Chuleta fonetica
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,17 KB
Principals distribucions al·lofòniques: L’ensordiment d’obstruents finals :qualsevol so obstruent en posicio final absoluta s’ensordeix de manera sistemàtica,encara que provingui d’un so sonor,i encara que la seva grafia es correspongui amb un so sonor:Les sonoritzacions d’oclusives :A l’apartat anterior sha especificat que les oclusives en posicio final,s’ensordeixen semre.Ara be,quan una oclusiva en coda entra en contacte,per fonetica sintactica,amb qualsevol consonant sonora,se sonoritza.ALERTA!La sonoritzacio no es produeix si entra en contacte amb una vocal exemple :fred intens i groc apagat no pero fred viu i groc verdós si.Les sonoritzacions de fricatives i africadas:Com ja sa exposat ,les fricatives i africadas,en ser obsstruents,s’ensordeixen sistemáticamente en posicio final absoluta.Però com sesdeve amb les oclusives,tambe pateixen processos de sonoritzacio sempre que,estantn en coda,entren en contacte amb qualsevol so sonor,tant si es vocalic com consonantic.ALERTA,perquè la sonoritzacio doclusives no es produeix si entren en contacte amb una vocal! Exemples : gas /gas verinós dibuix/dibuix artistic.
L’aproximantització d’oclusives sonores:Les oclusives sonores b,d,g,no sempre mantenen el seu mode d’articulacio oclusiu,sino que en determinats contexts fonetics presenten una relaxació que fa que els organs fonadors saproximin,pero no arribin a interromper el pas de laire,per la qual cosa el so deixa de ser oclusiu per esdevenir aproximant.Les equivalents aproximants de les tres oclusives son beta,delta,gamma respectivament.Tot i que l’aproximantitzacio es un fenómeno general a tots els dialectos catalans,no els afecta tots de la mateixa manera.Només presenten aproximantització les oclusives que es troben en obertura silabica.Per tant,la primera condicio perq es produeixi el fenómeno es que loclusiva es trobi a principi de silaba.Aquesta condicio es necessaria,pero no suficiente.Les oclusives sonores SON SEMPRE APROXIMANTS,QUAN ESTAN EN OBERTURA SILABICA,EXCEPTE QUAN:-es troben en posicio inicial absoluta-van Carrere un so oclusiu o nasal-Van Carrere un so amb el seu mateix o molt proxim punt darticulacio.Finalment cal tenir present que els grups bl i gl en posicio postónica i derivats tendiesen a realitzarse bbl i ggl poblé reggla.
L’aproximantització d’oclusives sonores:Les oclusives sonores b,d,g,no sempre mantenen el seu mode d’articulacio oclusiu,sino que en determinats contexts fonetics presenten una relaxació que fa que els organs fonadors saproximin,pero no arribin a interromper el pas de laire,per la qual cosa el so deixa de ser oclusiu per esdevenir aproximant.Les equivalents aproximants de les tres oclusives son beta,delta,gamma respectivament.Tot i que l’aproximantitzacio es un fenómeno general a tots els dialectos catalans,no els afecta tots de la mateixa manera.Només presenten aproximantització les oclusives que es troben en obertura silabica.Per tant,la primera condicio perq es produeixi el fenómeno es que loclusiva es trobi a principi de silaba.Aquesta condicio es necessaria,pero no suficiente.Les oclusives sonores SON SEMPRE APROXIMANTS,QUAN ESTAN EN OBERTURA SILABICA,EXCEPTE QUAN:-es troben en posicio inicial absoluta-van Carrere un so oclusiu o nasal-Van Carrere un so amb el seu mateix o molt proxim punt darticulacio.Finalment cal tenir present que els grups bl i gl en posicio postónica i derivats tendiesen a realitzarse bbl i ggl poblé reggla.