Ciceró i l'art de l'oratòria a l'antiga Roma

L'oratòria a l'antiga Roma

Què és l'oratòria?

L'oratòria, del llatí os, oris ('boca'), és l'art de la paraula, de pronunciar discursos amb eloqüència (ars bene dicendi). Va ser un gènere molt conreat a Roma, amb una clara influència grega, on va assolir la categoria d'art i gènere literari.

L'orador havia d'estudiar retòrica, és a dir, la teoria de la composició literària i de l'expressió parlada. A més, havia de posseir eloqüència, la facultat de parlar de manera eficaç per delectar, persuadir i commoure.

La importància de l'oratòria a Roma

L'oratòria era una eina fonamental a la Roma republicana, indispensable en espais com les assemblees per aprovar lleis o durant les eleccions de magistrats. Per aquest motiu, l'art de l'oratòria era un requisit per a qualsevol que aspirés a fer carrera política (cursus honorum).

L'ensenyament i els grans oradors

L'ensenyament de l'oratòria, inicialment en grec, va començar a Roma a principis del segle II aC de la mà de rètors grecs provinents de la Magna Grècia. No va ser fins a inicis del segle I aC que es van crear les primeres escoles d'oratòria en llatí.

Entre els grans oradors del segle II aC destaquen:

• Corneli Escipió
• Gai Leli
• Els germans Grac
• Marc Porci Cató

L'oratòria al segle I aC: l'època de Ciceró

El màxim desenvolupament de l'oratòria romana va tenir lloc durant la primera meitat del segle I aC, un període marcat per una gran llibertat política i nombrosos conflictes civils.

Les dues grans escoles

En aquesta època van sorgir dues escoles principals:

• Escola asiàtica: Caracteritzada per un estil sofisticat i grandiloqüent, amb períodes oracionals llargs i un ús abundant de figures literàries i enginy. El seu màxim representant va ser Hortensi.
• Escola àtica: Defensava un estil sobri i concís, amb frases directes i una expressió més nua.

Ciceró va saber combinar el millor de totes dues escoles per crear un estil propi.

Altres oradors rellevants d'aquesta època van ser Juli Cèsar, Cató d'Útica i Marc Antoni.

Marc Tul·li Ciceró (106 - 43 aC)

Orígens i formació

Va néixer a Arpinum, al sud del Laci, en el si d'una família de l'ordre eqüestre. Va estudiar filosofia i retòrica a Roma i, posteriorment, va viatjar a Atenes, Rodes i l'Àsia Menor per perfeccionar els seus estudis entre el 79 i el 77 aC.

Carrera política: el cursus honorum

Va iniciar la seva carrera política (cursus honorum) l'any 77 aC. Com a homo novus, és a dir, sense avantpassats que haguessin ocupat magistratures, va haver de competir amb els patricis. La seva carrera va incloure els càrrecs següents:

• Qüestor a Sicília, on es va enfrontar a Verres (origen del discurs Contra Verres).
• Edil i pretor.
• Cònsol l'any 63 aC, durant el qual va desmantellar la conjuració de Catilina, fet que va inspirar els seus famosos discursos, Les Catilinàries.

Per la seva precipitació en l'execució d'alguns dels conjurats, fou desterrat l'any 58 aC. Va ser perdonat per Pompeu i va poder tornar a Roma l'any 57 aC.

Guerra civil i darrers anys

Durant la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, Ciceró es va decantar per Pompeu. Després de la victòria de Cèsar, aquest el va perdonar per les seves grans qualitats com a escriptor. Durant la dictadura de Cèsar (46-44 aC), Ciceró va abandonar la política i va viure un període personal difícil, amb el seu divorci (46 aC) i la mort de la seva filla (45 aC).

Després de l'assassinat de Cèsar, va tornar a l'arena política per atacar durament Marc Antoni amb una sèrie de discursos coneguts com Les Filípiques.

La seva mort

Va ser assassinat l'any 43 aC per sicaris de Marc Antoni. Com a advertència, el seu cap i la seva mà dreta van ser exposats a la tribuna dels oradors (rostra) del Fòrum romà.