Cerverí de Girona: Anàlisi de 'No el prengueu, el fals marit'

Cerverí de Girona i la Poesia Trobadoresca a Catalunya

L'obra “No el prengueu, el fals marit” pertany a l’autor medieval Cerverí de Girona (segle XIII), una destacada figura de la literatura trobadoresca a Catalunya. Cerverí de Girona és un exemple de trobador professional vinculat a la casa reial i al vescomtat de Cardona.

El Trobador i el Joglar: Rols a l'Edat Mitjana

Cal recordar que a l’Edat Mitjana el nom de poeta era reservat a aquells que componien en llatí. El trobador no solament redactava el text de la poesia, sinó que també componia la música amb la qual la poesia havia de ser difosa per mitjà del cant. Per tant, el trobador era músic i poeta alhora.

A Catalunya abundaven més els trobadors que eren senyors feudals o vassalls de certa categoria, i no pas els de baixa condició i exclusivament professionals de la poesia, com Cerverí de Girona. El trobador, només pel fet de ser-ho, ja tenia certs mèrits literaris i adquiria un prestigi que li permetia viure a la cort.

El joglar és l’encarregat de transmetre al públic les poesies escrites pels trobadors, mitjançant el cant acompanyat d’un instrument musical. El joglar solia ser humil; fins i tot a les corts va ser considerat sempre una persona de baixa categoria. Alguns trobadors disposaven d’un joglar per divulgar les seves composicions.

La Cançó de Fin'amors i l'Amor Cortès

La cançó del fin’amors és el gènere més característic en la poesia dels trobadors, ja que és l'obra pròpia de l’expressió amorosa, que exigeix una gran dignitat de llenguatge i una melodia original. L’estructura de vassallatge entre un home i el seu senyor passa a la poesia i s’aplica a les relacions amoroses. El vassall jura fidelitat al seu senyor, que li promet protecció i ajuda. L’amor cortès és espontani i lliure, i el trobador pot escollir la seva amada.

Anàlisi de "No el prengueu, el fals marit"

El tema central del poema és el de la malcasada. Aquí, el trobador aconsella a la dama que rebutgi el marit que li volen imposar i que continuï sent-li fidel a ell, a l’amic.

Estructura Interna del Poema

A l’estructura interna del text cal distingir tres parts:

• Els dos primers versos, que actuen com a resum del tema del poema: “No el prengueu, el fals marit”, més el senyal “Jana abrinada”.
• Les sis cobles que es corresponen al poema pròpiament dit, on a les tres primeres cobles argumenta per què no ha de prendre el marit i a les tres últimes per què sí ha de ser fidel a l'amic.

Recursos Estilístics i Gramaticals

Les repeticions i el paral·lelisme són constants al llarg del poema. La cançó està a mig camí d’una composició trobadoresca culta i una de popular. Per tant, hi trobem alguns exemples de recursos gramaticals i estilístics. Cada estrofa enllaça amb les anteriors mitjançant la repetició d’algun element, ja sigui la negació de l’amor: “no sigui per vos amat”, o la negativa de consentir l’acte sexual: “que no jegui amb vós al llit”.

Els Arguments del Trobador

Els arguments que dóna a les tres primeres estrofes per tal que la dama no accepti el casament són atacs personals i directes al marit.

A les tres últimes estrofes, el poeta, per defensar la seva posició en aquest triangle amorós, es limita a dir-li: “més us hi valdrà l’amic”. Tots dos saben que l’única persona que li serà fidel és l’amic privat, és a dir, el propi trobador.

L'Occità en la Poesia Catalana Medieval

Cerverí de Girona, com a trobador, va escriure les seves produccions en occità. A mitjan segle XII, els intercanvis entre els comtats catalans i els occitans van fructificar en la ràpida difusió d’un model literari que esdevingué l’ideal d’expressió lírica per als poetes cortesans.

Durant els segles XII i XIII, la poesia provençal dels trobadors de la Gàl·lia Meridional assolí un gran prestigi internacional i fou imitada en molts llocs. En aquest període, seguint la moda del temps, un bon nombre de poetes cultes catalans van escriure en occità.