Cicle d'Aprovisionament, Existències i Gestió d'Estocs

La Funció d'Aprovisionament i la Gestió d'Inventaris

T9: La funció d'aprovisionament consisteix a comprar els materials necessaris per a l'activitat de l'empresa, emmagatzemar-los mentre s'inicia cada procés de producció i gestionar-ne els diferents inventaris. El cicle d'aprovisionament és el període que transcorre des del moment de la compra fins a la venda del producte. Si es tracta d'una empresa productora: compra, emmagatzematge, producció, emmagatzematge, venda. Si és una empresa comercial: compra, emmagatzematge, venda. Les existències són tots aquells materials que una empresa té dipositats en els seus magatzems i que compleixen una sèrie de funcions específiques dins de la gestió de l'aprovisionament: matèries primeres, productes semiacabats, productes en curs, productes acabats, mercaderies, altres aprovisionaments i subproductes.

Els costos de les existències són aquells que l'empresa ha de mantenir en els magatzems i que, en general, s'han d'intentar minimitzar:

• Cost de comanda: el que costa efectuar i gestionar les comandes als proveïdors.
• Cost de manteniment d'inventaris: el que costa tenir els materials al magatzem (administratius, operatius, d'espai físic, econòmics, financers).
• Cost de ruptura d'estocs: els que té l'empresa quan no disposa de materials per produir o per vendre.

La gestió dels inventaris (gestió fonamental) ha de permetre organitzar els magatzems de l'empresa i determinar el nivell de les existències complint dos objectius:

• Eficàcia: disposar dels estocs necessaris de manera que l'empresa pugui desenvolupar la seva activitat econòmica.
• Eficiència: aconseguir minimitzar el conjunt de costos de les existències, contribuint a l'objectiu general de l'empresa de maximitzar els beneficis.

Control del Nivell d'Existències

La gestió dels inventaris (després d'aconseguir l'equilibri) controla i determina el nivell d'existències que hi ha al magatzem tenint en compte diversos indicadors:

• Estoc màxim: la quantitat d'existències més gran que pot haver-hi d'un material en funció de la importància i el seu cost.
• Estoc mínim: la quantitat d'existències més petita que pot haver-hi per evitar que l'empresa aturi la seva activitat per una ruptura d'estocs.
• Punt de comanda: el nivell d'existències en el qual s'ha de realitzar una comanda al proveïdor.

Comanda òptima és la quantitat de materials que l'empresa ha de comprar en cada comanda perquè els costos totals de gestió d'inventaris siguin mínims. Sistema just-in-time:

Anàlisi Literària: *El Silenci dels Arbres*

Relació amb *L'Agulla Daurada*

7. El personatge que trobem en el fragment de *L'agulla daurada*, el podem relacionar amb el luthier de la nostra novel·la: Ernest Bolsi. Veiem com Pavel també és el propietari d'un museu i realitza visites guiades per a la gent. Podem entendre que el museu també es troba, com en el de la nostra novel·la, assetjat, i per tant no té gaires recursos. El museu que manté contenia obres d'art de pintura, i tot i les poques obres que conserva, en Pavel aconsegueix, gràcies a la seva imaginació, crear unes històries que fascinen als visitants. El mateix ocorre en la nostra novel·la, on Ernest Bolsi, tot i els pocs recursos que té, aconsegueix distreure les víctimes del setge. Aquestes històries que creen, principalment, serveixen per a commocionar els visitants. Però nosaltres, com a lectors, sabem que aquestes històries no són unes simples històries, sinó que amaguen un passat increïble. Amaguen vides de persones que s'enllacen gràcies a un tema comú. En la novel·la de Montserrat Roig, el tema és la pintura, però en la nostra novel·la es tracta del poder de la música, que fa que torni a néixer l'esperit de vida de moltes persones.

Reflexions sobre les Afirmacions d'Eduard Márquez

8. La primera frase que realitza l'autor es refereix a la incertesa que ens provoca l'obra. És a dir, l'autor ha decidit no determinar cap espai ni temps a la història que ens narra, perquè nosaltres no ens puguem sentir identificats de cap forma amb cap espai ni temps. És a dir, si l'autor determinés un espai d'un passat molt llunyà al nostre, l'obra no ens arribaria de forma propera, ja que pensaríem que mai ens podria ocórrer a nosaltres, ja que es tracta d'un temps llunyà. El mateix passaria si l'autor determinés un espai llunyà al nostre actual, ja que pensaríem que mai arribaríem a viure allà, i no sentiríem l'obra de la forma que la sentim ara. Per tant, d'això se'n diu dimensió al·legòrica del relat. És a dir, la intenció és fer-nos portar al present de la situació perquè les paraules i els sentiments dels protagonistes i tot l'horror de la guerra ens arribin directament a nosaltres, i el notem com si estiguéssim al costat dels esdeveniments dels protagonistes. Personalment, penso que és la millor forma que una novel·la ens arribi i ens emocioni d'una forma creïble.

