Cinema Soviètic: Història, Característiques i Influència

El Cinema Rus i Soviètic: Orígens i Context

El cinema rus i soviètic va ser un dels més importants d'Europa. Va disposar de molts recursos a causa que el Partit Comunista de l'època (anys 20-30) va considerar que amb el cinema podien distribuir la seva filosofia. Quan parlem del període soviètic, parlem del 1917 al 1929, quan acaba la Revolució Russa. Creien que el cinema permetia educar i transmetre la seva ideologia.

És el corrent avantguardista que va dominar la producció cinematogràfica russa des de la revolució soviètica fins a poc després de la Segona Guerra Mundial.

El cinema soviètic es beneficia de les nombroses experiències de les avantguardes artístiques que havien marcat els últims anys del tsarisme (futurisme i constructivisme en les belles arts, formalisme en literatura...). Realitzadors com Sergei Eisenstein, Vsèvolod Pudovkin i Aleksandr Dovjenko van signar les seves primeres pel·lícules als anys 1920. La revolució bolxevic va canviar radicalment l'orientació de la producció cinematogràfica a Rússia (cinema rus), la qual va ser nacionalitzada el 1919. Tot i que es va posar al servei de la revolució i el marxisme, no va limitar, però, l'experimentació i la creació personal.

Context Històric i Ideològic

Al 1917, la Revolució Russa va posar fi a l'Imperi Rus i es va establir la Unió Soviètica.

El cinema va ser vist com una eina d'adoctrinament i propaganda.

Lenin va considerar el cinema com l'art més important per la seva popularitat.

Es va desenvolupar una nova cinematografia inspirada en els principis de la ideologia comunista.

Es van desenvolupar diferents estils o avantguardes cinematogràfiques.

Avantguardes i Estils Destacats

• Lev Kuleshov (teoria del cinema-ull).
• La FEKS (Fàbrica de l'Actor Excèntric), amb un humor satíric per denunciar i ridiculitzar les desigualtats i injustícies socials del capitalisme. Pel·lícula destacada: Nova Babilònia.

Característiques del Cinema Soviètic

• Exaltació del muntatge com a principal recurs estètic.
• El realisme de les seves imatges, amb un to volgudament documental i llunyà de l'artifici propi de Hollywood.
• La tria de temàtiques revolucionàries i d'exaltació obrerista i pràctica com a principals línies argumentals.
• La incorporació de la massa anònima com a protagonista de les històries, que es converteixen en drames corals.
• Oposició a l'ús creatiu del cinema sonor. De fet, els principals directors del cinema soviètic van signar l'any 1928 un manifest assenyalant els perills que la paraula i els diàlegs suposaven per a la llibertat creativa del muntatge, postulant un ús antinatural del so.

Un Exemple Significatiu

Aquest exemple (que descriu una pel·lícula com El cuirassat Potemkin) presenta les següents característiques:

• Descriu un episodi de la fracassada revolució de 1905.
• Els mariners, farts dels maltractaments dels oficials, decideixen revoltar-se.
• Plena d'imatges expressives.
• Magnificació de les masses i les causes col·lectives.
• Treballat com un tot orgànic, on cadascun dels elements funciona en una composició que uneix tots els elements en un tot.
• Representava una nova forma de representació cinematogràfica.