La Ciència Hel·lenística: Medicina, Astronomia i Decadència

Decadència de la ciència hel·lenística

A finals del segle II aC, tota l'activitat científica que es donava a Alexandria va entrar en decadència. Tot i que hi haurà activitat científica uns quants segles més, aquesta no tindrà la importància que havia tingut fins aleshores.

Hipàcia d'Alexandria (370-415)

Una de les personalitats que podem ressaltar és Hipàcia d'Alexandria. Va ser matemàtica, astrònoma i professora de matemàtiques, astronomia i filosofia, i va acabar sent coneguda com «la filòsofa». La seva negativa a convertir-se al cristianisme va provocar que fos assassinada la Setmana Santa de l'any 415.

Causes de la decadència

Entre les causes de la decadència de la ciència alexandrina, en podem trobar diverses:

• Instruments deficients: Els instruments de mesura de què disposaven en aquella època eren precaris. El telescopi encara no s'havia inventat i només utilitzaven lents.
• Sistema de numeració rudimentari: El sistema de numeració grec era molt bàsic. Caldrà esperar a l'aparició del sistema indoaràbic perquè la ciència progressi de nou.
• Desconnexió entre teoria i pràctica: No hi havia relació entre el coneixement teòric i l'aprofitament pràctic, és a dir, entre ciència i tecnologia. Els científics eren nobles i no pensaven en les aplicacions pràctiques, ja que això es considerava una feina d'esclaus.

Amb la filosofia i la ciència hel·lenística s'acaba el món antic, un saber que no serà recuperat fins al Renaixement.

La medicina a l'època hel·lenística

La medicina d'aquesta època estava molt influenciada per diverses fonts: l'activitat científica del Liceu, l'escola siciliana d'Empèdocles, l'activitat d'Hipòcrates de Cos, el coneixement que els egipcis tenien sobre drogues i, finalment, el Museu que havia creat Ptolemeu, on es feien pràctiques.

Heròfil

Va practicar disseccions i va fer descobriments clau:

• Va relacionar el pols amb el batec del cor.
• Va situar la intel·ligència en el cervell.

Erasístrat

Va estudiar el sistema nerviós i el sistema cardiovascular, i va ser el primer a descriure l'aorta.

Claudi Galè

Durant molts anys va treballar com a metge en una escola de gladiadors. Més tard, ho va deixar, es va traslladar a Roma i va decidir que només tractaria nobles. Entre els seus clients sabem que hi havia l'emperador Marc Aureli.

• Va relacionar l'orina amb l'activitat dels ronyons.
• Va utilitzar la hidroteràpia com a tractament.

L'astronomia i la geografia

Aristarc de Samos (310-230 aC)

Va ser el primer a parlar de l'heliocentrisme i a defensar la rotació de la Terra. Va escriure una obra en la qual especulava sobre les distàncies i les grandàries dels planetes del nostre sistema solar.

Hiparc de Nicea (190-126 aC)

• Va elaborar un catàleg de més de mil estrelles.
• Va tornar a defensar el geocentrisme.
• Va ser el primer a calcular la durada de l'any solar, que va establir en 365 dies i 6 hores.

Claudi Ptolemeu (90-168)

Va defensar el geocentrisme, com Hiparc. Va escriure una obra titulada Almagest i va perfeccionar el sistema d'epicicles i deferents que havia creat Apol·loni de Perga. Aquest sistema estava pensat per explicar amb òrbites circulars els moviments dels planetes del nostre sistema.

Eratòstenes (275-194 aC)

Va destacar com a matemàtic, geògraf i astrònom, i va escriure una obra titulada Sobre la mesura de la Terra. Entre les seves fites, destaquen:

• Càlcul del perímetre de la Terra: Va observar que durant el solstici d'estiu, a la ciutat de Siene, el Sol queia perpendicularment al terra. Mentrestant, a Alexandria, el Sol queia amb una inclinació de 7,5 graus. Es va adonar que 7,5 graus és 1/48 part d'una circumferència i va pensar que si multiplicava la distància entre Alexandria i Siene per 48, obtindria el perímetre de la Terra.
• Elaboració de mapes: Va elaborar diferents tipus de mapes i va anomenar el món conegut oikoumene.
• Creació d'un calendari: Va crear un calendari pel qual cada quatre anys s'afegeix un dia, un sistema precursor del calendari julià.