Cinema i Propaganda a la Primera Guerra Mundial: Història i Impacte

El Cinema i la Primera Guerra Mundial: Documentació i Propaganda

Abans del Conflicte: Producció Cinematogràfica Inicial

La producció cinematogràfica sobre temes bèl·lics va ser inicialment escassa, amb algunes escenes relacionades amb conflictes i pel·lícules de reconstrucció. A la Guerra Hispano-americana (o Tercera Guerra Hispanoamericana), trobem les primeres escenes reals, produïdes en gran part per Edison. A Europa es van enviar representants per filmar els conflictes, destacant la pel·lícula Maudite Soit la Guerre (1914), dirigida per Alfred Machin, considerada la primera pel·lícula pacifista.

Causes i Inici de la Gran Guerra

L’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria i la seva dona a Sarajevo (juliol de 1914) va ser organitzat per un grup ultranacionalista panserbi, amb l'objectiu de crear una gran Sèrbia. Aquest atac va ser perpetrat per Gavrilo Princip i va ser àmpliament difós a nivell mundial, tot i que inicialment no es va percebre com un esdeveniment que precipitaria una guerra. Àustria-Hongria va enviar un ultimàtum a Sèrbia, i després de la seva negativa parcial, va declarar la guerra el 28 de juliol.

Es van formar dos blocs principals:

• La Triple Entesa (Rússia, França, Regne Unit)
• La Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria, Itàlia)

La guerra va implicar grans desplaçaments de tropes, amb un augment de la difusió de fotografies i pel·lícules de la mobilització militar.

Característiques del Conflicte i la Imatge

La Guerra de Trinxeres i la Censura

Durant la Primera Guerra Mundial, la guerra de trinxeres es va convertir en una de les característiques més destacades del conflicte, fet que va dificultar considerablement la captura d’imatges a la primera línia de front. L’exèrcit no permetia la captura d’imatges en aquesta zona a causa de la perillositat del conflicte. Els periodistes no van poder accedir-hi fins al novembre de 1915.

Les trinxeres estaven organitzades en tres o quatre línies, les quals estaven connectades per túnels i camins. Cal destacar que les imatges de soldats saltant trinxeres no són imatges de la guerra real, sinó entrenaments que es prenien en la tercera línia del front.

Reptes de Comunicació al Front

La comunicació entre trinxeres era extremadament difícil. Els telèfons, tot i ser fonamentals, eren sovint destruïts pels obusos, creant cràters que trencaven els cables. Per això, es va implementar l'ús de coloms missatgers, però aquests també tenien problemes. El fum dels combats desorientava els coloms i els missatges podien acabar a les trinxeres enemigues.

El Paper dels Fotògrafs i Operadors de Guerra

Amb l’evolució de la guerra, els fotògrafs i operadors de guerra van començar a jugar un paper important en la documentació del conflicte. La fotografia de guerra es va desenvolupar en un conflicte que es caracteritzava per estar a cavall entre les tècniques tradicionals i la modernitat de la guerra industrialitzada.

El Cinema Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Declivi Europeu i Hegemonia dels EUA

Durant la Primera Guerra Mundial, la producció cinematogràfica va disminuir notablement a Europa, amb el tancament de sales de teatre i cinemes. Els Estats Units van guanyar hegemonia en la producció cinematogràfica, ja que el país no era directament un camp de batalla.

Censura i Propaganda Bèl·lica

Es van establir organismes de censura governamentals, consolidant-se la censura a nivell nacional. Les productores havien de passar pel control de censura abans de publicar els films. Va sorgir el cinema com a eina de propaganda i documentació de la guerra, amb la creació de serveis cinematogràfics militars, molts d'ells associats a grans productores privades.

El Naixement dels Serveis Cinematogràfics Militars

Aquests serveis van contribuir a l'expansió dels noticiaris i cinema d’actualitats, així com a la creació de documentals amb imatges reals de la guerra. A principis de 1915, es van crear departaments fotogràfics militars amb permís per capturar imatges al front. El 1916, tots els països en guerra disposaven de departaments cinematogràfics militars. El cinema de ficció també va jugar un paper important en la guerra.

La Postguerra i la Representació del Conflicte

La Dècada dels Vint: Masses vs. Avantguardes

Durant la dècada dels vint, la producció cinematogràfica sobre la guerra es va dividir en dues línies principals:

1. La producció cultural de masses: Glorificava la guerra, presentant-la com una experiència heroica i necessària per a la nació. Buscava justificar el sacrifici i glorificar la mort. Aquests films no qüestionaven les decisions del govern i consideraven qualsevol crítica com una ofensa al deure patriòtic.
2. La producció avantguardista: Moviments com els dadaistes es van oposar fermament a la guerra. Mostraven la guerra com una aberració i criticaven la racionalitat de l’ordre burgès establert.

Evolució de les Relacions Internacionals i el Cinema

Les relacions internacionals després de la Primera Guerra Mundial es poden dividir en tres grans etapes, cadascuna influenciada per l'evolució política, econòmica i social de l'època, així com per la producció cultural vinculada a cada moment històric.

Etapa 1: Tensió i Glorificació de la Guerra

En aquesta primera etapa de tensió, el cinema de masses va glorificar la guerra i va evitar qualsevol crítica al govern, ja que era considerat un deure patriòtic. Es van produir obres que buscaven donar un sentit a les vides perdudes, glorificant la mort i la lleialtat a la pàtria.

Etapa 2: Distensió i Recerca de la Pau

Aquest període de distensió va veure el naixement d’una nova generació de produccions cinematogràfiques que buscaven la pau i la diplomàcia.

Etapa 3: Retorn a la Tensió i Cinema Bèl·lic

La tercera etapa va ser el retorn a la tensió. L’auge de la producció cinematogràfica bèl·lica va reflectir l’increment de tensions globals. Les pel·lícules pacifistes van desaparèixer a mesura que el món es preparava per a una nova guerra, i el cinema va tornar a ser una eina per justificar la violència i la confrontació.