Cicle Vital, Macroeconomia i Teoria del Dèficit en Educació

Cicle Vital i Enculturació

El meu cicle vital és un procés d'enculturació, un aprenentatge constant, tant formal com informal, a través d'experiències quotidianes. Aquest procés inclou valors i costums que em van ensenyar els meus pares, molts dels quals coincidien amb el que aprenia a l'escola. Un exemple són les festes pàtries del meu país, Perú, que vaig aprendre a celebrar primer a casa i després a l'escola.

Un altre exemple és la diferència en els mètodes d'ensenyament entre Espanya i Perú. Al meu país, el mètode és més autoritari i tradicional, on el mestre té sempre la raó. Això es relaciona amb les observacions de Wolcot sobre nens acostumats a una imatge adoctrinada del mestre com a representant de la cultura antagònica.

Desigualtats de Gènere

També he pogut observar desigualtats de gènere al meu país. Per exemple, un nen no pot portar roba rosa perquè es considera un color de nenes. Segons els pares, un nen amb una samarreta rosa o una nina "perd" la seva masculinitat. Com diu Jordan, aquestes diferències de gènere les construïm nosaltres mateixos com a societat, basant la masculinitat en la figura del "guerrer".

Teoria Macroeconòmica i Minories

Per què la població afroamericana està en pitjor situació que altres poblacions com la xinesa o la mexicana? Quins factors hi influeixen? Els d'origen australià estan pitjor que qualsevol grup que va immigrar després. Aquesta distinció entre minories voluntàries (que busquen una vida millor) i involuntàries (afroamericans i indígenes) és rellevant a nivell acadèmic i social. Les minories involuntàries solen tenir pitjors condicions econòmiques, amb majors taxes d'atur i fracàs escolar.

Pensament de Casta i Característiques Primàries i Secundàries

El pensament de casta és el discurs de la majoria sobre la minoria. Ogbu diferencia entre característiques primàries (CP) i secundàries (CS). Les CP són les que els grups minoritzats (afroamericans i indígenes) tenien abans del contacte amb la majoria. Les CS són les que s'han produït després del contacte i com a conseqüència del procés de minorització, com ara estratègies adaptatives per viure sota domini social. Un exemple és la dedicació dels afroamericans a activitats no legals com el tràfic de drogues, una adaptació econòmica amb contrapartides. La població afroamericana segueix ocupant l'estatus de classe social baixa, mentre que els nous emigrants estan en millor situació.

Teoria del Dèficit

La teoria del dèficit culpabilitza l'alumne del seu fracàs escolar, sense tenir en compte les condicions de desigualtat. La seva solució seria una "injecció" cultural i lingüística, que implica la segregació compensatòria. Això suposa la segregació entre "infants normals" i "infants amb problemes", amb el consegüent efecte Pigmalió.

Crítiques a la Teoria del Dèficit

Aquesta teoria desvia l'atenció dels veritables defectes del sistema educatiu, culpant l'infant. No té en compte el valor de la llengua de l'infant o la seva comunitat. No ajuda a donar respostes adequades ni a comprendre la situació. Les privacions culturals que les institucions educatives detecten es deuen, en part, a les eines i criteris de mesura que s'utilitzen.