Cinema Documental, Musical i d'Animació

Cinema documental

És una forma de representació de la realitat que reflexa de manera objectiva i fidel els fets. Pretén explicar la realitat sense necessitat de fer ús de la ficció, per tant es contraposa a la ficció. Per això el podem anomenar un cinema de no-ficció, ja que les persones que hi apareixen no tenen un paper, no actuen i no són actors, és a dir hi ha una absència d’interpretació. Les primeres pel·lícules dels Lumiere s’iniciaven com a documentals i el concepte de documental és propiament de John Grierson.

Subgèneres:

1. Sinfonies urbanes: muntatge d'imatges i música que celebren les metròpolis i el dinamisme de les grans ciutats.
2. Notícies i propaganda política: un nod.
3. Films de compilació: fer muntatges a partir de fragments fílmics existents ho fan muntadors no realitzadors i fan un discurs a través d’imatges.
4. Cinema directe i cinema verité: anys 50 i 60, vol apropar-se a la realitat sense intervenir gaire en aquesta, no hi ha muntatges ni manipulació.
5. Documental observacional: documents que s’apropa al paisatgisme i afegeix el simbolisme.
6. Reportatge: diferent per la duració i el temps de dedicació (- que un doc).
7. Documental performatiu: el director de la pel·lícula surt en ella com a estrella.
8. Fals documental: és una gran mentida, les entrevistes són a partir de mentides.

Cinema musical

És un gènere que es basa en dos elements narratius principals: la música i el ball. Els seus personatges canten i ballen habitualment segons els seus sentiments i emocions, i aquest combina diàlegs amb cançons on s’irromp l’acció per fer una actuació musical. Els seus actors generalment són experts en cant i ball, per tant han de tenir una bona veu i uns bons moviments corporals.

Cinema d'animació

És un gènere que utilitza tècniques d’animació per crear imatges en moviment, és a dir il·lustracions animades: joguines òptiques. Concretament és una seqüència d’imatges fixes que creen la il·lusió del moviment. Fa l’acció de promoure objectes i figures inanimades, produint una sensació visual d’un moviment que en realitat no té lloc. Normalment són dibuixos animats amb històries de ficció. També hi ha caricatures (cartoons) i animals amb faccions humanes.