Cicle Natural dels Mitjans: Teoria de Lehman-Wilzig i Cohen-Avigdor

Cicle Natural (Lehman-Wilzig i Cohen-Avigdor)

El Cicle Natural, desenvolupat per Lehman-Wilzig i Cohen-Avigdor, pretén explicar com les innovacions tecnològiques alteren (o no) el sistema de mitjans de comunicació. Per tant, és una teoria dissenyada per explicar com els mitjans s’apropien o rebutgen una tecnologia.

El Model Circular i les 4 Idees Clau

És un model circular que intenta explicar el procés de naixement d'un nou mitjà de comunicació a partir d'una tecnologia disponible, què ha de fer aquest mitjà per implantar-se i triomfar, etc. Hi ha 4 idees clau:

1. És un model circular per mostrar influències mútues. Cada mitjà incorpora elements del mitjà de comunicació anterior. Per exemple, la premsa agafa elements del llibre. Quan neix la ràdio, aquesta incorpora elements de la premsa (al principi, les notícies eren llegides directament dels diaris).
2. Els cercles mostren l’ordre cronològic d’aparició dels quatre mitjans que tracta la teoria, ja que és un procés progressiu on tots els mitjans agafen coses de l’anterior. Cada cercle representa el cicle vital sencer d’un mitjà de comunicació.
3. La durada de cada fase del cicle no és uniforme. Les transicions depenen de l’aparició de nous mitjans.
4. La darrera fase pot aparèixer en quart lloc o abans.

Fase 1: Naixement i Innovació

La premsa neix aprofitant una tecnologia ja existent: la impremta, que va néixer a Europa per editar llibres. A partir d’aquí, la gent pensa que es poden fer papers on hi hagi la informació econòmica, les mercaderies, etc. Uns innovadors s’adonen que una tecnologia disponible pot donar lloc a un nou mitjà de comunicació. Quan neix aquest nou mitjà, ni els mateixos impulsors saben si funcionarà o no.

Fase 2: Penetració en el Mercat

En la fase de penetració en el mercat és necessari que hi hagi un mínim de persones que pensin que aquest nou mitjà és important. Aquest mínim és el 16%. Si se supera aquesta fase, el mitjà de comunicació tirarà endavant i entrarà en la fase de creixement.

Fase 3: Creixement i Maduració

La fase de creixement té dos components:

• Que cada cop més persones el comprin i el llegeixin.
• Que els innovadors (o uns altres) pensin que el mitjà pot servir per a altres coses a part de la funció inicial (per exemple, el port de Barcelona). Es pensen possibles usos d’aquella tecnologia.

El mitjà està implantat i l’ús de la tecnologia també; ja tothom llegeix diaris. El fenomen de masses és la maduració.

Transició i Crisi: L'Aparició d'un Nou Mitjà

A partir d’aquí, apareix un nou mitjà, com la ràdio, que provoca que el diari comenci a perdre penetració i clients. Passa del 90% que tenia al 50%. Quan succeeix això, es passa a la darrera fase.

Què pot fer la premsa quan apareix la ràdio? Hi ha tres opcions:

Opció A: Adaptació

Els editors de diaris pensen que han de deixar de presentar notícies immediates i fer un periodisme més interpretatiu i més complet. No té sentit que la premsa surti amb un titular quan gairebé tothom ja ho sap després d’haver escoltat la ràdio.

Opció B: Convergència

Consisteix a fusionar-se d’alguna manera amb el nou mitjà per donar lloc a un nou servei. Per exemple, la premsa ha intentat convergir amb Internet, utilitzant la nova tecnologia per sobreviure a la seva arribada.

Opció C: Obsolescència

El mitjà desapareix, ja que el nou mitjà és millor i ofereix un servei superior.

Exemple Actual

Actualment, la televisió es troba en la fase de convergència amb Internet.