Ciència a Alexandria i Cronologia del Cristianisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,66 KB
Ciència a Alexandria
- Alexandria (fundada per Alexandre a Egipte i governada per la dinastia
dels Ptolomeus). Des del 333 a.C. fins el s IV d. C.
- Museu i biblioteca (pergamins) més important de tota l'antiguitat
(destruïda per un incendi)
- Investigacions en matemàtica, astronomia, mecànica, geografia,
zoologia,...
- Euclides (“Els elements”, geometria axiomàtica), Arquímedes
(mecànica), Eratóstenes (mesura del diàmetre terrestre), Aristarc
(helicentrisme), Ptolomeu (geocentrisme), Hipàtia (filòsofa neoplatònica
i matemàtica)
Cronologia del Cristianisme
- Jesús de Natzaret
- Pau de Tarso (Sant Pau, 5-67), introdueix el cristianisme a l’Imperi
Romà i entre els gentils.
- Edicte de Milà (Constantí, 313): s'autoritza el culte cristià
- Constantinoble capital de l’Imperi Romà d'Orient (330)
- El cristianisme es torna religió oficial (Teodosio, 380)
- Divisió de l’Imperi Romà (395)
- Fi de l’Imperi Romà d’Occident (476) (el d’Orient, Bizanci, perdurarà
fins el s. XV)
Temes propis de la filosofia cristiana medieval
• Relació entre raó i fe (filosofia i teologia)
• Demostració de l’existència de Déu (és possible? és
necessària? amb arguments a priori o a posteriori?)
• Quina és l’essència de Déu? què el diferencia del món
creat? quina relació té amb les criatures i amb l’home en
particular? com és possible el mal en un món creat per
un Déu omnipotent i bo?
• Com interpretar filosòficament els dogmes de fe com la
immortalitat de l’ànima, la creació ex nihilo, la llibertat, el
pecat, la salvació, etc?
• Existeixen realitats universals (idees platòniques o
formes aristotèliques) o només coses concretes
(problema dels universals)
• Quina relació han de tenir l’Església i l’Estat?
Patrística: Agustí d’Hipona
Biografia:
• Tagaste (Algèria)354-430
• De pare pagà i mare cristiana (Santa Mònica)
• Seguidor del maniqueisme en la seva joventut
• Rep influències de neoplatonisme (Eneades de Plotí (204-270 d. C))
• Es converteix al cristianisme en el 386 i arriba a ser bisbe d’Hipona
Filosofia agustiniana:
RAÓ I FE: la fe (revelació) no necessita cap justificació externa a ella, la raó
natural tota sola no pot trobar la veritat: credo ut intelligam (crec per
entendre). És més important l'amor a Déu que conèixer-lo.
RECERCA INTERIOR: la veritat es troba dins un mateix (amb l’ajuda de
l’il·luminació), hi ha veritats eternes en el nostre interior que ens mostren
l’existència de Déu
DUALISME ANTROPOLÒGIC: l’home és una ànima és una substància
espiritual immortal dins un cos mortal.
NEOPLATONISME: tot prové de l’U (Déu), el món material és una
emanació de l’U. L’home ve de Déu i ha de tornar a ell. El mal és
l’allunyament de Déu. Les idees platòniques són idees dins la ment divina.
LLIBERTAT: l'home és creat lliure i pot triar entre el bé i el mal. La facultat
de decidir lliurement és la voluntat
LA HISTÒRIA: té un principi (la creació) i un final (l'apocalipsi) i un sentit
(la redempció de l'home després del pecat original).
