Ciceró, l'oratòria i Bàrcino: resum històric i recursos
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 10,31 KB
L'oratòria
Art d'expressar-se bé i convèncer.
Clau a Roma per:
aprovar o rebutjar lleis,
elegir magistrats,
condemnar o absoldre acusats.
Indispensable per a la carrera política.
La retòrica: base de l'ensenyament superior.
Època d'or: República.
Orador per excel·lència: Ciceró.
Parts del discurs
Proemi: captar el públic i anunciar el tema.
Exposició: explicar els fets.
Argumentació: defensar i atacar arguments.
Conclusió: resum i convèncer.
Parts de l'art de l'oratòria
Inventio: trobar idees.
Dispositio: ordenar-les.
Elocutio: triar paraules.
Memoria: memoritzar.
Actio: gest i dicció.
Vida de Ciceró
Neix 106 aC a Arpino.
Família de cavallers.
Estudis a Roma i viatges a Grècia i Àsia Menor.
Carrera política brillant.
Cònsol (63 aC).
Contra Catilina → 4 Catilinàries.
Execució dels conspiradors → exili.
Després de Farsàlia (48 aC): retirada.
Torna després de la mort de Juli Cèsar.
Ataca Marc Antoni.
Enemic del segon triumvirat.
Assassinat 43 aC a Fòrmies.
Discursos
Discurs = text persuasori davant del públic.
Jurídics
Defensa d'Àrquias.
Defensa de Miló.
Verrines (contra Verres).
Polítics
Filípiques: 14 discursos contra Marc Antoni.
Catilinàries (4):
Senat → Catilina fuig.
Fòrum → informa el poble.
Fòrum → detenció dels conspiradors.
Senat → condemna a mort.
Discursos reescrits després per donar-los to literari.
Tractats de retòrica
De l'orador: qualitats del bon orador.
Brutus: història de l'eloqüència romana.
Tractats polítics i filosòfics
La República: millor forma de govern = república.
Les lleis: aplicació pràctica.
Difon idees gregues.
Creador de terminologia filosòfica llatina.
Dels deures.
De la vellesa.
De l'amistat.
Epístoles
Correspondència molt àmplia.
Mostren la seva personalitat.
Cartes a: Atticus, M. Juni Brutus, Terència i Quint.
Altres
Escriu poesia (menys èxit).
Traduccions de poetes grecs.
Polític i gran escriptor.
Estil de Ciceró
Bon ordre del discurs.
Adorn literari i gestual.
To adaptat a cada ocasió.
Ritme, sonoritat, harmonia i equilibri.
Prosa entre:
asiànic (ampul·lós),
àtic (frases curtes).
Model de la prosa clàssica.
Bàrcino
Què era Bàrcino?
Nom oficial: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.
Colònia romana per a soldats retirats.
Fundació: 15-5 aC, emperador August.
Lloc: plana Besòs-Llobregat, turó Mons Taber, tribu lacetans / laietans.
Situada sobre la Via Augusta.
Llegenda d'Hèracles
Hèracles / Hèrcules → 9 naus → 8 arriben a Marsella.
La 9a nau arriba a Montjuïc, comença la construcció.
Batejada: “Barca nona” → Barcino.
Urbanisme
Superfície: 10 ha, planta rectangular.
Muralles i 4 portes.
Carrers principals:
Cardo maximus → Llibreteria i Call.
Decumanus maximus → Bisbe i Ciutat.
Fòrum: cruïlla cardo + decumanus → actual plaça Sant Jaume.
Carrers secundaris: cardines i decumani minores.
Edificis principals
Temple d'August: fòrum, rectangular, columnes corínties, damunt podium, 4 columnes al carrer Paradís, culte imperial.
Cases i activitats (sota plaça del Rei, Museu d'Història): domus amb mosaics, comerços, bugaderia, petites indústries, més de 4.000 m² visitables.
Muralles
Primeres: s. I dC, prestigi més que defensives.
Reformades al s. III dC → 78 torres.
Restes: carrer Tapineria (torre octogonal), plaça Ramon Berenguer (gran tram).
Portes i aqüeductes
Porta decumana: plaça Nova, 3 obertures (arc per carros + 2 per a vianants), torres visibles a plaça Catedral.
Aqüeductes: arribaven fins a la porta decumana; restes: arc reconstruït a plaça Nova, 4 arcs originals al carrer Duran i Bas.
Noms de carrers que recorden arcs: Arcs, Voltes.
Necròpoli
Situada fora de les muralles (habitual).
Lloc: plaça de la Vila de Madrid.
Via sepulcral amb tombes a banda i banda.
Tomba més habitual: la cupa (caixa semicilíndrica de pedra).
Ètim llatí i cultismes
Ètim llatí (anunciat complet) | Cultisme 1 | Cultisme 2 |
|---|---|---|
caput, capitis (n.) | capità | decapitar |
caro, carnis (f.) | carnal | carnívor |
causa, -ae (f.) | causal | encausar |
centum (indecl.) | centenari | centúria |
cognosco, cognoscere, cognoui, cognitum | cognitiu | incognit |
colo, colere, colui, cultum | cultura | cultiu |
consilium, -ii (n.) | concili | reconciliar |
cor, cordis (n.) | cordial | concordia |
corpus, corporis (n.) | corporal | corporació |
credo, credere, credidi, creditum | credibilitat | creditor |
Llatinismes i significat
Llatinisme | Significat |
|---|---|
Ab illo tempore | Des d'aquell temps |
Ante meridiem (a.m.) | Abans del migdia (hores de mitjanit a migdia) |
A posteriori | Amb posterioritat a l'experiència, basant-se en els fets observats |
A priori | Amb anterioritat a l'experiència, sense poder basar-se en els fets |
In articulo mortis | En el moment de la mort (benedicció a un moribund) |
In extremis | En els darrers moments de l'existència / en el darrer moment |
In fraganti (de inflagranti) | En el moment de fer una acció reprensible |
Ipso facto | En conseqüència, immediatament |
Post meridiem (p.m.) | Després del migdia (hores del migdia a mitjanit) |
Sine die | Sense data |
Ad hoc | Per a aquest propòsit (solució per a un cas específic) |
Ad nauseam | Fins a l'avorriment (cansament que produeix un afer repetit) |
Bis | Per segona vegada / repetició d'una peça o fragment a demanda del públic |
Ex aequo | En igualtat de mèrits (empats en concursos o proves) |
In albis | En blanc |
In crescendo | Augment gradual de la intensitat dels sons en música |
In extenso | En extens (tractar un tema àmpliament o copiar un text tot sencer) |
In mente | En ment (intenció de realitzar una cosa encara no feta) |
Lato sensu | En sentit ampli (oposat a stricto sensu) |
Motu proprio | Per propi impuls, per voluntat pròpia, espontàniament |
Sic | Així (indica que una paraula o frase és reproduïda tal qual) |
Stricto sensu | Estrictament, en sentit propi |
Volens nolens | Vulguis o no vulguis |