El Cicle de les Roques: Formació i Transformació Constant

El Cicle de les Roques

Els sediments es transformen en roques i les roques són convertides novament en sediments per l'acció dels agents geològics. Aquest procés cíclic té lloc en dos escenaris diferents:

• A la superfície terrestre: Hi té lloc la meteorització de les roques i la seva transformació en sediments, transportats pels agents geològics i acumulats a les conques sedimentàries.
• A l'interior de l'escorça terrestre: Els materials hi són sotmesos a pressions i temperatures altes, els sediments es transformen en roques que es poden plegar, canviar d'aspecte i de composició, o fins i tot fondre's.

El plegament de les roques i el vulcanisme formen relleus i porten els materials cap a la superfície terrestre. L'acumulació de sediments en conques sedimentàries (subsidència) els porten cap a l'interior de l'escorça.

L'Interior de l'Escorça

A l'interior de l'escorça hi trobem:

• La pressió: A causa del pes de les roques, augmenta ràpidament amb la profunditat. A 12 km de profunditat, supera les 3.000 atmosferes.
• La temperatura: També augmenta amb la profunditat.
• Els esforços de compressió i distensió: Produïts pels moviments del mantell, que comprimeixen i estiren els materials de l'escorça.

Els canvis que aquests factors produeixen en els materials que es troben a l'interior de l'escorça són:

• Diagènesi: Transformació dels sediments en roques sedimentàries a causa de la pressió i de la temperatura, que produeixen compactació i cimentació dels components del sediment.
• Metamorfisme: És el conjunt de canvis que experimenten les roques sotmeses a altes pressions i temperatures sense arribar a fondre's. Es formen roques metamòrfiques.
• Magmatisme: És la fusió de les roques, que formen un magma. Quan el magma es consolida s'originen roques ígnies.

Gradient Geotèrmic

És el nom que rep l'augment de temperatura que es produeix cap a l'interior de la Terra. El seu valor mitjà són 3 ºC per cada 100 m. Augmenta ràpidament fins a arribar als 2.000 ºC, però després ho fa molt més lentament fins que arriba als 5.000 ºC del centre de la Terra.

Elements que Originaren la Calor Interna de la Terra

• Els impactes de meteorits: L'energia cinètica dels quals es transformava en energia tèrmica.
• La desintegració d'elements radioactius: Produeixen partícules subatòmiques a altes velocitats. En topar amb els àtoms del voltant, aquestes partícules augmenten la seva energia tèrmica.
• La decantació dels materials més densos: Es va produir molta calor a causa del fregament del ferro fos amb els materials rocosos, en el seu camí cap a l'interior de la Terra.

Capes de la Terra

• Escorça: Capa rocosa prima i sòlida.
  • Escorça continental: De 30 a 70 km de gruix. Està composta per granit.
  • Escorça oceànica: 10 km de gruix. Està composta per basalt i gabre. És més densa.
• Mantell: Capa rocosa situada sota l'escorça. Està compost per peridotita, que conté olivina.
  • Mantell superior: Comprèn des de la base de l'escorça fins als 670 km de profunditat.
  • Mantell inferior: Des dels 670 km fins a la superfície del nucli, a 2.900 km de profunditat.
• Nucli: Està compost de ferro, níquel i altres elements no metàl·lics (silici, oxigen i carboni):
  • Nucli extern: Des dels 2.900 km fins als 5.150. Es troba en estat líquid i origina el camp magnètic terrestre.
  • Nucli intern: És una esfera d'uns 1.220 km de radi i està en estat sòlid.