Chillida: Elogi de l'Aigua, Harmonia entre Massa i Espai

Elogi de l'Aigua: Una Anàlisi Detallada

L’escultura és una gran massa de formigó formada per un cos central del qual surten quatre elements corbs que semblen quatre grans urpes. La figura està subjecta a les parets de la cantera del voltant mitjançant cables d’acer. Sota hi ha un llac artificial on es reflexa la figura.

Tractament dels Motius

L’Elogi de l’Aigua va ser realitzada amb un únic material, el formigó armat, i la seva elaboració es va dur a terme mitjançant la tècnica de l’encofrat. L’ús d’aquesta tècnica permet que el material utilitzat mostri totes les seves qualitats i textures, presentant una gran densitat i una textura aspra i rugosa. Això dona a l’obra una gran corporeïtat, alhora que li confereix un aspecte senzill i auster. Tot això accentua la materialitat de l’obra, convertint l’escultura en una manifestació palpable de la matèria.

Composició i Estructura

Elogi de l’Aigua presenta una composició asimètrica i tancada. Les quatre urpes que surten del cos central, distribuïdes de forma asimètrica, convergeixen en un mateix punt intern donant un caràcter centrípet i marcadament tancat a l’escultura. També presenta multifacialitat, és a dir, no està pensada per a ser vista des d’un únic punt de vista sinó que pot ser contemplada des de diferents angles, la qual cosa multiplica i incrementa la seva expressivitat.

Tot i això, Elogi de l’Aigua presenta una composició força equilibrada. Chillida aconsegueix una veritable harmonia entre les línies rectes i formes geomètriques de la part superior de l’obra que formen un cub, un rectangle, i les ondulants, complexes i formes més orgàniques i expressives de les “urpes” que configuren la part inferior de la peça i que semblen que vulguin agafar alguna cosa jugant així amb el buit i la matèria.

El Buit com a Element Essencial

Aquest buit, aquest aire, és un element fonamental en aquesta escultura. L’artista el converteix en la part intrínseca de l’obra, doncs sembla que l’aire és allò que aquests grans urpes volen capturar, convertint-se en un element més que equilibra i harmonitza la composició. L’aire (l’espai, el buit) és un element imprescindible que cal tenir present per a la comprensió de l’obra. No solament és un element que delimita l’espai de l’escultura, sinó que és un material més.

Elogi de l’Aigua, com totes les escultures de Chillida, està en funció de l’espai. En realitat, si ens fixem, la gran massa que forma l’escultura no és més que un forat buit. És per això que aquesta escultura tant pesada sembla lleugera, com si levités en l’espai, desafiant la gravetat i contradient totes les lleis de la física. En suma, aquesta obra es caracteritza per l’equilibri entre massa i espai.

Llum, Ritme i Temps

Pel que fa a la llum, té una important funció en l’obra atès que, en incidir sobre la superfície de les diferents formes planes, còncaves i convexes, provoca jocs d’ombra i llum que contribueixen a incrementar l’aspecte volumètric de l’escultura. També, donada la textura aspra del formigó, la llum no rellisca ni fa efectes de brillantor, però sí que, amb la monocromia de l’obra, dona lloc a una gran varietat de grisos.

Pel que fa al ritme, el contrast entre corbes i rectes, entre formes planes, còncaves i convexes, entre massa i buit, confereix a l’obra, tot i el seu aspecte de solidesa, un cert grau de dinamisme.

El temps en l’escultura hi és present. L’obra manifesta una clara voluntat d’eternitat, com eterna ho és la relació entre matèria i espai, entre buit i massa, els dos elements als quals fa referència en aquesta obra, i que no podem existir l’un sense l’altre.

Integració en l'Entorn

Pel que fa a la integració en l’entorn, visualment, gràcies a les característiques orogràfiques de l'entorn que l'aixopluga, la seva bellesa i espectacularitat pot apreciar-se des de diferents punts de vista i nivells. És també una intervenció urbanística d’integració a la ciutat d’un barri popular.

Estil Artístic de Chillida

Pel que fa a l’estil, l’obra de Chillida s’enquadra majoritàriament dins de l’abstracció, per tant, sense referents formals concrets i amb un marcat caràcter geometritzant. Però també presenta un conjunt de característiques pròpies que li donen un caràcter marcadament personal, entre els quals podem destacar:

• Importància de la relació entre la massa i el buit. Les seves obres presenten un calculat equilibri entre les zones plenes i buides. Per a Chillida, la matèria i el buit es complementen.
• Les seves escultures presenten encreuaments i angles imprevistos, que ens mostren simultàniament la cara interna i l’externa de les obres.
• Utilització de gran diversitat de materials: tant tradicionals (pedra, fusta...) com nous (formigó o acer).
• Perfecta adequació i integració de les seves escultures en l’entorn tant natural com urbà.

Contingut i Significat de l'Obra

Pel que fa al contingut i significat de l’obra, podríem enquadrar l’obra com a al·legòrica o mitològica. Al·legòrica perquè els quatre braços que componen la seva gegantina morfologia recorden els dits d’una mà en la seva intenció de tancar-se per a poder atrapar el buit i l’aire que l’envolta. Un tema, una idea de relació entre escultura i entorn similar. Mitològic, pel fet que el reflex en l’aigua de l’escultura duplicant la seva existència, és com un intent de retrobar-se amb aquest reflex, com si amb els “braços” intentés unir-se amb la seva altra meitat, cosa que el propi Chillida va relacionar amb el mite grec de Narcís.

El seu significat és difícil de concretar, donat que, al ser una escultura abstracta, s’aparta d’una realitat identificable i mostra només una realitat física. No obstant, podríem dir que amb aquesta relació de l’escultura i el mite de Narcís, Chillida ens presenta la seva peça com un “bell Narcís” immòbil, petrificat.