Ciceró: Vida, Obra i Llegat d'un Orador Romà

Ciceró: Vida i Inicis

Va néixer a Arpino, al sud-est de Roma, l'any 106 a.C., al si d'una família benestant de rang equestre. Va iniciar la carrera d'advocat i ben aviat es va convertir en un dels més famosos de Roma.

Ciceró a la Tribuna d'Oradors

L'any 81 a.C. va debutar al Fòrum i l'any següent va defensar Rosci d'Ameria en un procés per assassinat contra les acusacions d'un llibert del dictador Sul·la. L'any 79 a.C. va viatjar a Atenes per estudiar retòrica i filosofia a les escoles dels millors filòsofs i retors grecs. L'any 48 a.C. va abandonar la política i es va retirar a la seva vil·la de Túscul, on es va dedicar a escriure les seves obres sobre retòrica i filosofia.

Ciceró Polític: Carrera i Consolat

L'any 75 a.C. va ser elegit qüestor i va exercir el càrrec a Sicília. De tornada a Roma, es va dedicar a l'advocacia i va acceptar defensar els sicilians oprimits per l'expoliador Verres. L'any 69 a.C. va ser nomenat edil curul, l'any 66 pretor i l'any 63 cònsol. El seu consolat està marcat per la seva exitosa actuació contra la conjuració de Catilina. En aquesta ocasió, va pronunciar al Senat els quatre discursos contra els conspiradors, anomenats Catilinàries. L'any 60 a.C., davant la greu crisi política que afectava Roma, es va formar el Primer Triumvirat amb Cras, Pompeu i Cèsar.

El Final Despietat de Ciceró

L'any 44 a.C., Cèsar fou assassinat al Senat per Brutus i un grup de senadors, i Ciceró va tornar a l'escena política per promoure el règim republicà. Va haver de fugir a Grècia, perquè Marc Antoni el va considerar un dels capitostos de la conjuració de l'assassinat de Cèsar. Però va tornar de seguida a Roma per fer front a les ambicions de Marc Antoni, contra qui va pronunciar les catorze Filípiques, discursos molt violents que van irritar molt Marc Antoni.

Ciceró va intentar fugir novament i es va embarcar cap a Il·líria, però un vent contrari el va fer tornar a terra, circumstància que els sicaris de Marc Antoni van aprofitar per agafar-lo i assassinar-lo.

Els Discursos de Ciceró

Els discursos de Ciceró, que són molt nombrosos, se solen classificar en: jurídics i polítics.

Discursos Jurídics

Són els que Ciceró va pronunciar davant un tribunal, ja sigui com a advocat defensor o com a acusador. En destaquem tres d'importants:

• Defensa de Sexti Rosci d'Ameria: el pronuncia en defensa de Rosci d'Ameria, acusat de parricidi per Crisògon, que n'ambicionava els béns.
• Contra C. Verres: Acusa Verres de cobrar impostos injustament durant la seva gestió com a propretor a Sicília.
• Defensa de L. Murena: va defensar Murena que, un cop designat cònsol a l'assemblea, va ser acusat d'haver obtingut vots per mitjans il·legals.

Discursos Polítics

Són els que Ciceró va pronunciar al Senat o al Fòrum. Es caracteritzen per un estil més eloquent que els jurídics, frases llargues i complexes, i una gran dignitat en el contingut. També s'hi deixa portar la ira o l'odi contra els seus adversaris. D'entre els més importants són:

• Sobre la Llei Agrària: és un atac incisiu contra la llei agrària proposada pel tribú Rul·lus.
• Les Filípiques: són catorze discursos amb els quals va intentar frenar la pujada al poder del futur triumvir Marc Antoni, que van tenir com a conseqüència l'assassinat de Ciceró.
• Les Catilinàries: formen un conjunt de 4 discursos contra Catilina, el cap de la conjuració que es preparava durant el consolat de Ciceró.

Obres Filosòfiques de Ciceró

La filosofia de Ciceró no és un sistema complet i exclusiu que resolgui totes les qüestions morals i metafísiques. És, més aviat, la filosofia del sentit comú associada a una gran erudició. Els escrits de Ciceró els podem distribuir en tres blocs temàtics: els tractats polítics, de religió i morals.

Tractats Polítics

Els seus tractats polítics són una síntesi dels objectius polítics que va defensar al llarg de la seva vida. Les qüestions de què parla són el funcionament de les institucions públiques i la conveniència o no d'un sistema polític determinat. Cal destacar els següents:

Sobre la República

Consta de 6 llibres i s'hi defineix el govern ideal, una síntesi entre monarquia, aristocràcia i democràcia.

Sobre les Lleis

És un complement del tractat anterior; s'hi discuteixen els fonaments del dret i com han de funcionar les institucions públiques i religioses.

Tractats de Religió

L'activitat literària de Ciceró no va quedar al marge del tema de la religió, perquè creia en l'existència dels déus i la necessitat d'aconseguir que fossin propicis, pel fet que són els constructors del destí dels homes. Per defensar les seves opinions sobre la religió, va escriure, entre d'altres:

Sobre la Naturalesa dels Déus

Hi analitza l'existència i la naturalesa dels déus i defensa que el món és governat per la providència divina.

Sobre l'Art Endevinatori

En aquest tractat nega l'existència de l'art endevinatori davant les teories dels estoics que hi creien.

Tractats Morals

Els escrits sobre moral són la concreció dels principis ètics i dels comportaments que Ciceró defensava com a pràctica per a l'home virtuós romà. Cal destacar:

Els Deures

És un tractat de moral pràctica que Ciceró va dedicar al seu fill Marc Tul·li.

Sobre la Vellesa

Diàleg en què Ciceró intenta provar que la vellesa no és una desgràcia i no cal témer-la.

Sobre l'Amistat

Diàleg sobre l'amistat fonamentat en la relació entre Escipió Emilià i Leli, els protagonistes del diàleg.

Les Tusculanes

És un tractat en cinc llibres en què Ciceró defensa la immortalitat de l'ànima i fonamenta la felicitat humana en la pràctica de la virtut.