Cicle de la Indústria Tèxtil: Filatura, Tissatge i Gestió de la Producció

Tecnología Industrial11,2 KB

Indústria Tèxtil: Procés i Productes

Encarregada de fabricar fils, teixits de tota mena i roba de vestir.

Les Matèries Primeres

  • Les fibres: Són substàncies sòlides i flexibles, primes i de llargada limitada.
  • Els filaments: Són com les fibres, però de llargària il·limitada.

La Filatura

És el procés industrial que permet obtenir fil. El fil és el resultat de la unió de moltes fibres que són sotmeses a torsió perquè quedin unides.

Obertura

La matèria arriba premsada i empaquetada en forma de bales o flocs. S'ha de netejar amb una operació de disgregació del cotó (Obridora de bales).

Cardatge

S'han d'individualitzar les fibres i netejar-les d'impureses. Els flocs entren a la sala de carda per formar la napa. Aquesta entra en contacte amb uns cilindres revestits tallants que l'aporten al tambor principal, que també està envoltat per sectors que carden anomenats xapons. Les fibres són recollides pel llevador o pentinador, també revestit de dents de serra molt més punxagudes. La cinta de carda les plega en cilindres anomenats bots.

Preparació de la Cinta

S'ha de preparar la cinta per paral·lelitzar definitivament les fibres. Per això s'utilitza l'estiratge, que es fa en el manuar i la metxera.

El Manuar

Quan surten els bots de la carda, es posen en l'anomenada fileta. Passen per un seguit de rodets per arribar al tren d'estiratge, format per tres parells de cilindres. Els d'abaix són motrius i els superiors fan pressió, cosa que permet pinçar la veta.

La Metxera

Es basa a tornar a fer passar la cinta per un segon estirament, molt més prim. El producte s'anomena metxa. Aquesta està formada per la fileta i el grup d'estiratge.

Filatura Final

És l'últim procés per obtenir el fil. La màquina que s'utilitza és la contínua d'anells i està formada per:

  • Grup de la fileta: Dos perfils que sostenen les bobines de metxa i fan que puguin girar a mesura que es desenrotllen.
  • El tren d'estiratge: Està construït de manera semblant al de la metxera.
  • Grup de torsió i bobinatge: L'últim pas d'aquesta operació. S'aplica torsió al fil i les fibres són lligades entre si per fer el fil definitiu.

El Bobinatge

El fil és enrotllat en tubs de cartró o plàstic de forma troncocònica. Cada volta de fil rep el nom d'espira.

Tissatge: Formació del Teixit

És l'operació de lligar fils per formar un teixit. Hi ha 3 tipus de teixit:

  1. Teixit pla o de calada: Consisteix en lligaments formats per dues sèries de fils que formen 90º entre si.
  2. Gènere de punt: El lligament és format per un fil continu que s'enllaça amb ell mateix fent bucles.
  3. No-teixit: S'enllacen tèrmicament.

Operacions Prèvies al Tissatge

L'Ordit

Consisteix a reunir una sèrie de fils ordenats i plegats de manera paral·lela. La màquina que ho fa és l'ordidor, format per:

  • La fileta: Formada per un seguit de carros que sostenen bobines procedents de la filatura i reuneix els fils.
  • El capçal plegador: On s'ubica el plegador que serà sotmès a un gir perquè els fils de la fileta s'enrotllin.

L'Encolatge

S'utilitza per evitar fregaments i que el fil no es trenqui. Es fa una pel·lícula de cola que li dona més resistència, però que alhora es pugui treure per vendre la peça després. S'utilitza l'encoladora.

Passada i Nuada

  • Passar: Consisteix a fer passar cada fil del plegador d'ordit per diferents dispositius del teler.
  • Nuar: Fer nusos amb els fils del plegador 1 i el següent que ve al darrere.

El Teixit (El Teler)

És el moment més important: fer el lligament dels fils per formar la tela. El teixit és una làmina de fils entrellaçats a partir de fils que provenen del plegador (ordit) amb un fil situat transversalment anomenat trama. La màquina que s'utilitza és el teler.

Parts del Teler

  • El plegador d'ordit: Ha de permetre l'alimentació de l'ordit fent girar el plegador sense tensionar els fils.
  • El desenrotllador: Sol ser un variador de velocitat si el moviment és continu.
  • La pua: Formada per una sèrie de làmines fines que disten entre si. Està dotada d'un moviment de vaivé pel fet de trobar-se subjectada a un batan.
  • Els lliços: Són varetes verticals amb una baga o anell per on passen els fils de l'ordit que pugen i baixen sincronitzadament per creuar el fil. Un dels lliços aixeca els fils senars de l'ordit cap amunt i l'altre baixa els parells. Això crea un espai entre ells anomenat calada, per on passa la llençadora, que conté una bobina de fil que desprèn la trama.

Residus Industrials i Impacte Ambiental

Definició de Residus Industrials

Són substàncies sòlides, líquides o gasoses que provenen d'un procés de transformació, fabricació, manteniment, consum o reparació, i que han estat abandonades pel fet de no ser útils.

Tipus de Residus Industrials

Sòlids, líquids i gasosos.

