Cicle Vegetatiu de la Vinya: Fisiologia, Brotació i Gestió del Cep

Cicle Vegetatiu de la Vinya

18.1. Els Plors de la Vinya: Causes i Significat

Els plors de la vinya són un fenomen que succeeix durant el període de la poda, quan els talls realitzats a les vides provoquen la formació de gotes d'un líquid que s'allibera de les ferides de la planta. Aquest líquid, conegut com a «plor», és principalment aigua amb una petita quantitat de sucres, àcids i altres nutrients.

Els plors de la vinya es deuen als canvis de temperatura i humitat durant el període de poda, que estimulen l'activitat fisiològica de la planta. Aquest fenomen és més freqüent en els mesos d'hivern i primavera, quan es realitza la major part de la poda necessària per preparar la vinya per a la nova temporada de creixement.

Els plors de la vinya són un fenomen normal i no són nocius per a la planta. De fet, indiquen que la vinya està en un bon estat de salut i respon adequadament als canvis ambientals. El líquid alliberat durant els plors també pot contenir substàncies que ajuden a protegir les ferides de la planta de possibles infeccions i malalties.

Pel que fa als borrons, durant els dies dels plors es troben en una fase de parada fisiològica, ja que la planta ha interromput el seu creixement actiu per adaptar-se a les condicions ambientals adverses i a la poda realitzada. A mesura que avança la primavera i les condicions milloren, la vinya reprendrà la seva activitat de creixement i els borrons entraran en una fase de desenvolupament més actiu.

18.2. Factors que Influeixen en la Brotació dels Borrons

Existeixen diferents factors que poden fer variar la data de borronament o brotació d’un borró en concret, com ara la seva situació en el cep. Dels diferents borrons que hi ha en un cep, els que brotaran primer són els situats a la part superior.

Contràriament a la creença popular, no és que els borrons de la part superior rebin més llum i calor. El principal motiu és l'acrotonia dels ceps, una característica pròpia de les lianes que tendeixen a créixer pels extrems. Factors com la varietat, el clima o el tipus de poda afecten la brotació de ceps diferents o en parcel·les diferents, però en els borrons d'un mateix cep, aquests factors són iguals.

18.3. Variabilitat de la Brotació en Xarel·los d'Espiells

Per quins possibles motius tots els Xarel·los d’Espiells (suposant el mateix clima) no brosten la mateixa setmana? Diversos factors poden influir en aquesta variabilitat:

• Variabilitat genètica: Fins i tot dins de la mateixa varietat, poden existir petites diferències genètiques.
• Condicions del sòl: Diferències en la composició, humitat o nutrients del sòl.
• Exposició solar: Variacions en la quantitat de llum solar rebuda per cada cep.
• Pràctiques de cultiu: Diferències en la poda, el reg o altres intervencions.
• Variacions microclimàtiques: Petites diferències de temperatura o humitat a nivell local dins de la mateixa parcel·la.

18.4. L'Impacte dels Portaempelts en la Brotació

Existeixen diferents factors que poden fer variar la data de borronament o brotació d’un borró en concret, com ara la seva situació en el cep. Si tenim una mateixa vinya amb ceps de la mateixa varietat però sobre portaempelts diferents, brotaran tots els ceps els mateixos dies? No.

La data de brotació d’un cep pot variar en funció de diversos factors, com ara les condicions climàtiques, l’exposició solar, l’edat del cep i, crucialment, el tipus de portaempelt utilitzat. Això fa que cada cep pugui tenir una data de brotació diferent, fins i tot si es troben a la mateixa vinya i són de la mateixa varietat, ja que el portaempelt influeix directament en la fisiologia i el vigor del cep.

Creixement del Sarment i Fisiologia

19.1. Descripció del Creixement d'un Sarment

El creixement d'un sarment és un procés que varia al llarg de l'any. No, no sempre creix amb la mateixa intensitat. En general, els sarments creixen més ràpidament durant la primavera i l'estiu, quan les temperatures són més càlides i hi ha més llum solar. Durant aquestes èpoques, es pot observar un creixement notable dels sarments, amb les tiges allargant-se i desenvolupant nous brots i fulles.

