Cinema de Terror, Animació i Nouvelle Vague: Anàlisi i Evolució
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,88 KB
Cinema de Terror o Fantàstic
Pel·lícules que deixen imaginar coses inexplicables. Méliès, pioner d'aquest llenguatge cinematogràfic, va incorporar invencions amb les imatges i l'aparició d'elements i personatges, monstres en narracions fantàstiques. Les primeres pel·lícules de por narren llegendes populars, éssers llegendaris, dimonis, bruixes, elements que ja utilitzava E. Robertson en Fantasmagories (1970), un dels precedents per crear por. Element essencial: crear temor, horror, angoixa, rebuig amb elements estranys i concrets com la mort. Sol jugar amb la sorpresa i la intriga d'elements anormals. Des de l'expressionisme alemany (Nosferatu) passant per Dràcula i Frankenstein fins a extraterrestres. Als 70, "el malson americà" gaudeix d'allò fastigós. Requereix efectes especials, controlar el ritme de la narració, ambientació, llums, música, maquillatge.
Animació: Donant Vida a la Imaginació
Les imatges es dibuixen una a una i, en projectar-se, provoquen sensació de moviment. Anima: donar vida a allò que no en té. Pot ser tradicional o a ordinador amb un món virtual. Antecedents: pintures rupestres o art egipci. Primeres animacions: 1640 llanterna màgica amb gravats en vidres movent-se de forma mecànica. Émile Cohl, primer curt. L'era de Disney: s.XX Walt Disney crea Willie en el vaixell de vapor (1923), després de la 2a GM es consolida Cartoon Classic amb Walt Disney i Warner Bros. L'era Pixar: els ordinadors revolucionen l'animació. Apareix Pixar per a públic infantil. El 3D marca els nostres dies. L'anime japonés és popular a tot el món, com Princesa Mononoke (1997).
Nouvelle Vague Francesa: Innovació i Llibertat
Grup de joves cineastes francesos que manquen de qualificació tècnica però que tenen gran bagatge cultural. Omplen les pel·lícules de referències i cites, recorren a intèrprets de la mateixa edat, són un èxit i serveix per descriure un nou estil amb molta desemboltura narrativa, diàlegs provocatius i amoralisme. L'èxit té motius socials, nou tipus de societat i menys censura. Nova generació d'actors més relaxats. Característiques: innovacions tècniques, baixos costos, càmeres lleugeres, il·luminació i localitzacions naturals. 1948 cinema d'autor, 1959 improvització i desig de llibertat. Tracten de la condició humana aïllada de la postguerra. Roden preses llargues amb ambient realista influenciat pel neorealisme.
Free Cinema: Realisme Social Britànic
(British social realism) Grup d'autors a finals dels 50 proposen una renovació dels temes que interessen a les classes populars. Reben el nom de joves irats. Principal: John Osborne. Influïts per la nouvelle vague francesa. Manera de reaccionar a l'artificialitat de Hollywood.