Ciència, Tecnologia, Empirisme i Racionalisme: Conceptes Clau

Conceptes Clau: Ciència, Tecnologia i Filosofia

Ciència: és el tipus de coneixement més important que elabora l'ésser humà, si es té en compte l'enorme influència que exerceix sobre totes les àrees del saber i sobre molts camps de la vida.

Tecnologia: és un vast camp d'investigació, disseny i planificació que utilitza els coneixements científics amb la finalitat de controlar coses o processos naturals.

Empirisme

Va sorgir al segle XVIII a Anglaterra i el seu màxim representant va ser D. Hume.

L'empirisme és una teoria del coneixement que considera que només podem entendre la realitat a través dels sentits o la percepció física de les coses. Fins i tot podríem dir que és una teoria contrària a la racionalista.

Hi ha dos tipus de coneixement: simples o compostos.

• Impressions: la percepció viva dels objectes físics que ens envolten
• Idees: dèbil còpia de les impressions

Racionalisme

Racionalisme: és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera de conèixer la veritat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos. L'ideal d'aquesta doctrina era convertir la filosofia en una ciència exacta com les matemàtiques. Defensa l'innatisme i el coneixement a priori i l'evidència com a criteri únic del coneixement veritable. S'oposa a l'empirisme i a la creença cega en l'autoritat. En alguns epígons de l'escolàstica va ser un terme pejoratiu per referir-se a aquells pensadors que pretenien -inútilment- arribar a la veritat només amb la raó. Va ser Descartes qui el proposà.

El problema de la demarcació

Des del naixement de la ciència moderna, com a resultat de la Revolució Científica dels segles XVI i XVII, tota mena d'ideologies i doctrines han pretès qualificar-se de científiques. Això es deu als ininterromputs èxits que la ciència ha tingut en els últims quatre segles, que li han atorgat un gran prestigi social i l'han convertida en el tipus de coneixement objectiu, racional, crític i contrastable.

El prestigi i els grans èxits de la ciència moderna han fet que la paraula científic també sigui utilitzada per referir-se a tota mena de discursos, activitats i productes humans amb l'únic objectiu de fer-los així respectables. Per tant, no és estrany sentir parlar d'astrologia científica, d'ideologia científica, de religions científiques o de ciències ocultes. Per tot això, un objectiu que s'han plantejat els filòsofs de la ciència és trobar un criteri o un conjunt de característiques distintives que permeti distingir la ciència d'altres discursos, sabers o pràctiques no científics. Es tracta de poder delimitar allò que és científic d'allò que no és científic malgrat que ho pretengui.