Ciceró, Historiografia i Comèdia: Figures Clau de la Literatura Llatina

L'Oratòria a Roma: Art i Influència Política

Definició i Rols

• L'Oratòria: L'art d'expressar-se bé i convèncer els oients. Era essencial a Roma per a la política, ja que els bons oradors podien influir en lleis, eleccions i judicis.
• Importància a la República: Durant la República, l'oratòria va ser essencial per a la carrera política. La retòrica (teoria del discurs) s'ensenyava a les escoles de rètors, especialment per a aquells que volien influir en la vida pública.
• Ciceró: Considerat l'orador més important de Roma. Va ser influenciat per l'ensenyament dels millors oradors i juristes, i va completar la seva formació a Grècia i l'Àsia Menor.

Vida de Marc Tul·li Ciceró (106-43 aC)

• Naixement: Marc Tul·li Ciceró va néixer el 106 aC a Arpino, al sud del Laci, fill d’una família de cavallers, vivint en l'època de la República.
• Formació: Va acabar els estudis superiors a Roma i va viatjar a Grècia i l'Àsia Menor per completar la seva formació. Després va tornar a Roma i va començar la seva carrera política.
• Carrera política:
  • 63 aC: Va ser nomenat cònsol, moment marcat per la seva acció contra la conjuració de Catilina.
  • Les Catilinàries: Va pronunciar les 4 Catilinàries contra Catilina, implicat en una conspiració contra la República. Després de l'acció, Ciceró va ser enviat a l'exili.
  • Retirada: Després de la victòria de Juli Cèsar sobre Pompeu, Ciceró es va retirar de la vida política.
  • Mort: Després de l'assassinat de Cèsar va tornar a Roma. Marc Antoni es va convertir en un enemic de Ciceró, qui va atacar-lo en un discurs. Finalment, l'any 43 aC, dos sicaris van assassinar Ciceró.

Obres de Ciceró

Discursos Jurídics i Polítics

• Defensa d'Àrquies: Defensa d'un poeta que havia perdut la ciutadania.
• Defensa de Miló: Defensa de Miló, acusat de l’assassinat de Clodi.
• Les Verrines: Acusació contra Verres per corrupció a Sicília.
• Les Catilinàries: Quatre discursos contra Catilina, implicat en la conspiració contra la República romana.
• Les Filípiques: Catorze discursos contra Marc Antoni després de l'assassinat de Juli Cèsar.

Tractats de Retòrica

• De l’orador: Estableix les qualitats d’un bon orador.

Els 5 Passos per a un Bon Discurs

1. Inventio: Buscar temes i arguments.
2. Dispositio: Ordenar temes i arguments.
3. Elocutio: Triar les paraules adequades.
4. Memoria: Memoritzar el discurs.
5. Actio: Realitzar el discurs amb gestos i dicció.

Parts d’un Bon Discurs

• Proemi: Introducció.
• Exposició: Presentació de fets.
• Argumentació: Defensa dels propis arguments.
• Peroració: Conclusió i petició final.

• Orator: Tractat sobre l'art de l'oratòria, més breu que De l’orador.
• Brutus: Diàleg entre Ciceró, Brutus i Àtic sobre la història de l'eloqüència romana.

Tractats Politicofilosòfics

1. La República: Discussió sobre la millor forma de govern. Ciceró defensa la República com a sistema ideal.
2. Les Lleis: Complement de La República, sobre com aplicar les teories polítiques.
3. Dels Deures: Reflexions sobre el bé moral, dedicat al seu fill.
4. De la Vellesa: Diàleg sobre la naturalesa de la vellesa i per què no cal témer-la.
5. De l'Amistat: Diàleg sobre l'amistat i la seva importància.

Epístoles i Poesia

• Epístoles: Ciceró va escriure una gran quantitat de cartes, les quals no formen part de la retòrica, però ofereixen una visió més íntima i personal de la seva vida. A través d’aquestes cartes es coneixen les seves relacions familiars i les seves activitats socials.
• Poesia: Va escriure poesia, però no va aconseguir el mateix reconeixement que en altres gèneres.

La Comèdia Romana: Plaute i Terenci

Similituds

• Neixen fora de Roma o de la regió del Laci.
• Tots dos van ser esclaus en algun moment de la seva vida.
• Escriuen fabula palliata (comèdia d'ambientació grega).
• L’acció de les seves comèdies es desenvolupa sempre a Grècia.
• Fan ús de la contaminatio (barreja de trames).
• Utilitzen personatges estereotipats.

Dades Biogràfiques Específiques

• Plaute: Neix a Sarsina (poc abans del 250 aC). Mor el 184 aC. Es va arruïnar i va esdevenir esclau del seu creditor.
• Terenci: Neix a Cartago (probablement cap al 195 aC). Mor en un viatge a Grècia el 159 aC. Va ser esclau, però li van concedir la llibertat. Els seus personatges estereotipats són més treballats des del punt de vista psicològic.

Diferències Clau

Plaute

• Va formar part d’una companyia de còmics.
• Comèdies desenfrenades i d’embolic.
• El protagonista de moltes de les seves comèdies és un esclau.
• L’objectiu principal és divertir els espectadors.
• Critica la civilització hel·lènica com a bressol de tots els vicis.
• Llenguatge viu, expressiu, amb jocs de paraules, insults, refranys, paraules grolleres i obscenes, malediccions, personificacions, etc.
• Predomini de les parts cantades (cantica).
• Llenguatge dels personatges d’acord amb l’estatus social al qual pertanyen. Diversitat mètrica.
• Pròleg expositiu en què adverteix els espectadors de tot el que succeirà en l'acció escènica.

