Cinema Clàssic i Nou Cinema Iraní: Anàlisi i Tendències

Cinema Clàssic (1930-1950)

C. Clàssic: 1930, 40, 50 / cinema hegemònic / prové de Hollywood / cinema com a vàlvula d’escapament de l’època de crisi econòmica / antropocèntric = heroi / composició senzilla = centrada, equilibrada enmig pantalla / històries senzilles i d’estructura clàssica (plantejament-nus-desenllaç) / plànols super llegibles / seqüència modèlica (sense paraules, la gestualitat i composició revelen qui és heroi i antiheroi) / neix l’Star System / històries de causa-efecte en què s’utilitza el muntatge invisible (ex. Rio Bravo, Howard Hawks) / finals tancats en l'argument.

Muntatge invisible: pensat perquè sigui percebut el menys possible per l’espectador / enquadraments fàcils de llegir / fosos en negre / encadenats entre seqüència i seqüència / lineal / pocs flashbacks / canvi de música en canvis psicològics.

Rio Bravo, Howard Hawks

Pel·lícula com a resposta a “Solo ante el peligro”, defensa la cooperació entre homes per sortir-se’n d’una situació / el guió va lligat amb la psicologia i cuida l’acció i els elements dels personatges / argument clàssic heroi-antiheroi / l’eix de la càmera està alçat / plans de situació: mostra l’espai en què es desenvolupa l’acció. Són plans oberts, equilibrats i centrats / plans tractats acuradament de forma individual / totes les seqüències acaben amb foses a negre, cortinetes, encadenats.

L’home que va matar a Liberty Valance, John Ford (1962)

Personatge polític (James Stewart) mata a Liberty Valance / obre les portes al cinema del western / flashback, fundido, present / advocat vs. salvatge oest / moviment de seguiment de personatges / enquadrament i reenquadrament (força psicologia del personatge) / atmosfera crepuscular, pel·lícula en blanc i negre i d’il·luminació fosca per a exagerar l’atmosfera (la pel·lícula no té color).

Broken Lullaby / Remordiments, Ernst Lubitsch (1932)

Present / so / música / muntatge / primera escena = no d’acord amb milícia / drama / finals tancats.

Nou Cinema Iraní

Abbas Kiarostami

Neorealisme italià / director iranià / 1994 A través de los olivos / aprofita una ficció per a parlar d’una realitat / ull-càmera present / cinema dintre del cinema (a la pel·lícula estan rodant una pel·lícula) / cada pla dura el que ha de durar / cinema contemplatiu en què el pas del temps és imprescindible / el director vol que l’espectador reflexioni / distanciament càlid.

Michael Haneke

Evidència càmera / cinema distanciat / Funny Games (juga amb l’espectador, sense explicacions).

Germans Dardenne

Belgues / docficció / ús de plans curts / càmera en mà = PRESENT / PM, PC, PP / rodar en continuïtat / busca la improvització dels actors. Ex. “El niño” (2005) / opinió, no jutgen / cinema distanciat / mostrar realitat / moviments de càmera subtils / ex. Rosetta, El niño (poble amb molt d’atur i misèria econòmica, parella que tenen un fill i el venen).

David Lynch

Blue Velvet / A principi prototip American Family i apareixen insectes / música referència al cinema de Hitchcock / thriller / aparença de vida idíl·lica.

Gus Van Sant

Elephant (2003) / recorrent víctimes i segueix, tira enrere / so amb imatge = molt reconegut / música anticipativa / no mostra l’assassinat, no explica el perquè “el final en abismo”.

Xavier Dolan

Les amours imaginaires (2010)