Cinema i Poesia Catalana de Postguerra: Autors i Conceptes

El Cinema: Orígens, Llenguatge i Gèneres

El cinema va néixer el 1895. Els germans Lumière van presentar el seu cinematògraf. Les primeres pel·lícules tenien un objectiu documental. Georges Méliès va començar a utilitzar el cinema per explicar històries fictícies. El 1927 es va incorporar el so, i més endavant, el color. El cinema combina elements visuals i auditius (diàlegs, música i sons).

Conceptes Clau del Llenguatge Cinematogràfic

• Càmera subjectiva: alterna un pla del personatge amb un pla del que el personatge veu.
• Veu en off: personatge que parla sobre la imatge projectada sense intervenir en l'acció.
• Alteració de l'ordre cronològic:
  • El·lipsi: salt endavant en el temps.
  • Flashback: salt enrere en el temps.

Gèneres Cinematogràfics

Alguns gèneres destacats inclouen:

• Comèdia
• Drama
• Històric
• Ciència-ficció
• Entre d'altres.

Tipus de Plans al Cinema

Els plans cinematogràfics es classifiquen en:

• Gran pla general
• Pla de conjunt
• Pla americà
• Pla mitjà
• Primer pla
• Pla de detall

Conceptes Lingüístics Fonamentals

A continuació, es presenten alguns termes lingüístics:

• Homònims: s'escriuen i es pronuncien igual, però tenen un significat diferent.
• Mots homòfons: coincideixen en so.
• Mots homògrafs: coincideixen en grafia.

La Poesia Catalana de Postguerra i el Franquisme

En acabar la Segona Guerra Mundial, el franquisme era valorat internacionalment perquè representava una oposició al comunisme i prohibia qualsevol manifestació de la cultura catalana. La resistència a la dictadura i la vaga de tramvies del 1951 a Barcelona van marcar la fi del període de postguerra i l'inici d'una etapa de resistència més activa.

Durant aquest temps, hi va haver una gran allau immigratòria de persones procedents del sud de la Península que buscaven oportunitats de feina. Fins a la mort de Franco, el 1975, hi havia el sentiment que la dictadura era el que impedia el desenvolupament econòmic i polític del país.

Es va crear un moviment polític, cultural i sindical de resistència a la dictadura franquista i es van rellançar una sèrie d'iniciatives de redreçament cultural, com la creació de publicacions com Cavall Fort o Serra d'Or, editorials renovadores com Edicions 62, i premis literaris, entre d'altres.

Durant el franquisme, la poesia va ser el gènere més dinàmic i ric, i el que va tenir un públic més segur i estable. El retorn a Catalunya de Carles Riba, després de l'exili (1943), va orientar un conjunt de poetes més joves, prolongant la tradició acadèmica del noucentisme, el gust per la poesia cerebral i hermètica, l'expressió culta i el rigor exigent en l'ús de la llengua.

Alguns poetes postsimbolistes destacats van ser Agustí Bartra i Joan Vinyoli. L'avantguardisme es va expressar per mitjà de la publicació de revistes com Poesia (1944), Ariel (1946) i Dau al Set (1948).

Autors Destacats de la Poesia Catalana de Postguerra

Carles Riba (Barcelona, 1893-1959)

Carles Riba va dedicar tota la vida a tasques intel·lectuals: crítica literària, traducció, poesia, etc. Va ser dels primers autors a tornar de l'exili. Va evolucionar des d'un període influït pels postulats noucentistes (primer llibre Estances, 1919), fins a un simbolisme influït per Mallarmé i Valéry (segon llibre Estances, 1930 i Tres suites, 1937).

La Guerra Civil i l'exili li van donar una veu pròpia, influïda per l'humanisme clàssic i les seves pròpies vivències, reflectides en obres com: Del joc i del foc (1946), Elegies de Bierville (1949), Salvatge cor (1952), i Esbos de tres oratoris (1957).

La seva poesia tenia un nivell molt elevat de dificultat de comprensió; els símbols i les metàfores remeten a realitats no sempre intel·ligibles per a un lector corrent. Carles Riba era un gran humanista, va dedicar part de la seva vida a la traducció i divulgació de clàssics i d'autors moderns. Va escriure també relats per a infants i crítiques literàries.

Clementina Arderiu (Barcelona, 1889-1976)

Clementina Arderiu, esposa de Carles Riba, va escriure una poesia íntima que recull l'experiència marcada pel dolor i la penúria de l'exili i la postguerra amb un llenguatge directe. El 1916 va publicar el seu primer llibre Cançons i elegies. Altres llibres destacats són: L'alta llibertat (1920) i Cant i paraules (1936).

Durant la postguerra va escriure Sempre i ara (1946), amb poemes d'abans de l'exili. Els seus últims títols publicats van ser És a dir (1960) i L'esperança encara (1969).

Els temes que dominen en la poesia de Clementina Arderiu són:

• L'amor
• La fe
• L'alegria
• El cant
• La condició femenina
• El dolor
• L'angoixa
• La tristesa
• La por
• La mort

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985)

Quan va acabar els estudis, va esclatar la Guerra Civil. Aquest fet, juntament amb la mort del seu pare i del seu millor amic (Bartomeu Rosselló-Pòrcel), van condicionar profundament la seva vida i obra literària.

Els anys 30, Espriu va començar a publicar obres com: El doctor Rip (1931), Laia (1932), i Ariadna al laberint grotesc (1935). Va escriure l'obra teatral Antígona, que reclamava el perdó entre els dos bàndols.

Després va passar a escriure poesia. En la seva poesia, el tema dominant és la mort. Alguns dels seus títols més coneguts són:

• Cementiri de Sinera (1946)
• Les cançons d'Ariadna (1949)
• Les hores (1952)
• Mrs. Death (1952)
• El caminant i el mur (1954)
• Final del laberint (1955)