El cicle de l'aigua i les aigües oceàniques

El cicle de l'aigua

Evapotranspiració: L'aigua del mar i continents s'evapora i passa a l'atmosfera i els éssers vius també hi aporten aigua mitjançant la transpiració.

Precipitació: L'aire carregat de vapor puja a les capes altes de l'atmosfera on, degut al fred, es condensa i es transforma en gotes líquides cada cop més grans, fins que cauen del núvol. Segons la Tª i l'alçada, poden fer-ho en forma de neu, calamarsa.

Escolament: Suposa el retorn de l'aigua als oceans. Hi ha camins diferents:
Una part és aprofitada pels éssers vius, una altra arriba al mar per escolament superficial i una part s'infiltra cap al subsòl i forma l'escolament subterrani.

El balanç hídric reflecteix la relació entre les entrades i sortides d'aigua. Per al total del planeta és zero, però hi ha zones amb dèficit de precipitacions i d'altres, amb superàvit. Sobre els continents, plou més del que s'evapora i aquest excés d'aigua és retornat al mar mitjançant l'escolament.

Les aigües oceàniques

(Els paràmetres físics i químics que condicionen el comportament de l'aigua de l'oceà són la salinitat, la temperatura i la densitat)

La salinitat

L'aigua de mar és una dissolució complexa. La seva composició química depèn de l'aportació externa i dels processos FQ que hi tenen lloc.

Rius: Són qui aporta més (material dissolt i partícules sòlides), però la seva acció queda restringida a la costa.

Aigües hidrotermals i materials volcànics: S'originen en fractures del fons marí per les quals circula aigua, que reacciona amb les roques i s'incorpora material a l'oceà a grans fondàries.

Glaceres: Aportació molt reduïda consistent en material insoluble i circumscrita a les regions polars.
Atmosfera: Aporta partícules sòlides, gasos i material soluble per tota la superfície de l'oceà, però en quantitat petita.

L'oceà és un sistema tancat on l'aigua que entra es compensa amb la que surt, però la composició química de l'aigua que hi entra no és igual que la que surt: la que entra està mineralitzada i la que surt, no.

Temperatura

Segons la latitud, la Tª de l'aigua superficial varia entre -2º C als pols i els 30º C a l'Equador. En profunditat, però, les variacions no es veuen afectades per la latitud. Hi ha una capa superficial on la Tª varia amb la de l'exterior, una de profunda on la variació de la Tª és molt petita i una zona intermèdia o termoclina, on la Tª disminueix bruscament. La profunditat a la que es troba la termoclina és variable segons la latitud i les condicions específiques de cada mar.

Densitat

Depèn de la salinitat i la Tª: a més salinitat i menys Tª, més densitat. Aquestes diferències de Tª i salinitat originen masses d'aigua de diferent densitat que tendeixen a desplaçar-se en sentit vertical i horitzontal. Això contribueix a crear els corrents marins.

Dinàmica oceànica

Corrents marins

Els corrents es formen per les diferències de Tª, els vents i la densitat de l'aigua i són modificats per l'efecte de Coriolis, la topografia del fons oceànic i la distribució de les masses continentals.

Superficials:Reflecteixen l'esquema de la circulació atmosfèrica, condicionat pels vents. Són amplis remolins anticiclònics als dos hemisferis. En els corrents principals, el flux és més intens al marge occidental dels oceans, degut al moviment de rotació de la Terra.

Profunds: Produïts per la diferència de densitat, conseqüència de les diferències de Tª i salinitat de l'aigua.Els corrents profunds estan condicionats per la topografia del fons oceànic. Tenen tendència a seguir els marges occidentals dels oceans . En algunes zones ambdós avancen en el mateix sentit i, en d'altres, en sentit contrar.

Onades

Són conseqüència de la interacció entre l'aigua i el vent, tot i que també es poden produir per activitat volcànica o sismes. Són un moviment de l'aigua superficial que produeix un moviment ondulatori de les partícules sense que pràcticament hi hagi desplaçament horitzontal. Les onades es formen en una zona de vents i avancen en trens d'ones que es difonen en totes direccions. La dimensió i velocitat de les onades depenen de la velocitat i durada del vent i de la grandària de la superfície de l'aigua.

Marees

Deformacions del nivell del mar causades per l'atracció gravitatòria de la Lluna i, en menor mesura, del Sol.

A mesura que la Terra gira sobre sí mateixa, l'elevació de l'aigua continua orientada sobre la Lluna, alternant-se sobre la costa els moments de marea alta (plenamar) i marea baixa (baixamar). Com que, qualsevol punt de la Terra s'alinea amb la Lluna dos cops al dia, hi haurà dues plenamars i dues baixamars diàries. Les marees són més evidents a les zones de latituds altes, perquè el nivell del mar és molt més alt en l'Equador degut a la força centrífuga i, per tant, és més difícil avaluar un augment suplementari de nivell degut a la força gravitatòria.

Aigües continentals

Aigües superficials

La confluència dels rierols origina torrents i, la d'aquests, rius. Tot aquest conjunt s'anomena xarxa de drenatge: conjunt de cursos d'aigua que desguassen en un riu.

Una conca hidrogràfica és la superfície de terreny ocupada per una xarxa de drenatge, o sigui, aquella que recull totes les aigües que desemboquen en un mateix riu.

El balanç hídric d'una conca descriu molt bé la hidrologia d'una zona determinada. Consisteix en avaluar les entrades, sortides i reserves d'aigua d'un lloc concret. L'aigua que entra a la conca per precipitació pot sortir-ne de tres maneres: per evapotranspiració, per drenatge superficial o per drenatge subterrani.