Ciceró: Oratòria i Vida

CICERÓ:

Oratòria: art d'expressar el bé i saber convèncer els oients. Qualitat molt necessària a una Roma democràtica.

L'art d'oratòria era indispensable per a tot aquell que volia dedicar-se a la carrera política.

A Roma, l'època d'or de l'oratòria correspon al període republicà, i l'orador per excel·lència fou Ciceró.

La vida i les obres

- Marc Tul·li Ciceró va néixer 106 aC a la ciutat d'Arpino, al sud del Laci, fill d'una família de cavallers.

Va acabar els seus estudis superiors a Roma. Va viatjar a Grècia i a l'Àsia Menor per completar la seva formació humanística, i de tornada a Roma, va començar la seva carrera política.

Va anar ocupant tots els càrrecs polítics, fins a l'any 63 aC, que va ser nomenat cònsol. Va pronunciar les quatre catilinàries, va fer fracassar l'intent de conspiració contra la República i va fer executar els principals conspiradors, fet que li comportà l'exili.

Després de la victòria de Cèsar sobre Pompeu en la batalla de Farsàlia (48 aC), Ciceró es retirà de la vida política. Després de l'assassinat de Juli Cèsar tornà a Roma, reprengué la carrera política i atacà Marc Antoni.

Arran de la constitució del segon triumvirat, es considera que podia esdevenir un dels enemics principals. Per això fou assassinat 43 aC, a la seva vil·la de Fòrmies.

La seva producció literària es molt extensa i variada.

Discursos

Va escriure molts discursos, cal destacar aquells amb contingut jurídic.

Discursos jurídics:

- Defensa del poeta Àrquias: havia estat privat del dret de ciutadania.

- Defensa de Miló: va demostrar que aquest no era culpable de l'assassinat de Clodi, ja que va actuar en defensa pròpia.

- Verrines: Ciceró acusa Verres, que com a governador de Sicília, havia abusat del seu càrrec i havia espoliat l'illa.

Discursos polítics:

- Les Filípiques i les Catilinàries.

Les Filípiques: 14 discursos, Ciceró atacà Marc Antoni quan volia succeir Juli Cèsar.

Les Catilinàries: obra mes coneguda de Ciceró. 4 discursos pronunciats contra Catilina.

- 1a: la pronuncia davant del Senat, i induí Catilina a fugir de Roma.

- 2a: pronunciada al fòrum per informar el poble.

- 3a: també al fòrum, per informar de la detenció dels conjurats que havien restat a Roma.

- 4a: pronunciada al Senat, decidí la condemna a mort dels conjurats.

No foren publicats tal com els havia pronunciat, sinó que després de pronunciar-los els tornava a redactar per ser llegits, donant-los un to més literari.

Tractats de retòrica

Va escriure De l'orador, en tres llibres, on intervenen Marc Antoni i Licini Cras, dos famosos oradors dels segles II - I aC, i dos joves més, en boca dels quals exposa quines han de ser les qualitats d'un bon orador.

Ens diu que tot discurs s'ha de dividir en unes parts molt ben diferenciades

- Introducció o exordi del tema que es vol tractar. L'orador intenta guanyar-se la simpatia del públic.

- Exposició dels fets que motiven el discurs.

- Argumentació, l'orador aporta arguments que justifiquin la seva intervenció, o que ataquin la del contrari.

- Conclusió o peroració, l'orador fa un resum del que s'ha exposat i intenta que els jutges i l'auditori accedeixin a les seves peticions.

Escrigué diversos diàlegs, cal destacar Brutus. Un diàleg entre Ciceró, Brutus i Àtic, on es reconstrueix tota la historia de l'eloqüència romana.

Tractats politicofilosòfics

Pel que fa als tractats de temàtica política, cal destacar l'obra La República: 6 llibres on es discuteix quina es la millor forma de govern, al seu parer, es la república.

Va escriure Les lleis, a partir de l'aplicació practica de les teories exposades en el tractat sobre la república.

Va escriure tractats de contingut filosòfic o moral. Creador de gran part de la terminologia filosòfica llatina.

- Dels deures, tractat sobre el concepte de bé moral, dedicat al seu fill, Marc.

- De la vellesa: diàleg en el qual Ciceró intenta demostrar que no cal témer la vellesa.

- De l'amistat: a partir de la conversa entre diferents intel·lectuals, es tracta el concepte d'amistat.

Epístoles

Gracies a es epístoles, podem copsar la seva autentica personalitat i la seva activitat familiar i social, ja que les cartes son escrites sense cap intenció determinada.

Es conserva la correspondència amb els seus amics Àtic, Brutus; i amb els seus familiars, sobretot amb la seva dona Terència i el seu germà Quint.

Va escriure poesia, i en els darrers anys de la seva vida es dedicà a traduir poetes grecs. A més d'un polític es un gran escriptor.