Ciceró: Vida, Oratòria i Contribucions a la Retòrica

Alguns germànics, sense l'esperança de poder fugir, es llancen al riu i moren ofegats: Els germànics, habent sentit una cridòria al darrere l'esquena, es van llençar a fora del campament i, en arribar a la confluència del Mosa i el Rin, alguns, que es precipitaren al riu, van morir vençuts pel cansament i per l'embranzida del riu.

Cèsar, des de la riba del Tàmesi, observa una gran concentració de tropes de l'enemic: Cèsar, un cop coneguda la decisió dels britans, va conduir l'exèrcit fins al riu Tàmesi, el qual només podia ser travessat per un sol gual. Quan va arribar allà, es va adonar que a l'altre banda del riu hi havia formades en ordre de batalla diverses tropes dels enemics.

Ciceró troba l'ajut d'Heracli per tal d'acusar Verres: Jo no esperava dels siracusans cap ajut ni públicament ni privadament, ni estava en el meu ànim demanar-los. Negociant aquestes coses, de sobte ve cap a mi Heracli, aquest que llavors tenia el càrrec de magistrat a Siracusa. Negocia amb mi i amb el meu germà que ens presentem al seu senat.

Oratòria: com molts altres gèneres, la retòrica va passar de Grècia a Roma. L'eloqüència va ser a Roma el gènere central de la prosa literària i de cultura. L'oratòria és l'art d'expressar-se bé i saber convèncer els oients. Aquesta qualitat era molt necessària en la Roma teòricament democràtica, ja que un bon orador podia fer que aprovessin o no unes lleis determinades, que designés un candidat o un altre a les magistratures, que condemnessin o no a l'acusat, entre d'altres coses. Per aquest motiu, l'educació superior a les escoles estava enfocada en la formació d'oradors. Saber parlar en públic permetia al ciutadà de la classe dirigent fer carrera política. L'època d'or de la retòrica va ser la República, i sense cap dubte el millor orador va ser Ciceró.

Ciceró: Marc Tul·li Ciceró va néixer a l'any 106 a.C dins d'una família de classe eqüestre. Va acabar els seus estudis superiors a Roma, on va rebre les dues disciplines a les quals es dedicaria, filosofia i retòrica. Per ampliar els seus coneixements va fer un viatge a Atenes, Àsia Menor i Rodes de tres anys. Als trenta anys estava un altre cop a Roma fent d'advocat i començava la seva carrera política. Va exercir com a qüestor a Siracusa, ciutat grega a Sicília. D'aquí va sorgir el primer gran èxit en els tribunals: el procés contra Verres. L'any 63 a.C va ser nomenat cònsol, moment per la seva acció contra la conjuració de Catilina. Després de la victòria de Cèsar sobre Pompeu a la batalla de Farsàlia, Ciceró es va retirar de la vida política.

Al 44 aC va morir la seva filla Tul·lia, un cop molt fort que el va impulsar a dedicar-se a la filosofia. Al 44 aC, Ciceró, amb la mort de Cèsar, va tornar a la política per restaurar la República. Va organitzar la resistència contra Marc Antoni i el va fer declarar enemic de l'Estat, va fer donar a Brutus i Cassi, els assassins de Cèsar, poders militars excepcionals, va obrir el camí a Octavi, jove hereu de Cèsar. El desembre del 43 aC va morir assassinat pels sicaris d'Antoni, el qual va exhibir-ne el cap i la mà dreta a la tribuna dels oradors del fòrum.

Discursos: va escriure molts discursos, dels quals cal destacar aquells que tenien un contingut jurídic, pronunciats bé com a defensa, bé com a acusació, davant d'un tribunal. Defensa del poeta Àrquies: havia estat privat del dret de ciutadania que li havia estat concedit anteriorment; Defensa de Miló: Ciceró volia demostrar que aquest no era culpable de l'assassinat de Clodi, ja que va actuar en defensa pròpia; Verrines: on acusa a Verres, que, com a governador de Sicília, havia abusat del seu càrrec i havia espoliat l'illa.

També pronuncia discursos de caràcter polític, dels quals, sens dubte, cal destacar dos: Filípiques: consisteix en catorze discursos amb els quals Ciceró va atacar a Marc Antoni quan volia succeir a Juli Cèsar. S'anomenen així per comparació a les Filípiques de l'orador grec Demòstenes contra Filip de Macedònia;

Catilinaries: l'obra més coneguda de Ciceró. Es tracta de quatre discursos pronunciats contra Catilina, el màxim implicat en la conjuració contra la República romana. La primera Catilinària va ser pronunciada davant del senat i va obligar a fugir a Catilina. La segona va ser pronunciada al fòrum per informar al poble. La tercera va ser pronunciada també al fòrum per informar de la detenció dels conjurats. I la quarta va ser al fòrum decidint la condemna a mort dels acusats.

Parts del discurs oratori: Inventio (recull de temes adients al discurs), Dispositio (distribució correcta d'aquests temes), Elocutio (selecció del vocabulari més convincent), Memòria (mecanisme per retenir tota la informació) i Actio (escenificació del discurs tenint tota cura dels gestos, el to de veu...).

Tractats de retòrica: Ciceró va escriure De l'orador, en tres llibres, on intervenen Marc Antoni i Licini Cras, dos famosos dels segles II-I aC, i dos joves, en boca dels quals exposa quines han de ser les qualitats d'un bon orador. En aquesta obra explica les parts d'un discurs: 1. Introducció o exordi del tema que es vol tractar, part amb la qual l'orador intenta guanyar-se la simpatia del públic. 2. L'exposició dels fets que motiven el discurs. 3. Argumentació amb la qual l'orador aporta arguments que justifiquin la seva intervenció, o bé que ataquin la del contrari. 4. Conclusió on l'orador fa un resum del que s'ha exposat i intenta que els jutges i l'auditori accedeixin a les seves peticions.

Tractats politicofilosòfics: La República: consta de sis llibres on es discuteix quina és la millor forma de govern, que, al seu parer, és la República. Va escriure Les lleis com a complement de la República, a partir de l'aplicació pràctica de les teories exposades en el tractat sobre la pràctica. Dels deures: tractat sobre el concepte de bé moral, dedicat al seu fill, Marc. De la vellesa: diàleg en el qual Ciceró intenta demostrar que no cal témer la vellesa. De l'amistat: a partir de la conversa entre diferents intel·lectuals, es tracta el concepte ampli d'amistat.

Epístoles: gràcies a les epístoles podem copsar la seva autèntica personalitat i la seva activitat familiar i social, ja que les cartes són escrites sense cap intenció determinada. Conservem la correspondència amb els seus amics Àtic i Brutus, i amb els seus familiars, sobretot amb la seva dona Terència i el seu germà Quint.