El Cicle Hidrològic i les Masses d'Aigua a la Terra

Etapes del cicle hidrològic

• Evapotranspiració: suma de dos processos mitjançant els quals l'aigua passa a l'atmosfera.
• Precipitació: (evapotranspiració + escolament).
• Escolament: l'aigua que ha precipitat torna al mar.

La conca hidrogràfica

La conca hidrogràfica és la zona del terreny on l'aigua drena una llera i que presenta unes condicions hidrològiques, físiques, químiques i biològiques similars.

Fases de l'aigua oceànica

L'aigua es pot dividir en tres fases segons la profunditat:

• Capa superficial (200 m): molt influenciada pel Sol i les radiacions. Presenta una temperatura (T) uniforme gràcies a l'onatge.
• Termoclina: capa on es produeix un canvi brusc de la temperatura (T). Separa les masses superficials de les profundes impedint que es barregin. És permanent als tròpics, variable en climes temperats i molt feble a les regions polars.
• Capa profunda: freda i amb temperatura (T) constant, amb poc oxigen dissolt.

Dinàmica marina: corrents, onades i marees

Corrents oceànics

• Corrents superficials: es formen a partir de grans remolins superficials que giren en sentit horari a l'hemisferi nord i antihorari al sud.
• Corrents profunds: originats per diferències de salinitat i temperatura (T).

Onades i marees

Onades: es produeixen per l'acció del vent sobre les aigües superficials (efecte de Coriolis: les molècules descriuen cercles sense moure's de lloc).

Marees: deformacions dels nivells de l'aigua de mars i oceans. Es formen per l'atracció gravitatòria que exerceixen el Sol i la Lluna (quan estan alineats, la marea és més forta).

Aigües superficials i continentals

Les aigües superficials es formen a partir de la pluja, la surgència d'aigües subterrànies o la fusió de la roca que travessen.

• Rius: es formen a partir de la confluència en un mateix punt de rierols i torrents. Neixen en els llocs on l'aigua és impulsada cap a l'exterior des del subsòl per causes topogràfiques o geològiques.
• Llacs: acumulacions d'aigua en depressions internes (llacs glacials, de cràter o tectònics).
• Glaceres: masses de gel permanent que es troben pròxims al punt de fusió i flueixen plàsticament (casquets glacials, glaceres de vall, banquisa).

Aigües subterrànies i aqüífers

Les aigües subterrànies es formen per la infiltració en el subsòl de les aigües superficials a través de la porositat de les roques (relació entre espais buits i volum total en %). L'aigua s'acumula en el subsòl en aqüífers que es formen en roques permeables.

• Nivell freàtic: límit superior de l'aqüífer, es delimita amb les isopiezes.
• Nivell piezomètric: nivell en què la pressió de l'aigua i l'atmosfèrica s'igualen.
• Fonts: emanacions d'aigua que es formen quan el nivell freàtic talla la superfície.
• Riu influent: alimenta un aqüífer.
• Riu efluent: és alimentat per un aqüífer.