Cicle Keynesià, Desocupació i Polítiques Macroeconòmiques

Cicle Keynesià de Desocupació

Els Cicles Econòmics (d'expansió, auge, recessió i crisi) creen inestabilitat. Per poder suavitzar-la, intervé l’Estat.

Fases del Cicle Keynesià

1. Reducció d’expectatives de vendre la producció per part de les empreses fabricants de béns de consum o de construcció d’habitatges.
2. Disminució de la demanda de les empreses de béns de consum a les empreses fabricants de béns d’equip (maquinària de fabricació) i constructores de naus per posar fàbriques.
3. Les empreses que fabriquen béns d’equip i que construeixen fàbriques tanquen o acomiaden part del personal.
4. El personal aturat fa que menys gent pugui comprar béns de consum i habitatges perquè deixen d’ingressar diners.
5. Les empreses que fabriquen béns de consum no poden vendre la seva producció i o bé tanquen o bé acomiaden també personal, incrementant l’atur.
6. La nova gent aturada deixa de tenir ingressos i disminueix el consum de nou.

Per aturar aquesta davallada continuada, l’Estat intervé en l’economia per fomentar l’activació de la producció tant de béns d’equip com de consum. I ho fa mitjançant les Polítiques Macroeconòmiques.

Polítiques Macroeconòmiques

Política Monetària

Definició i Objectius

Té com a objectiu mantenir l’estabilitat dels preus mitjançant la intervenció del Banc Central en els tipus d’interès dels préstecs bancaris.

Control de la Inflació i Tipus d'Interès

El control de l’estabilitat dels preus és possible en part pel control dels tipus d’interès. En la mesura que una economia estigui escalfada (alts nivells de producció i demanda), els preus aniran a l’alça. Per poder aturar aquesta dinàmica cal encarir el preu del diner (augmentar el tipus d’interès) per tal que empreses i famílies no tinguin tan fàcil l’accés als préstecs i pugui frenar el consum.

Què és la Inflació?

És el creixement generalitzat i continu dels preus d’una economia.

Causes de la Inflació

• Augment dels costos de producció de les empreses que fa que els fabricants repercuteixin l’augment al preu final del consumidor.
• Augment de la demanda de productes per la població per sobre del que una economia és capaç d’oferir.
• Excés de diners en circulació, el que fa que les persones li atribueixin menys valor que abans, i per tant el diner perd poder adquisitiu.

Política Exterior

Definició i Instruments

Regula les transaccions amb altres països o blocs comercials mitjançant les devaluacions o revaluacions de la moneda enfront de les altres monedes d’altres països.

Les polítiques proteccionistes del Mercat Interior augmenten les barreres fiscals mitjançant aranzels impositius d’entrada a productes estrangers.

Política Fiscal

Definició

És l’actuació intencionada del Sector Públic mitjançant la recaptació de fons (principalment impostos) i l’aplicació de despeses públiques per tal d’aconseguir els objectius perseguits per l’Estat.

Tipus de Política Fiscal

Política Fiscal Expansiva

Es produeix per tal d’estimular l’activitat econòmica i es tracta de reduir els impostos o augmentar la despesa pública.

Política Fiscal Restrictiva

Es produeix per tal d’estabilitzar l’activitat econòmica i es tracta d’augmentar els impostos i reduir la despesa pública.

Relació entre Cicle Econòmic i Política Fiscal

Els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE)

Definició dels PGE

És l'eina que té l'Estat, és a dir, el Sector Públic, per implantar la seva Política Fiscal en un període determinat, que acostuma a ser d’un any. Són una relació detallada de les despeses, així com de les previsions d’ingressos durant l’any corresponent.

Estructura dels Pressupostos Generals de l'Estat

Relació dels Ingressos

Destinats a finançar les despeses i inversions de l’Estat:

• Tributs: Ingressos públics de pagament obligatori per als ciutadans. Inclouen els Impostos que graven el contribuent en general (*IRPF*, *IVA*, etc.) i les Taxes, que són el pagament d’un servei específic.
• Cotitzacions a la Seguretat Social: És una quota que paguen tots els treballadors pel fet de treballar i totes les empreses pel fet de contractar treballadors.
• Altres Ingressos: Poden produir-se per la venda de Patrimoni de l’Estat (edificis, obres d’art...) o bé demanant diners a inversors externs en forma de Deute Públic. Són un préstec de famílies i empreses nacionals o internacionals a l’Estat (*Lletres del Tresor*, *Bons de l'Estat*, etc.).

Relació de Despeses

Possibilitats d’ús que té l’Estat dels Ingressos recaptats:

• Inversions en infraestructures: Destinades a mantenir i ampliar la capacitat productiva del país.
• Transferències i Subvencions: Són recursos que l’Estat redistribueix a fi d’aconseguir un major benestar per a tothom i una societat més justa i igualitària. És el que es coneix amb el nom d’Estat del Benestar.
• Despeses Corrents: Són les despeses generals destinades a proporcionar a la societat serveis públics com la Sanitat, l’Educació, la Justícia, la Seguretat i molts d’altres. Es tracta del manteniment de les Administracions Públiques al servei de la població (salaris de funcionaris, metges i professors, etc.; compres a empreses de productes diversos per al funcionament de l'administració).
• Servei del Deute: Correspon al pagament d’interessos i retorn del Deute Públic emès en anys anteriors per l’Estat.