim. Procedeix de l'oceà Glacial Àrtic, produeix un descens ràpid i notable de les temperatures, gran inestabilitat, nevades a l'hivern i pluja i calamarsa en les altres estacions climàtiques.
2. Massa d'aire polar continental o siberià. S'origina al centre i al nord de l'espai eurosiberià. Són masses d'aire sec i molt fred que arriben fins a -20°C. L'arribada d'aquests vents mitjançant un tàlveg o entrada fins a la Península succeeix a vegades a l'hivern i produeix fred i nevades. A l'estiu la seva presència és molt ocasional, agafa caràcter de massa d'aire fresc i provoca fenòmens tempestuosos.

El comportament semiautònom del Mediterrani occidental

Les aigües del Mediterrani durant l'estiu, quan en aquesta zona hi dominen els anticiclons subtropicals, es reescalfen i es produeix una evaporació abundant. A la tardor, quan els anticiclons es retiren cap al sud, entren masses d'aire atlàntiques, de caràcter més fred. Aquesta gran diferència tèrmica genera baixes pressions al Mediterrani occidental que provoquen la condensació de l'aire i poden derivar en pluges torrencials.

D'altres vegades, la presència d'aquestes depressions mediterrànies atrau l'aire càlid dels anticiclons subtropicals, mentre que a molta més altitud l'entrada d'aire més fred pot originar grans cumulonimbus i provocar aiguats abundants i intensos.

La forma i el relleu de la Península Ibèrica

A causa de l'amplada de la Península Ibèrica i de la disposició perifèrica i aïllant d'alguns relleus, les terres que estan situades a l'interior, allunyades de la influència del mar, es comporten com un petit continent, es refreden intensament a l'hivern i s'escalfen molt a l'estiu.

L'escalfament de les terres de l'interior durant l'estiu fa que sigui més intensa l'acció dels anticiclons subtropicals. Les masses d'aire descendent s'escalfen molt, fet que n'intensifica la capacitat d'evaporació i que produeix un nivell de sequedat molt alt. Tot això comporta un augment de la temperatura i l'escassetat de les precipitacions.

A l'hivern, si una massa d'aire s'estanca sobre la Península, quan entra en contacte amb les terres interiors experimenta un refredament molt intens. El domini d'aquestes masses d'aire fred, descendent i dessecant, explica l'escassetat de pluges hivernals.