AGUSTINISME POLÍTIC: hi ha dues ciutats: la ciutat de Déu (l’Església)
i la ciutat terrenal (la societat), la primera està feta pels que estimen a Déu
per damunt de tot, la segona pels que s’estimen a ells mateixos. L’Església és
superior moralment a la ciutat terrena i aquesta hi ha d’estar sotmesa
Filosofia àrab: Averrois
Averrois (Ibn Rushd o Avén Rushd)
• Neix a Còrdova el1126 i mor al Marroc el1198
• És el més important comentarista d’Aristòtil
• Influí als filòsofs escolàstics llatins (averroistes
llatins)
• Defensà que l’enteniment agent i passiu són
eterns i universals (no són individuals sinó
comuns a tots)
Escolàstica: Tomàs d'Aquino (1225-1274)
[Intruducció: Savater y la aventura del pensamiento
Tomàs d’Aquino: biografia
• Va néixer l’any 1225 al castell de Roccasecca, Frosinone, fill
de Landolfo, comte d’Aquino.
• Universitat de Nàpols (1239-1244) emprèn l’estudi de les
«arts»
• El 1244 ingressa en l’ordre dels dominics
• 1245: marxa a París, on és deixeble predilecte de Albert
Magne, a qui segueix després a Colònia;
• A París, redacta el Comentari a les sentències
(1254-1256), inicia la seva feina com a professor i
ensenya en distints llocs d’Itàlia i França: Anagni, Orvieto,
Roma, Viterbo, París i Nàpols
• En aquesta època escriu les seves obres, entre la qual
destaquen Summa contra gentils, escrit amb finalitat
missionera, i sobretot la Summa theologiae,
• Mor mentre es dirigia al concili de Lió, convocat per
Gregorio X, a l’abadia de Fossanova.
• Va ser canonitzat per Joan XXII, el 1323, i proclamat
doctor de l’Església el 1567
Context cultural
- A finals de s. XII es recuperen les obres d'Aristòtil a
Occident
- Els averroistes llatins varen defensar l’aristotelisme, fins i
tot en allò que contradiu la fe (eternitat del món, mortalitat de
l’ànima)
- Per evitar l’acusació d’heretgia varen propugnar la teoria de
la doble veritat: la fe i la raó poden ser les dues vertaderes
fins i tot quan estan en contradicció
- L’Església va condemnar l’averroisme i encarregar alguns
teòlegs estudiar les obre d’Aristòtil
- Tomàs d'Aquino serà l'encarregat d'assimilar l'aristotelisme a
la concepció cristiana
- Rebutjà la teoria de la doble veritat dels averroistes llatins
Filosofia tomista
- Raó i fe són independents però no es poden contradir
- L'existència de Déu és evident per sí mateixa però pot ser
demostrada per cinc vies basades en el seus efectes
- Però rebutja l'argument ontològic de sant Anselm
- Déu és l'ésser necessari, tots els altres essers són
contingents i creats per Ell.
- Déu és existència, els essers creats són essències que
tenen existència (per que Déu els hi ha donat)
- Hilemorfisme
- Llei natural i llei positiva (iusnaturalisme)
Tercera via (la contingència dels éssers exigeix un ésser necessari)
• En la naturalesa trobem coses que poden ser o no ser, ja que hi ha
éssers que neixen i que moren.
• És impossible que aquests éssers existeixin sempre perquè allò que és
possible que no existeixi hi va haver un temps en què no existia.
• Per consegüent no tots els éssers són possibles o contingents [ja que
si fos així ara no existiria res] i,per tant,cal que en la naturalesa existeixi
un ésser necessari qui tots anomenem Déu.
Llei natural i llei positiva: iusnaturalisme
Crisi de l'Escolàstica: Guillem d'Ockham (o Occam)
(1280-1346)
- navalla d’Ockham: les explicacions han de ser el més
simples possible. El món pot ser explicat a partir de
Déu, els individus i el llenguatge (no és necessari
postular “idees”, “formes”, “essències”, etc.)
- Empirisme: les úniques fonts de coneixement de
l’existència d’una cosa són la percepció i la revelació
- Nominalisme: els termes universals són noms de
conjunts d’individus, no hi ha ens universals
- Rebuig de les demostracions de l'existència de Déu i
de la llei natural (per preservar l’omnipotència i la
llibertat divines)
- Relació Estat-Església: l’Estat ha de ser independent