Ciceró, l'oratòria i Bàrcino: resum històric i recursos

L'oratòria

• Art d'expressar-se bé i convèncer.

• Clau a Roma per:

  • aprovar o rebutjar lleis,

  • elegir magistrats,

  • condemnar o absoldre acusats.

• Indispensable per a la carrera política.

• La retòrica: base de l'ensenyament superior.

• Època d'or: República.

• Orador per excel·lència: Ciceró.

Parts del discurs

1. Proemi: captar el públic i anunciar el tema.

2. Exposició: explicar els fets.

3. Argumentació: defensar i atacar arguments.

4. Conclusió: resum i convèncer.

Parts de l'art de l'oratòria

• Inventio: trobar idees.

• Dispositio: ordenar-les.

• Elocutio: triar paraules.

• Memoria: memoritzar.

• Actio: gest i dicció.

Vida de Ciceró

• Neix 106 aC a Arpino.

• Família de cavallers.

• Estudis a Roma i viatges a Grècia i Àsia Menor.

• Carrera política brillant.

• Cònsol (63 aC).

• Contra Catilina → 4 Catilinàries.

• Execució dels conspiradors → exili.

• Després de Farsàlia (48 aC): retirada.

• Torna després de la mort de Juli Cèsar.

• Ataca Marc Antoni.

• Enemic del segon triumvirat.

• Assassinat 43 aC a Fòrmies.

Discursos

Discurs = text persuasori davant del públic.

Jurídics

• Defensa d'Àrquias.

• Defensa de Miló.

• Verrines (contra Verres).

Polítics

• Filípiques: 14 discursos contra Marc Antoni.

• Catilinàries (4):

  1. Senat → Catilina fuig.

  2. Fòrum → informa el poble.

  3. Fòrum → detenció dels conspiradors.

  4. Senat → condemna a mort.

• Discursos reescrits després per donar-los to literari.

Tractats de retòrica

• De l'orador: qualitats del bon orador.

• Brutus: història de l'eloqüència romana.

Tractats polítics i filosòfics

• La República: millor forma de govern = república.

• Les lleis: aplicació pràctica.

• Difon idees gregues.

• Creador de terminologia filosòfica llatina.

• Dels deures.

• De la vellesa.

• De l'amistat.

Epístoles

• Correspondència molt àmplia.

• Mostren la seva personalitat.

• Cartes a: Atticus, M. Juni Brutus, Terència i Quint.

Altres

• Escriu poesia (menys èxit).

• Traduccions de poetes grecs.

• Polític i gran escriptor.

Estil de Ciceró

• Bon ordre del discurs.

• Adorn literari i gestual.

• To adaptat a cada ocasió.

• Ritme, sonoritat, harmonia i equilibri.

• Prosa entre:

  • asiànic (ampul·lós),

  • àtic (frases curtes).

• Model de la prosa clàssica.

Bàrcino

Què era Bàrcino?

• Nom oficial: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

• Colònia romana per a soldats retirats.

• Fundació: 15-5 aC, emperador August.

• Lloc: plana Besòs-Llobregat, turó Mons Taber, tribu lacetans / laietans.

• Situada sobre la Via Augusta.

Llegenda d'Hèracles

• Hèracles / Hèrcules → 9 naus → 8 arriben a Marsella.

• La 9a nau arriba a Montjuïc, comença la construcció.

• Batejada: “Barca nona” → Barcino.

Urbanisme

• Superfície: 10 ha, planta rectangular.

• Muralles i 4 portes.

• Carrers principals:

  • Cardo maximus → Llibreteria i Call.

  • Decumanus maximus → Bisbe i Ciutat.

• Fòrum: cruïlla cardo + decumanus → actual plaça Sant Jaume.

• Carrers secundaris: cardines i decumani minores.

Edificis principals

• Temple d'August: fòrum, rectangular, columnes corínties, damunt podium, 4 columnes al carrer Paradís, culte imperial.

• Cases i activitats (sota plaça del Rei, Museu d'Història): domus amb mosaics, comerços, bugaderia, petites indústries, més de 4.000 m² visitables.

Muralles

• Primeres: s. I dC, prestigi més que defensives.

• Reformades al s. III dC → 78 torres.

• Restes: carrer Tapineria (torre octogonal), plaça Ramon Berenguer (gran tram).

Portes i aqüeductes

• Porta decumana: plaça Nova, 3 obertures (arc per carros + 2 per a vianants), torres visibles a plaça Catedral.

• Aqüeductes: arribaven fins a la porta decumana; restes: arc reconstruït a plaça Nova, 4 arcs originals al carrer Duran i Bas.

• Noms de carrers que recorden arcs: Arcs, Voltes.

Necròpoli

• Situada fora de les muralles (habitual).

• Lloc: plaça de la Vila de Madrid.

• Via sepulcral amb tombes a banda i banda.

• Tomba més habitual: la cupa (caixa semicilíndrica de pedra).

Ètim llatí i cultismes

Llatinismes i significat