La Ciència: Definició, Classificació i Mètode Científic

Què és la Ciència? Definició i Classificació

La ciència es defineix com: El conjunt de coneixements adquirits mitjançant l’observació, l'experimentació i el raonament, sistemàticament estructurats i dels que es dedueixen principis i lleis generals.

Entre les classificacions de les ciències ens quedarem amb la de Rudolf Carnap que distingeix entre les ciències formals i fàctiques, subdividint aquestes últimes en naturals i socials.

Classificació de Rudolf Carnap

Ciències formals

Estudien les formes vàlides d'inferència: Lògica - Matemàtica. El seu contingut és merament formal, en contraposició a les ciències fàctiques o empíriques.

Ciències naturals

Tenen per objectiu l’estudi de la naturalesa: Astronomia - Biologia - Física - Geologia - Química - Geografia física.

Ciències Socials

Són totes les disciplines que s’ocupen dels aspectes de l’ésser humà, cultura i societat: Antropologia - Ciència política - Demografia – Economia - Dret - Història - Psicologia - Sociologia - Geografia humana - Treball social.

El Mètode Científic: Procés d'Investigació

El procés d’investigació basat en el mètode científic segueix un esquema que diversos autors han anat matisant. Un de senzill seria el proposat per John Dewey que recull Prats (2004).

Etapes del Mètode Científic (segons Dewey/Prats)

Problema

1. Percepció d’una dificultat, un problema, un obstacle per al qual no es disposa de coneixements suficients que permetin la seva solució.
2. Identificació del problema o dificultat a resoldre.

Construcció d’un model (hipòtesis i conseqüències)

3. Plantejament d’hipòtesis anticipant la resposta a les preguntes o a la solució de dificultats.
4. Deducció de les conseqüències de les solucions proposades, formulades amb precisió i de forma operativa perquè siguin susceptibles d’observació.

Contrastació

5. Validació de les hipòtesis mitjançant proves de contrast.

Característiques del Mètode Científic

Les podríem resumir en:

• Cercar un coneixement de caràcter universal que atengui a lleis que expliquin i permetin la seva generalització. Transcendeixen les situacions o casos particulars per fer inferències de validesa general.
• Comprovació empírica.
• Utilitza una sèrie d’instruments metodològics per obtenir dades, registrar-les i comprovar-les.
• Comprovació i crítica per part d’altres membres de la comunitat científica (replicabilitat). Això implica publicar el procediment i els resultats de la investigació.
• Possibilitat d’acumulació del coneixement.

Tipus d'Investigació Científica

Segons la Finalitat: Pura o Aplicada

Investigació pura o bàsica

Segons Tamayo (2004) té com a fi la cerca del progrés científic, mitjançant el creixement dels coneixements teòrics, sense interessar-se directament en les seves possibles aplicacions o conseqüències pràctiques. És d’ordre formal i busca generalitzacions que permetin el desenvolupament d’una teoria basada en principis i lleis.

Investigació aplicada

Busca aplicar els coneixements ja existents gràcies a la investigació pura a situacions reals. La seva finalitat és la utilitat dels coneixements, no els coneixements en si.

Segons l’Abast (Dankhe 1989)

Segons l’abast de la investigació podem diferenciar entre (Dankhe 1989):

Investigació exploratòria

L’objectiu és explorar un tema que mai ha estat investigat per la comunitat científica o del que es té molt poca informació.

Investigació descriptiva

Es pretén mesurar variables o característiques de la realitat per tal de tenir una descripció d’aquesta.

Investigació correlacional

Mesura les relacions existents entre les variables objecte d’estudi així com el seu grau d’intensitat.

Investigació explicativa

Pretén establir relacions de causa-efecte entre les variables estudiades. D’aquesta manera s’arriba a un coneixement complet i generalitzable del fenomen estudiat.

Fases del Procés d'Investigació (Model Alternatiu)

1. El problema

   • Localitzar el problema, necessitat d’informació i marcar els objectius de l’estudi.

2. Documentació

   • Fer una recerca de les fonts documentals que ens permetin fer un marc documental.
   • Fer una recerca de les fonts estadístiques (primàries i secundàries) necessàries per dur a terme la investigació.
   • Concretar de quina informació no es disposa i és necessària per resoldre la investigació.

3. Construcció d’un model (hipòtesis i conseqüències)

   Plantejament d’hipòtesis anticipant la resposta a les preguntes o a la solució de dificultats. Amb aquests plantejaments podrem:

   • Saber quin tipus d’informació és necessària i com recollir-la.
   • Com resoldre els objectius marcats a l’estudi i arribar a les conclusions finals.

4. Recollida de dades (disseny i execució del treball de camp)

   • Metodologia qualitativa.
   • Metodologia quantitativa.

5. Primers resultats (estadística descriptiva)

6. Inferència

   • Intervals de confiança.
   • Contrastos d’hipòtesis.

7. Conclusions de l’estudi

8. Presentació de l’estudi

Cal tenir en compte que depenent del tipus d’investigació l’esquema pot variar. Per exemple, una investigació basada en dades existents no necessita de treball de camp.