Ciència, Tècnica i Societat: Transformacions i Crisi Cultural al Segle XX

L'Impacte de la Ciència i la Tècnica

El mètode experimental va fer avançar a un ritme extraordinari el coneixement sobre la realitat i la matèria en el camp de la química orgànica, de la física, de la biologia i de la medicina. La seva tecnologia va millorar la salut i l'alimentació i va modificar la vida quotidiana de les persones.

Una Nova Tecnocientífica: La Revolució del So i la Imatge

El 1920, la telegrafia sense fils va permetre travessar les fronteres per mitjà de les emissores i dels receptors particulars de ràdio. A través del so van començar a arribar a les cases amb gran celeritat notícies i programes d'entreteniment. El 1930, els polítics van utilitzar la ràdio per a propostes electorals. El cinema va viure la primera edat d'or, i la cinematografia era menys potent i les pel·lícules més complexes. Warner Bros. va sortir de la crisi perquè va introduir el cinema sonor.

L'Impacte de la Ciència en la Mentalitat

Va aparèixer un optimisme mític en el progrés indefinit per resoldre tota mena de problemes humans, que va rebre el nom de cientisme. Pel positivisme, la religió i la metafísica ja no servien per explicar els enigmes de la humanitat. En l'àmbit de la física, es va qüestionar el determinisme que s'atribuïa a la ciència, i s'hi va oposar el concepte de relativisme o probabilitat.

La Crisi Cultural a Europa

Els canvis experimentats per l'economia i la societat, els avenços de la ciència i de la tècnica i la carnisseria de la Primera Guerra Mundial van conduir a una crisi de consciència a Europa.

L'Inici de la Crisi de Consciència a Europa

La burgesia, segura de si mateixa i orgullosa, va mantenir una clara hegemonia al món, però els intel·lectuals i els artistes d'aquest període van començar a posar en dubte aquesta aparent solidesa. Albert Einstein qüestionava l'existència de lleis absolutes i les certeses del sentit comú; Pavlov demostrava els reflexos condicionats i posava en dubte la llibertat individual; i Sigmund Freud minava la moral tradicional. Tot això va coincidir amb una proliferació d'estils pictòrics diversos, caracteritzats per l'abandó de les normes tradicionals.

Les Religions i la Nova Societat

Simultàniament a la secularització progressiva de la societat, el laïcisme defensava, fonamentalment, la separació de l'Església i de l'Estat, la neutralitat ideològica de l'Estat i el reconeixement de la llibertat de consciència de les persones.

L'Església Catòlica

La jerarquia eclesiàstica va manifestar una viva oposició a les noves idees filosòfiques, polítiques i científiques. El papat s'hi va oposar amb fermesa, condemnant el liberalisme, el nacionalisme, el socialisme, el comunisme i l'autonomia de la societat civil. Va convocar el Concili Vaticà I i es va definir el dogma de la infal·libilitat papal. El successor de Pius IX, Lleó XIII, va denunciar en l'encíclica els excessos del capitalisme i va defensar la necessitat de trobar noves relacions. Des de l'elecció de Benet XV com a papa, es van promoure moviments religiosos laics, com ara l'Acció Catòlica, amb la finalitat de donar protagonisme i un cert grau d'autonomia als cristians de base en la recristianització de la societat. Dins de l'Acció Catòlica, va tenir una importància destacada la JOC (Joventut Obrera Cristiana). Si bé als països tradicionalment catòlics l'anticlericalisme va ser molt viu, el catolicisme va fer progressos entre els seguidors del protestantisme.

Les Esglésies Protestants i Ortodoxes

Les Esglésies protestants també es van veure obligades a fer front al progrés de la ciència i del laïcisme. Així, al costat dels corrents tradicionalistes que no volien renunciar a interpretar literalment la Bíblia, n'hi va haver d'altres que van acceptar nous reptes, com la reinterpretació de textos bíblics. Als Estats Units, on les confessions cristianes protestants van ser nombroses i dinàmiques, va predominar l'Església Episcopal, la Metodista i la Baptista. Les Esglésies ortodoxes van evolucionar poc doctrinalment perquè en els països de l'Europa oriental els avenços científics i la Revolució Industrial van tenir poca repercussió.