La Ciència i la Comunicació No Verbal: Anàlisi Sociològica

La Ciència i la Societat

La ciència és un conjunt ordenat de coneixements vertaders i certs. La funció de la ciència és l’estudi de la realitat. Vol alliberar-nos de l’atzar, de les pors, inseguretats i la ignorància en una lluita comuna contra les adversitats que no controlem.

La ciència és la capacitat d’analitzar i conèixer la societat per anar a millor. Hi ha dos tipus de ciències:

• La ciència normativa: Compren la normalització del comportament.
• La ciència positiva: Ens explica el que hi ha a la societat, però no ens diu el perquè.

La ciència estudia la realitat i l'estabilitat social. Estudia els nostres sistemes de relacions i organitzacions. Per estudiar les ciències socials hem de disposar dels 5 sentits i tenir un procés de coneixement basat en l'observació, la classificació, l'anàlisi i l'enteniment.

La sociologia és una ciència ja que compleix els 5 requisits:

• És empírica
• És oberta
• És teòrica
• Té teories neutres
• És crítica

El positivisme: Comte diu que hi ha dos ciències, les teòriques i les pràctiques. En les teòriques hi ha una jerarquia on a dalt de tot hi ha la sociologia. El positivisme consisteix en no admetre com a cert tot el que no sigui establert a través dels sentits, de la nostra experiència. No admet els coneixements universals ni absoluts, nega tot allò ideal.

Organicisme: Els fenòmens socials tenen un toc orgànic, nosaltres vivim en un organisme viu on som comparats com animals però amb una naturalesa superior.

Comunicació No Verbal

No és necessari que tota transmissió d’informació hagi de ser verbal, conscient, voluntària i deliberada. Només que el receptor que en aquell moment està en presència esdevingui d’una forma de comunicació.

El llenguatge no verbal posa totalment al descobert els nostres sentits i la percepció de la persona o persones que tenim en presència en aquell mateix instant. Quan ens comuniquem amb les persones en realitat enviem milers de senyals i missatges a través del nostre comportament corporal.

Moltes vegades hi ha un conflicte entre la comunicació verbal i no verbal, ja que hi ha casos en què les paraules que l'emissor està reproduint no concorden amb la comunicació no verbal que està ensenyant, ja sigui per gestos, pel seu to de veu, etc. En aquests casos es dona més importància a la no verbal ja que aquesta no és voluntària i és instintiva. El llenguatge no verbal no és universal encara que hi ha excepcions. El llenguatge no verbal pot dependre de factors com la cultura, l’entorn o la teva mateixa personalitat.

Hi ha 5 ciències que estudien aquesta comunicació que són la psicologia, la sociologia, l'etologia, l'antropologia i la psiquiatria.

La relació que pot tenir amb la comunicació verbal és:

Que pot imitar-la, pot suplir-la, accentuar-la, regular-la, complementar-la i contradir-la.

La comunicació no verbal pot ser:

• Cinèsica: Relativa als moviments corporals
• Gestual: Expressions facials
• Vocal: Depèn de la fonètica (to de veu, ritme)
• Tàctil: Pell a pell
• Proxèmica: Distància física

Podem adoptar postures dominants o submises. En el cas d’estar parlant amb un individu o institució superior la nostra posició serà diferent. Si tenim una posició passiva, vol dir que no ens enfrontem a la situació sinó que ens deixem anar.

Hi ha tres tipus de persones: Els extravertits, els introvertits i els apàtics.