Ciència i Tècnica: Una Relació Complexa en Evolució

Ciència i Tècnica: Una Relació Complexa

Distinció entre Ciència i Tècnica

Hi ha una distinció important entre ciència i tècnica. La ciència s'ocupa del coneixement de les coses a través de l'experimentació i descriu la realitat. La tècnica, en canvi, té com a propòsit principal la pràctica i intenta modificar la realitat d'acord amb els nostres interessos.

La ciència no s'ha de confondre amb la tecnologia, que etimològicament significa el saber sobre la tècnica. La tècnica s'ocupa de crear dispositius o inventar mètodes, mentre que la tecnologia fa reflexions sobre la tècnica.

Evolució de la Tècnica

La tècnica ha estat present des de sempre, amb un paper molt important i diferent al llarg de la història. Per exemple, els nostres avantpassats ja fabricaven armes i eines per sobreviure. La tècnica ha anat millorant i canviant durant el temps.

Abans, la tècnica i la ciència eren dos camps completament diferents. Fins i tot, gent que proposava canvis tècnics no sabia dels avenços científics. Però actualment, la tècnica i la ciència estan molt relacionades. Algunes innovacions tècniques només es poden dur a terme gràcies a descobriments científics.

Impacte dels Avenços Tècnics

Els avenços tècnics han influït molt en les nostres vides, fins al punt que algunes persones han arribat a pensar que la tècnica és el mitjà per resoldre els nostres problemes. El positivisme, per exemple, pensava que la ciència i la tècnica eren la clau per construir un futur millor.

Però altres filòsofs pensen que això no és veritat, ja que els avenços científics i tècnics no sempre han tingut conseqüències positives (contaminació, guerres del petroli...). Tenim les eines, però no la solució. La tècnica i la ciència no poden donar sentit a les nostres accions.

La Raó Instrumental

La majoria de les vegades, els tècnics i científics no es pregunten per què fan alguna cosa, sinó solament com fer-la. No es pregunten si aquest propòsit és beneficiós o perjudicial.

Horkheimer diu que la ciència i la tècnica es basen en la raó instrumental: empren la raó per crear els mitjans necessaris sense preguntar-se o preocupar-se per la finalitat. En canvi, la raó orientada a fins és aquella raó emprada per conèixer la finalitat de les nostres accions.

Ciència: Classificació i Característiques

La ciència moderna va néixer al segle XVII després de la revolució científica i es basa en l'experiència, en l'ús de les matemàtiques, l'observació i el mesurament.

Classificació de la Ciència

• Ciències Formals: Tracten objectes que no existeixen en la realitat, com per exemple les matemàtiques i la lògica.
• Ciències Empíriques: Tracten els fets que podem conèixer a través de l'experiència, com ara la física, la química, la història i la psicologia. Es divideixen en dos grups:
  • Ciències Naturals: S'encarreguen dels objectes del món físic que es poden investigar a través dels experiments, com la física, la geologia i la biologia. El coneixement de les ciències naturals es basa en intentar explicar, agafant mesures i aplicant lleis causals als fenòmens que passen. Aquestes lleis ens permeten saber què passarà en un futur mitjançant fórmules matemàtiques.
  • Ciències Humanes: Tracten l'ésser humà i la societat, com ara la història i la sociologia. Es basen en la composició dels fets i no fent experiments. Utilitzen el mètode hermenèutic, és a dir, en interpretar els fets i entendre la realitat.

L'Inductivisme i el Falsacionisme

A) L'Inductivisme

L'inductivisme és el mètode científic que treu conclusions generals d'alguna cosa particular, format per quatre fases: observació dels fets, classificació dels fets, generalitzar inductivament a partir de fets i contrastar. Els inductivistes, partint de l'experiència, arriben a conclusions aplicant la generalització. Francis Bacon i John Stuart Mill eren defensors de l'inductivisme.

Alguns altres filòsofs no estan d'acord amb aquest mètode perquè pensen que és molt difícil justificar el procés de generalització. Diuen que existeix el problema de la inducció i aposten per altres mètodes.

B) El Falsacionisme

El falsacionisme és una teoria epistemològica proposada per Karl Popper a mitjans del segle XX, que defensa que els enunciats científics no poden ser mai verificats, però sí falsejats. Els defensors del falsacionisme diuen que mai podem estar del tot segurs que una generalització sigui certa. També creuen que els enunciats científics són vàlids provisionalment.

Exemple: "Tots els cignes són blancs" va ser un enunciat vàlid fins que van descobrir que existien els negres. Popper creia que els experiments no poden verificar una afirmació, però sí falsejar-la.