Científics i Teories: Evolució i Vida

Stanley Miller (1930 – 2007)

Investigador nord-americà. Va demostrar que la vida no havia aparegut sobre la Terra de forma totalment espontània. Miller va aconseguir sintetitzar aminoàcids, un dels components essencials de la vida, a partir d'una mescla estèril dels gasos que formen l'atmosfera. L'experiment demostrava per primer cop que els aminoàcids, elements que construeixen les proteïnes, i altres compostos de cèl·lules havien aparegut a causa d'una reacció química a partir de molècules senzilles.

Harold Urey (1893 – 1981)

Va ser un químic i professor universitari nord-americà.

Experiment de Miller i Urey

L'any 1953, Miller i Urey van arribar a la conclusió que l'atmosfera terrestre primitiva estava composta de diversos compostos químics. Per a l'experiment, Miller va muntar un aparell de vidre format per una pilota, acoblada a través de dos conductes de vidre parcialment plens d'aigua. Un cop posats els compostos químics a la primera pilota, va ocasionar descàrregues elèctriques. Una setmana després, van veure que hi havia aminoàcids, constituents de la proteïna.

James Watson (1928)

Pioner de la biologia molecular, juntament amb Francis Crick, va descobrir l'estructura de doble hèlix de la molècula d'ADN, la qual cosa va portar la ciència a una nova dimensió.

Francis Crick (1916 – 2004)

Va ser un físic, biòleg i neurocientífic britànic.

Experimentació de Crick i Watson sobre l'ADN

Prenent com a base els treballs realitzats al laboratori, Watson i Crick van descobrir que la molècula d'ADN està formada per compostos químics enllaçats anomenats nucleòtids.

Ramon Margalef (1919 – 2004)

Fou un biòleg català que va destacar pel seu treball en els camps de la limnologia, l'oceanografia i l'ecologia. La seva principal innovació és l'aplicació de la teoria de la informació als estudis ecològics, creant models matemàtics per a l'estudi de les poblacions d'éssers vius.

Jean-Baptiste Lamarck (1744 – 1829)

Biòleg francès.

Teoria de l'evolució de les espècies

La seva teoria deia que l'entorn dels éssers vius canvia, i les formes de vida estan contínuament lluitant per adaptar-se als canvis que ha patit el seu hàbitat (que són els canvis que ha fet l'entorn). Els éssers vius s'adapten utilitzant la variació, la utilització i la modificació dels òrgans. Per tant, els òrgans més utilitzats durant l'adaptació es desenvolupen de manera favorable; en canvi, els òrgans no utilitzats es debiliten. Lamarck pensava que unes espècies es transformaven en altres d'una manera continuada al llarg del temps.

Charles Darwin (1809 – 1882)

Va ser un naturalista anglès.

Teoria de l'evolució

Segons Darwin, totes les espècies provenen d'un origen comú, el qual es va anar diversificant gràcies a la selecció natural. La seva teoria es pot resumir dient que les espècies millor adaptades a l'entorn es reprodueixen i tenen una descendència que té més possibilitats de reproduir-se de manera exitosa, donant pas a més generacions. Darwin també acceptava la idea de l'extinció: les espècies menys adaptades a l'entorn s'havien de reproduir cada vegada menys i, en molts casos, acabaven desapareixent.

Mètode Científic

• Observació
• Hipòtesi
• Experimentació
• Conclusió

Evolució

1. Alimentació (aparició del foc)
2. Canvis de pensament
3. Salt tecnològic (medicina, ciència)
4. La comunicació