Contaminants del Sòl

Els fums provoquen acidesa que crema terrenys fèrtils. Els sòlids de les indústries contaminen el sòl i posen en perill la salut dels éssers vius. Alguns països porten els residus a països del tercer món, convertint-los en veritables abocadors. La indústria siderúrgica, amb l'explotació de mines, crea un impacte mediambiental. Cal RECICLAR.

Contaminants de l'Aigua

Històricament, moltes indústries utilitzaven l'aigua dels rius per als processos industrials i després la retornaven al riu. La normativa actual no ho permet, però sempre s'escapa alguna fuita.

Plantes Depuradores d'Aigua (EDAR)

És una instal·lació on l'aigua bruta és sotmesa a un procés, mitjançant tractaments físics, químics i biològics, per eliminar:

  1. Substàncies en suspensió.
  2. Substàncies col·loïdals.
  3. Substàncies dissoltes.

Procés de Depuració

L'aigua arriba a la depuradora mitjançant col·lectors. L'aigua passa al pou dels grossos, on s'extreuen els elements de més pes i mida. Unes reixes de desbast treuen la brutícia sòlida més grossa. El pretractament continua amb les reixes de fins, on s'extreuen les partícules petites. Això acaba amb el dessorrador-desgreixador, on es fa que els greixos surin i la sorra s'enfonsi.

Els detritus se separen per mitjans físics en el decantador primari. Al fons se situen els fangs. La resta de les operacions es porta a un reactor biològic amb una aportació d'oxigen per als bacteris. Per últim, es porta al decantador secundari, on es treu l'aigua dels fangs.

Gestió dels Fangs (Residu Sòlid Restant)

El fang és el residu sòlid restant que es pot aprofitar mitjançant la incineració o el compostatge. El procés de gestió inclou:

  1. Espessidor de fangs primaris per gravetat.
  2. Espessidor de fangs secundaris per flotació.
  3. Digestor anaerobi (gasòmetre).
  4. Dipòsit d'emmagatzematge de fangs.
  5. Deshidratació de fangs.
  6. Sitja.

Contaminants de l'Aire

Efecte hivernacle, pluja àcida, fums de cotxes, etc.

De les Idees al Disseny i la Gestió de la Producció

Desenvolupament de Producte

A causa de la important competència, s'ha de desenvolupar el producte per ser el millor. Per això existeix l'àrea comercial o de màrqueting, que fa els estudis de mercat per saber quins productes cal fabricar o quins s'han de millorar. També hi ha el sector R+D (Recerca i Desenvolupament) del producte, on un grup de persones treballa per dissenyar el producte i fer-lo competitiu.

Tècniques de Generació d'Idees

  • Brainstorming: Persones de diferents àmbits (unes 12), coordinació d'un expert. Es discuteix el problema i s'aporten idees (no se'n pot descartar cap).
  • Tècnica Delfos: Grup de treball. 1a fase: Persones aïllades aporten idees individuals. 2a fase: S'agrupen les idees i es tornen a basar en les idees dels altres.
  • Tècnica Matricial: Elaborar una matriu de doble entrada. Es col·loquen els trets fonamentals del producte a la vertical i a l'horitzontal es fan coincidir aquelles que són més necessàries. Cal triar les més interessants.

També s'utilitzen Maquetes i Prototips.

Sistemes, Organització i Gestió de la Producció

Mètode Clàssic (Sistema Push)

La filosofia d'aquest sistema és la producció. Es dirigeix a produir pensant en una demanda continuada de productes. És un sistema push o d'empenta, perquè s'empeny a partir de les ordres de fabricació.

MRP-I (Materials Requirements Planning)

Sistema d'informació que s'utilitza per preveure la previsió de vendes, les necessitats de materials i els moments ideals. A partir d'això, es fa l'encàrrec (Push).

MRP-II (Manufacturing Resources Planning)

Gestiona els recursos per tal d'ajustar al màxim la capacitat productiva real a les quantitats i terminis establerts (Push).

JIT (Just In Time) - Sistema Pull

Constitueix un sistema de fabricació que es podria definir com produir la quantitat necessària ajustada a la demanda, en el moment adequat, amb la qualitat exigida i amb el mínim cost. Actualment, és un dels sistemes més emprats per les grans empreses per gestionar la producció (sistema pull o d'arrossegament).

Mètode Kanban

Consisteix en la gestió de materials de manera que s'estableixi un flux constant entre proveïdors i clients que redueixi al màxim els estocs, tant de matèries primeres com de productes acabats. Cal tenir en compte que els estocs fan un destorb a l'empresa i n'impedeixen l'avanç.

Reducció de Temps en Canvis de Màquines

Per a sèries petites calen temps de preparació curts, i per a grans sèries, temps de preparació llargs. Una mateixa màquina ha de poder adequar la fabricació a peces diferents.

TOC (Theory of Constraints)

Es tracta d'un sistema d'optimització de processos de producció centrat en els anomenats coll d'ampolla o punts en què la producció s'alenteix o crea dificultats.

PERT (Program Evaluation and Review Technique)

S'utilitza quan s'ha de planificar i gestionar grans obres i projectes amb molta complexitat, com ara la construcció de naus industrials, etc.

Descargar

PDF Word HTML