En segon lloc, la segona frase que realitza l'autor ens mostra el costat bo d'una desgràcia, en aquest cas la guerra. Segons l'autor, la guerra treu el millor de les persones, ja que en estat de crisi en el qual no hi ha cap mena de solució, la gent s'ajuda i fa tot el possible per a sobreviure; per tant, veiem l'esperit de supervivència davant el perill. Però, actualment, vivim en una societat materialista, on totes les persones lluitem diàriament per a aconseguir coses noves, coses que no posseeixen i que desitgen. Però realment la vida no és així, ja que mai tindrem tot allò que desitgem en el moment. En la vida s'ha d'aprendre a perdre. I per a saber perdre hem de saber valorar totes aquelles coses que tenim. Apreciar la nostra vida com si fos única, i gaudir de cada segon que passem al costat de la nostra família, del nostre amor o de les nostres passions personals. En aquest cas, veiem com en l'obra la passió principal és la música, aquella passió que envolta tots els personatges. L'autor ens mostra la vida d'un violinista acostumat a voler lluitar tan sols per les coses que desitja, un violinista egoista amb la gent del seu voltant. Egoista amb el seu pare, i principalment amb el seu gran amor. Durant l'obra i la seva estada en la ciutat assetjada aprèn a valorar totes aquelles coses que ha tingut i que ara ja no té, és a dir, a perdre, com per exemple aquest gran amor. Finalment, l'autor decideix acabar positivament el relat, i entenem que la parella tindrà un nou fill, que taparà els horrors que va deixar l'altre. Per tant, l'autor ens transmet que és important aprendre a perdre en la nostra vida, ja que en situacions de desgràcia o de guerra, com se'ns mostra, l'única opció que ens queda és acceptar. Ja que si ens resignem i no aprenem a perdre les coses que tant desitjàvem, no aconseguirem seguir endavant amb les nostres vides.

El Títol: *El Silenci dels Arbres*

9. El títol de la novel·la el podem relacionar amb el silenci que provoca aquesta desgràcia que contínuament se'ns està descrivint: la guerra. Durant el relat, l'autor introdueix una frase que personalment em sembla interessant per a comentar en aquest apartat: "Que la música arribi on acaba el silenci dels arbres". Veiem com ens mostra el poder de l'art musical. L'autor ens vol transmetre que el poder de la música és infinit. Que fins i tot en aquells racons tan petits hi pot arribar. Una música que pot salvar vides. Una música que posa en comú la vida de tantes persones. Una música que, tot i les desgràcies i els silencis de tantes víctimes abandonades que provoca la guerra, pot arribar a consolar i a omplir aquest buit de persones. És a dir, que la música pot ajudar aquelles persones que han perdut familiars a tornar a viure, a tornar a somriure com abans, tot i tenint aquell dolor interior que ens bloqueja. En resum, el títol de la novel·la ens mostra tots aquells temes principals del relat, de forma conjunta.

Preguntes sobre la Novel·la

1. La novel·la El silenci dels arbres és una versió del mite d'Orfeu. De quina manera reprodueix aquest mite?

2. El silenci dels arbres tracta sobretot un seguit de temes: l'horror de la guerra, els refugis davant d'aquest horror, el poder de la música, la capacitat de supervivència i de lluita de l'ésser humà, la voluntat de viure, etc. Reflexiona sobre aquests temes i relaciona'ls amb l'argument de la novel·la.

3. En la novel·la tenen una importància cabdal el record i la memòria. Pensa en la funció que fan en el relat.

4. En la novel·la hi ha tres personatges principals, i un grup de personatges anònims. Analitza els personatges principals. Fixa't que el novel·lista va a l'interior dels personatges i en descriu les seves obsessions.

5. Pensa en l'estructura de la novel·la. Quina funció creus que fan les cartes en relació amb l'estructura de la novel·la? I en relació amb el relat?

6. En quina persona es fa la narració? I en quin temps verbal? La trama és lineal o hi ha salts en el temps? El temps verbal de la narració sempre és el mateix o canvia al llarg de la narració? Pensa bé en aquest darrer aspecte i relaciona-ho amb la trama.

7. Una de les situacions que reprodueix El silenci dels arbres, l'autor l'agafa de la novel·la de Montserrat Roig: L'agulla daurada. Llegeix el fragment de la novel·la de Montserrat Roig i relaciona-ho amb El silenci dels arbres. Amb quin personatge podem relacionar Pavel? Quines semblances hi ha entre les dues situacions? Per a què serveixen les històries que expliquen aquests personatges?

8. Pensa en aquestes dues afirmacions que fa Eduard Márquez quan parla de la novel·la.

9. Explica el títol de la novel·la: El silenci dels arbres.