No, no creix durant tot l'any. En canvi, durant la tardor i l'hivern, el creixement dels sarments s'alenteix o fins i tot es deté. Aquestes són les èpoques més inactives per al creixement dels sarments, ja que les condicions climàtiques no són tan favorables per al desenvolupament de les plantes.

En resum, el creixement d'un sarment no és constant al llarg de l'any, sinó que varia en funció de les condicions ambientals i climàtiques.

19.2. Zones de Creixement i Direcció de la Saba Elaborada

En un brot o sarment en creixement podem diferenciar dues zones principals:

• Zona apical: Aquesta zona es troba a la punta del brot i és on es produeix l'apicalitat, és a dir, el creixement en longitud. Aquí es troben els meristemes apicals, encarregats de generar nous teixits i allargar el brot.
• Zona basal: Aquesta zona es troba a la base del brot i és on es produeix l'engrossiment del mateix. Aquí es troben els meristemes laterals, encarregats de generar nous teixits que fan que el brot s'engrossi.

Pel que fa a la direcció que pren la saba elaborada al llarg del cicle vegetatiu, generalment es desplaça des dels òrgans fotosintètics (fulles) cap als teixits on es necessita, com ara les arrels, les fulles en desenvolupament o els fruits. Aquesta circulació de la saba elaborada es realitza a través del floema, un teixit vascular encarregat de transportar els nutrients sintetitzats a les fulles cap a la resta de la planta.

19.3. Creixement dels Entrenusos en el Sarment

Cada any en un cep, a partir dels borrons deixats a la poda (i també d'altres borrons de la fusta) brosten nous sarments. Els sarments comencen a créixer a la primavera i van creixent fins a finals d'estiu. A mesura que els sarments van creixent es van generant nusos on hi trobem els principals òrgans (pàmpols, circells, borrons, etc.), els nusos estan separats per entrenusos. No tots els entrenusos creixen per igual, ni el seu creixement és homogeni durant tot el període de creixement. Per tant, en general podem afirmar que, en un sarment en concret, els entrenusos que creixen menys són els situats:

1. A la base, la part més propera a la fusta vella.
2. Al extrem, la part més allunyada de la fusta vella.
3. En general creixen tots per igual, no és cert que hi hagin grans diferències.

La resposta correcta és: a) A la base, la part més propera a la fusta vella.

A la base del sarment, és a dir, a la part més propera a la fusta vella, trobem entrenusos que creixen menys perquè és la zona on hi ha més concentració de reserves d'hidrats de carboni i nutrients, els quals són essencials per al creixement i desenvolupament del cep. A mesura que ens anem allunyant de la fusta vella, la concentració de reserves és menor i, per tant, els entrenusos poden créixer més ràpidament.

Així doncs, el comportament del cep és adaptatiu i permet assegurar la distribució equitativa de les reserves i nutrients per a tots els entrenusos del sarment, assegurant així un creixement saludable i equilibrat de la planta.

Gestió del Cep i Disfuncions

20.1. Creixement Ininterromput del Cep a l'Agost

Què és el que pot provocar que els ceps no parin de créixer a l'agost? Què podem observar o com constatar que el cep no fa la parada de creixement? Què cal que faci el viticultor?

Els ceps poden no parar de créixer a l'agost a causa de condicions climàtiques favorables, com temperatures elevades i disponibilitat d'aigua suficient. Aquestes condicions poden estimular el creixement continu dels ceps, ja que tenen la capacitat de créixer ràpidament en aquestes circumstàncies.

Per comprovar si el cep no fa la parada de creixement, es pot observar la presència de nous brots i fulles al cep, així com una aparença general de creixement actiu. A més, es pot veure un augment en la longitud dels brots i un verd intens a les fulles.

