Ciceró: L'Oratòria i la Retòrica a la República Romana

L'Oratòria a Roma: Art de Convèncer i Carrera Política

L'oratòria és l'art d'expressar-se bé i de saber convèncer els oients. Aquesta qualitat era molt necessària en una Roma teòricament democràtica, ja que un bon orador podia aconseguir que s'aprovessin unes o altres lleis, que es designés un o altre candidat per exercir una magistratura, etc.

L'art de l'oratòria era indispensable per a tot aquell que volia dedicar-se a la carrera política. Ben aviat, la retòrica fou la més important de les matèries de l'ensenyament superior. Les escoles dels rètors eren freqüentades per tots aquells que volien dedicar-se a la vida pública.

Aquest art correspon al període de la República, i l'orador per excel·lència fou Ciceró.

Marc Tul·li Ciceró: Vida i Carrera Política

Naixement i Formació

Marc Tul·li va néixer el 106 aC a Arpino, fill d'una família de cavallers. Va acabar els seus estudis superiors a Roma, on va rebre l'ensenyament dels millors oradors i juristes del moment. Va visitar Grècia i Àsia Menor per completar la seva formació humanística, i de tornada a Roma, va començar la seva carrera política.

Consolat i Exili

Va anar ocupant càrrecs polítics fins a aconseguir ser anomenat cònsol (63 aC), moment marcat per la seva acció contra la conjuració de Catilina. Va pronunciar les quatre Catilinàries, va fer fracassar l'intent de conspiració contra la República i va fer executar els principals conspiradors.

Aquest fet li comportà l'exili, ja que havia dictat sentència sense concedir als inculpats el dret d'apel·lar al poble.

Retirada i Mort

Després de la victòria de Cèsar sobre Pompeu a Farsàlia (48 aC), Ciceró es retirà de la vida política. Després de l'assassinat de Juli Cèsar, tornà a Roma, reprengué la carrera política i atacà Marc Antoni, un dels successors del dictador.

Arran de la constitució del Segon Triumvirat, es considerà que Ciceró en podia esdevenir un dels enemics principals, per tant, fou assassinat (43 aC) a la seva vil·la de Fòrmies.

Producció Literària: Els Discursos de Ciceró

Ciceró va escriure molts discursos, que es poden classificar principalment en dos tipus:

Discursos Jurídics

Aquests discursos tenien un contingut jurídic, pronunciats bé com a defensa, bé com a acusació, davant d'un tribunal. Entre els més destacats cal esmentar:

• La Defensa del poeta Àrquias: En defensa d'Àrquias, que havia estat privat del dret de ciutadania que li havia estat concedit anteriorment.
• La Defensa de Miló: On Ciceró va demostrar que Miló no era culpable de l'assassinat de Clodi, ja que va actuar en defensa pròpia.
• Les Verrines: On Ciceró acusa Verres, que, com a governador de Sicília, havia abusat del seu càrrec i havia espoliat l'illa.

Discursos Polítics

Dels discursos de caràcter polític, podem destacar-ne dos grups principals:

Les Filípiques

Obra que consisteix en 14 discursos amb els quals Ciceró atacà Marc Antoni quan volia succeir Juli Cèsar. Són anomenats d'aquesta manera per comparació a les Filípiques de l'orador Demòstenes contra Filip de Macedònia.

Les Catilinàries (L'obra més coneguda)

Es tracta de 4 discursos pronunciats contra Catilina, el màxim implicat en la conjuració contra la República romana. La seqüència dels discursos fou la següent:

1. La 1a Catilinària la pronuncià davant del Senat, i induí Catilina a fugir de Roma.
2. La 2a fou pronunciada al Fòrum per informar el poble.
3. La 3a, també al Fòrum, va servir per informar de la detenció dels conjurats que havien restat a Roma.
4. En la 4a, pronunciada de nou al Senat, decidí la condemna a mort dels conjurats.

Cal destacar que tots aquests discursos no foren publicats tal com els havia pronunciat; Ciceró els tornava a redactar donant-los un to més literari.