Terenci

• Va pertànyer al cercle intel·lectual dels Escipions.
• Acció travada (comèdia stataria).
• Comèdies psicològiques.
• Un dels temes principals de les seves obres és l’educació dels joves (Exemple: Els germans).
• L’objectiu principal és educar els espectadors, transmetent principis de comportament ètic.
• Llatí depurat. Llenguatge sobri, pur, elegant i moderat en el to. Manca d'ús còmic.
• Només dues comèdies tenen parts cantades.
• Tots els personatges adopten un únic registre: el de la classe alta urbana del seu temps (sermo urbanus).
• Restricció de la diversitat mètrica; més monòton.
• En el pròleg, no anticipa els esdeveniments, sinó que es presenta com a poeta per defensar qüestions literàries i propòsits polèmics.

La Historiografia Romana

Orígens i Evolució

• Historiografia: Gènere literari en prosa dedicat a la narració de fets històrics. És considerat un gènere important de la literatura llatina.
• Primers documents: Els orígens es troben en els annals, documents redactats pels magistrats i pontífexs per registrar els fets importants de l'any.
• Primers historiadors: Apareixen al segle III aC, però narraven la història de Roma en llengua grega, considerada més adequada per a aquest gènere.
• Marc Porci Cató (segle II aC): Va ser el primer historiador en llengua llatina. La seva obra Orígens narrava la història de Roma i altres ciutats italianes.

Principals Historiadors Romans

• Gai Juli Cèsar: Va escriure obres com la Guerra de les Gàl·lies i la Guerra Civil, que narraven les seves campanyes i la guerra civil entre ell i Pompeu.
• Gai Sal·lusti: Va escriure sobre la Conjuració de Catilina i la Guerra de Jugurta.
• Corneli Nepot: Va popularitzar el gènere de la biografia amb obres com Vides d’homes il·lustres.
• Tit Livi: La seva obra més destacada és Ab Urbe Condita (Els orígens de Roma), que explica la història de Roma des dels seus orígens fins a l'any 9 dC.

Historiografia sota l'Imperi

Durant el regnat dels primers emperadors, la llibertat dels escriptors va ser restringida, i la historiografia va perdre una part de la seva credibilitat.

• Publi Corneli Tàcit: Va escriure obres com Germània i Annals on intentava analitzar les causes dels fets històrics amb un enfocament crític.
• Gai Suetoni Tranquil: Va escriure biografies com Vides dels dotze cèsars.

Juli Cèsar: Vida i Obres Històriques

• Naixement i mort: Gai Juli Cèsar va néixer a Roma l'any 100 aC i va morir el 15 de març de 44 aC (idus de març).
• Carrera política: Va ser un líder del partit popular i va formar part del primer triumvirat amb Cras i Pompeu.
• Conquesta de la Gàl·lia: Va aconseguir la victòria definitiva sobre els gals, aconseguint gran prestigi.
• Guerra Civil: Després d’una guerra civil contra Pompeu, Cèsar es va convertir en l'amo de Roma.
• Assassinat: Va ser assassinat per un grup de senadors que el consideraven una amenaça per a la República romana.
• Obres històriques de Cèsar:
  1. Guerra de les Gàl·lies (De bello Gallico): Narra les campanyes militars contra els pobles gals, incloent la victòria sobre Vercingètorix.
  2. Guerra Civil (De bello civili): Narra la guerra entre Cèsar i Pompeu, destacant moments clau com el creuament del Rubicó i la derrota de Pompeu a Farsàlia.
• Estil: Cèsar utilitza un estil clar, precís i objectiu, sense artificis retòrics ni descripcions llargues. Els seus textos busquen mostrar la seva intel·ligència estratègica i habilitats militars.
• Veracitat: Els estudiosos discuteixen si Cèsar va deformar la realitat per al seu benefici personal o si les imprecisions són accidentals. Les seves obres es van basar en informes militars i notes, però presentades amb un toc literari.

Tit Livi: Vida i Ab Urbe Condita

• Naixement: Tit Livi va néixer a Pàdua l'any 64 o 59 aC.
• Estudis i influències: Va estudiar retòrica i filosofia a Roma, on va entrar en contacte amb altres escriptors propers al cercle de Mecenes.
• Obra més coneguda: Ab Urbe Condita (Els orígens de Roma), una història de Roma que va des dels seus orígens fins a l'any 9 dC.
• Estructura (Dècades): La seva obra es divideix en "dècades" (grups de deu llibres), tot i que només es conserven parts de les següents:
  • La primera dècada: Des de l'origen de Roma fins a la Tercera Guerra Samnita.
  • La tercera dècada: La Segona Guerra Púnica.
  • La quarta dècada: L'expansió de Roma a la Mediterrània oriental.
  • Meitat de la cinquena dècada: La conquesta de Macedònia.
• Fonts de Livi: Va utilitzar els annalistes antics i l'obra de l'escriptor grec Polibi. Va ser poc crític amb les fonts, expressant contradiccions sense triar una versió preferida.
• Objectius de l'obra: La seva obra no es basava en la historiografia moderna, sinó que buscava glorificar Roma i ensenyar valors a través de la història de les seves gestes.
• Finalitat: Livi volia demostrar que la grandesa de Roma es basava en la virtut moral dels seus habitants, amb fets positius a imitar i negatius a evitar.