Ciceró: Oratòria, Filosofia i Obres Principals

Les Catalinàries i la Conjuració de Catilina

Quin va ser el motiu pel qual va pronunciar les Catalinàries, els seus discursos més coneguts?

Tot va començar en el moment del consolat de Catilina, candidat del partit popular que no va sortir victoriós a les eleccions, cosa que el va irritar. Va decidir prendre el poder de la República i posar-se en contra per la força juntament amb el suport de nombrosos partidaris. Ciceró, en quatre discursos davant del senat i l’assemblea popular, va demostrar que Luci Sergi Catilina conspirava en contra de la República, i això el va portar a la pena de mort, desmantellant així aquesta famosa conjuració contra l’Estat romà.

La Defensa del Poeta Àrquias

Expliqui’ns la defensa del poeta Àrquias.

Després d’exercir el consolat, va assumir la defensa del poeta Àrquias, un cas molt diferent dels altres que havia defensat. Es tractava de defensar aquest home, nascut a l’Àsia Menor i resident a Roma des de feia anys, per determinar si era mereixedor d’obtenir el dret a ser considerat un veritable ciutadà romà. Va estar disposat a defensar-lo eludint les qüestions més estrictes de la llei jurídica, centrant així el seu discurs en la importància de la poesia i la literatura dins de la societat romana. Fent-ho d’aquesta manera, va poder fer veure el dret dels estrangers i el dret dels humans en general de viure on vulguin amb ple dret.

Els Tractats d'Oratòria de Ciceró

Seria tan amable d’explicar en què consisteixen els seus tractats d’oratòria?

Va voler exposar quina era la seva principal concepció en el terreny de l’oratòria, l’art de la paraula. Segons el seu parer, un orador ha de ser capaç d’unir correctament l’ús de les paraules i ha de tenir un ampli domini de diferents coneixements, en concret de la filosofia.

L'Amistat segons 'De Amicitia'

Què és per a vostè l’amistat de què parla a la seva obra De amicitia?

Per a ell, l’amistat és el més absolut dels desitjos i pensaments; per això no hi pot haver amistat si no és entre bones persones. Generalment, l’amistat acaba sent una força més gran que la del parentiu familiar. L’amistat, per tant, és tendra i flexible, fa les situacions molt més portables i agradables, i en les situacions més dolentes es comparteixen els sentiments entre amics; això fa que un es pugui sentir millor. Fa que un amic es reconegui de forma certa en circumstàncies incertes, és a dir, que sempre els puguis trobar en els moments de més necessitat.

Els amics s’ajuden sense res a canvi, gratis et amore, de forma honesta i de cor. Un amic de sempre i un amic de fa poc poden ser igual d’importants si són persones bones i fidels. Per a fer un amic s’ha d’haver compartit molt de temps i s’ha d’haver confiat per les bones coses i per les dolentes. A un amic no se li ha de fer veure que li vas fer un favor, sinó agrair-li per haver estat sempre i no demanar res a canvi. Una amistat que no és bona i es retreu en els favors és aquella que es va descosint lentament i, si no ha de ser, no serà. Les persones necessitem amics per a poder viure i compartir experiències: la vida és per compartir-la. Un amic ha de ser aquell que mai et diu mentides; per això, la qualitat més apreciada és la fidelitat de prometre que sempre hi serà quan ho necessitis.

La Vellesa i el Prestigi a 'De Senectute'

Seria capaç de resumir què defensa en la seva obra sobre la vellesa, De senectute?

Aquesta obra mostra un gran esforç a mostrar tot allò positiu sobre l’edat de la vellesa. Per tant, se centra a dir que els ancians s’han de focalitzar a afrontar aquesta edat a base de fer les coses que siguin més gustoses per a cadascú. Mostra les pautes per a poder integrar la gent gran dins de la societat romana i qualsevol societat futura, superant la marginació i fent entendre com són d'imprescindibles i el respecte que se’ls ha de mostrar. La gent gran té una gran capacitat de donar consells degut a la seva experiència i a tot el que han viscut durant la seva vida. Certament, ara veig que em vaig avançar al meu temps i vaig ser capaç de fer veure una vellesa més saludable i feliç, donant als ancians més poder social i prestigi.