Per al viticultor, és important estar al corrent del creixement excessiu dels ceps a l'agost, ja que això pot afectar la qualitat de la fruita i incrementar el risc de malalties i plagues. Per tant, cal prendre mesures com:

• La poda dels brots excessius.
• Controlar l'ús de reg per evitar un excés d'aigua.
• Aplicar nutrients de manera equilibrada per mantenir un creixement saludable dels ceps.
• Fer un seguiment de les condicions climàtiques i ajustar les pràctiques vitícoles en conseqüència.

20.2. Conseqüències de Malalties Tardanes en el Cep

Si un cep adult agafés una malaltia a la tardor (com el míldiu) i les fulles no fessin bé la fotosíntesi durant la fase d'agostament, quines conseqüències tindria per al propi cep?

A la tardor, el raïm ja està constituït i, per tant, la malaltia no l'afecta directament. El problema principal rau en l'acumulació de reserves per a l'any següent. Una fotosíntesi deficient en aquesta fase crítica impedeix que el cep emmagatzemi prou hidrats de carboni i nutrients a la fusta i les arrels. Aquesta situació és especialment greu en el cas de ceps joves, ja que les seves reserves són més limitades i necessiten un bon emmagatzematge per afrontar l'hivern i la brotació de la temporada següent.

20.3. Enrogiment o Flavescència: Un Símptoma Inusual

L'enrogiment o flavescència és un símptoma descrit en la majoria de manuals francesos de viticultura. Es tracta d'una disfunció de les fulles que provoca que perdin la clorofil·la i deixen d'estar verdes, com el seu nom indica. Per què és molt inusual que es doni aquest problema a casa nostra?

El problema és la dificultat en translocar (moure) els sucres des de la fulla (productora) fins als llocs de consum i/o acumulació (raïm, sarments, arrels). Les causes principals solen ser nits molt fredes i/o la carència de potassi (K). A les nostres regions, les condicions climàtiques i les pràctiques de cultiu solen minimitzar aquests factors, fent que el símptoma sigui menys freqüent.

20.4. Assecat de les Fulles per Mala Praxi Vitícola

L'assecat de les fulles és un símptoma descrit en la majoria de manuals de viticultura. Es tracta d'una disfunció de les fulles que provoca que perdin el seu contingut cel·lular i quedin seques. Per què una mala praxis del viticultor pot provocar aquesta reacció del cep?

Una mala praxi del viticultor pot provocar l'assecat de les fulles per diversos motius:

• Falta de reg: Estrès hídric sever.
• Excés de reg: Asfíxia radicular i problemes d'absorció de nutrients.
• Nutrició inadequada: Deficiències o excessos de nutrients essencials.
• Malalties i plagues: Infeccions o infestacions no controlades.
• Exposició a condicions climàtiques extremes: Com cops de calor o vents secs intensos, agreujats per una gestió deficient.

20.5. Latència Endògena i Exògena dels Borrons

En viticultura es parla de latència endògena i latència exògena dels borrons. Sabem que els prefixes grecs endo- i exo- signifiquen respectivament interior i exterior. Què causa la latència endògena? En quina època es dona? Quan i per quin motiu s’acaba la latència endògena?

La latència endògena és un període de repòs dels borrons que no és causat per factors externs com el fred (que seria una causa exògena). Es dona principalment durant el període de maduració del raïm, en el qual la presència d'àcid abscísic, una hormona vegetal, paralitza el creixement i l'activitat dels borrons. Aquesta és una causa interna del propi funcionament del cep (endògena).

La latència endògena s'acaba quan el cep ha acumulat prou hores de fred (requeriment de fred) i les condicions ambientals (temperatura i humitat) tornen a ser favorables per al creixement, generalment a finals d'hivern o principis de primavera. En aquest moment, els nivells d'àcid abscísic disminueixen i augmenten els de giberel·lines i citocinines, hormones que promouen el creixement, permetent la brotació.