Ciència i Univers: Coneixements i Orígens de la Vida

Enviado por Chuletator online y clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,11 KB

Ciència

Conjunt de coneixements, tècniques i mètodes resultants d'un estudi. Mèt. Científic:

  1. Observació
  2. Preguntes
  3. Informació
  4. Hipòtesi
  5. Experimentació
  6. Resultats
  7. Conclusions
  8. Publicació

Univers

Format:

  • 5% matèria ordinària
  • 23% M. Fosca
  • 73% Energia Fosca

Espaitemps. Galàxies-Nebuloses: núvol de gas i altres elements químics. Estrelles-Cos celest molt gran que emet llum pròpia. Planetes: cos que gira al voltant d'una estrella amb òrbita pròpia. Planetes nans: sense òrbita pròpia. Satèl·lit: cossos celestes que giren voltant d'un planeta. Pols còsmica: núvols que poden provenir d'una explosió de supernova i quan entren a l'atmosfera es converteixen en estrelles fugaces. Forat negre: F. Espaitemporal. Meteorit: fragment d'un cos procedent de l'espai exterior que entra a gran velocitat a la Terra.

Matèria Orgànica

Substàncies que només produeixen éssers vius. Biomolècules (proteïnes, lípids). Matèria Inorgànica: no exclusiva d'éssers vius (aigua, sals minerals).

Orígens de la Vida a la Terra

  1. Panspermia

Hipòtesi que diu que la vida va sorgir de matèria orgànica procedent de fora de la Terra i transportada dins meteorits. Mat. Org. sobreviu ja que el meteorit no condueix calor. Es respalda gràcies a dos descobriments: en 1969 es troba un meteorit amb aminoàcids a dins i en 1996 també es troba un meteorit amb restes de fòssils de bacteris.

Quimiosintètica

Oparin i Haldane als anys 20 fan la hipòtesi que va sorgir vida a partir de matèria inorgànica a partir d'estímuls externs. En 1953, Miller i Urey fan experiments basats en aquesta hipòtesi i demostren que es pot treure matèria orgànica a partir de matèria inorgànica.

Evolució Estel·lar

  1. Petita

Hi ha una nebulosa, es comprimeix per gravetat i augmenta pressió i temperatura. Per tant es genera fusió nuclear, significa que l'estrella comença a brillar. Durant milions d'anys es conserva el seu tamany de manera estable emetent llum i calor per fusió d'hidrogen. Quan l'hidrogen s'agota, l'estrella comença a fondre el gel i si és una estrella com el Sol es converteix en una gegant vermella que expulsa les seves capes superficials que es converteixen en una nebulosa planetària. Al nucli de la N.P. es situa una enana blanca.

Gran

La Supernova: és una gegant vermella que en lloc de contraure's explota i escampa pels espai els seus elements. Depenent de la seva massa acabarà en una estrella de neutrons o en un forat negre.

Big Bang

Hi havia una concentració d'energia que va esclatar i llavors es va expandir per tot arreu, per això l'espai és infinit ja que sempre segueix expandint-se. Els àtoms que surten d'aquella matèria es formen les nebuloses i d'allà surten estrelles, planetes després...

Lluna

Es crea quan un astre xoca contra la Terra i amb la col·lisió unes roques es queden en suspensió i s'ajunten creant la Lluna. I com la Terra té la seva pròpia òrbita atrau la Lluna.

Entradas relacionadas: