Cervell, Ment i Consciència: Explorant Estats i Trastorns

El Problema Cervell-Ment: Neuropsicologia

Dualisme

El dualisme postula que la ment i el cervell són entitats independents. El cervell és material, mentre que la ment és immaterial.

Monisme

El monisme defensa que la ment i el cervell estan units, formant una única entitat.

Emergentisme

L'emergentisme suggereix que la ment emergeix de processos cerebrals complexos, sense ser una entitat separada.

La Ment: Processos i Característiques

La ment és el conjunt de processos mentals. Les seves característiques principals són:

• És intencional.
• És conscient.
• Té caràcter representatiu.

La Consciència: Definició i Atributs

La consciència és el coneixement que ens permet exercir el control dels nostres actes voluntaris i comunicar els nostres estats mentals. Les seves característiques inclouen:

• Implica la memòria a curt termini.
• És independent de les entrades sensorials.
• Exigeix atenció dirigible.
• Pot fer interpretacions alternatives de dades complexes o ambigües.
• Desapareix en el son profund.
• Reapareix en somiar en una forma canviada.

Estats de Consciència segons l'EEG

1. Vigilància excessiva: Alerta permanent i concentració extrema.
2. Vigilància atenta: Pensaments intensos i atenció selectiva als estímuls ambientals.
3. Estat relaxat: Atenció flotant i no focalitzada.
4. Somieig: Submergir-se en pensaments sense relació amb l'ambient.
5. Son lleuger: Pèrdua de la consciència del món extern.
6. Son profund: Similar al son lleuger, amb impossibilitat de recordar els continguts de la consciència.
7. Estat de coma: Incapacitat de reacció davant d'estímuls externs.

La Consciència segons Freud

Segons Sigmund Freud, els estats de consciència es classifiquen en:

• Conscient: Informacions i records que tenim presents en un moment donat.
• Preconscient: Informacions i records que no tenim presents, però que podem recuperar i disposar en el moment que vulguem.
• Inconscient: Continguts reprimits que no poden estar presents a la consciència de forma directa.

Trets de l'Inconscient Freudà

L'inconscient es caracteritza per:

• Absència de lògica: Es pot donar una cosa i la seva contrària simultàniament.
• Absència de cronologia temporal: No existeix present, passat ni futur; tot és atemporal.
• Incapacitat de fer abstraccions: Elabora símbols per referir-se a altres coses concretes.
• És primitiu i ancestral: Conté els nostres impulsos primaris i més bàsics.
• Principi del plaer: Es regeix per la necessitat de satisfer impulsos de manera immediata.

Estats Alterats de Consciència

Els estats alterats de consciència poden manifestar-se a través de:

• Alteracions del pensament.
• Pèrdua de la noció del temps.
• Pèrdua del control.
• Canvi en l'expressió de les emocions.
• Alteracions perceptives i canvis en la imatge personal.
• Canvi en el sentit o significat de les coses.
• Suggestibilitat augmentada.

Els Somnis i el Registre del Son

El procés dels somnis és cíclic i té una durada de diverses hores durant el son.

Tècniques de Registre del Son

Per estudiar el son, s'utilitzen diverses tècniques de registre:

• Electroencefalograma (EEG): Mesura l'activitat elèctrica cerebral.
• Electrooculograma (EOG): Mesura els moviments oculars.
• Electromiograma (EMG): Mesura el to muscular.
• Oximetria: Mesura la quantitat d'oxigen en sang.

Classificació de les Ones Cerebrals (EEG)

Les ones cerebrals es classifiquen segons l'estat de consciència:

• Ones Beta: Associades a l'estat de vigília i activitat mental.
• Ones Alfa: Relacionades amb l'estat de relaxació i calma.
• Ones Theta: Presenten en estats de relaxació profunda o somieig.
• Ones Delta: Característiques del son profund i sense somnis.

Fases del Son

El son es desenvolupa en diverses fases:

Vigília > Son lleuger > Son profund > Son més profund

Trastorns del Son

Alguns dels trastorns del son més comuns inclouen:

• Insomni: Incapacitat d'iniciar o mantenir el son.
• Apnea del son: La respiració s'atura repetidament durant el son, sovint per més de 20 segons.
• Narcolèpsia: Atacs de son diürns, sobtats i irresistibles.
• Somnambulisme: Aixecar-se del llit i realitzar activitats mentre s'està adormit.
• Malsons nocturns: Somnis terrorífics que solen recordar-se en despertar.
• Terrors nocturns: Despertars bruscos amb signes de por extrema, que generalment no deixen records.
• Somniloqui: Parlar o emetre sons durant el son.
• Bruxisme: Carrisqueig o pressió involuntària de les dents durant el son.

La Hipnosi

La hipnosi és un estat alterat de consciència, caracteritzat per una atenció focalitzada i una suggestibilitat augmentada.

Les Drogues i els seus Efectes

Les drogues són substàncies que actuen sobre el sistema nerviós central i afecten la percepció, la conducta i l'estat d'ànim.

Classificació General de les Drogues

Es poden classificar de diverses maneres, incloent:

• Fàrmacs de pau (Depressors): Confereixen tranquil·litat i redueixen l'activitat (ex: alcohol, morfina, codeïna).
• Fàrmacs d'energia (Estimulants): Atorguen energia i augmenten l'activitat (ex: cocaïna, cafeïna).
• Fàrmacs visionaris (Al·lucinògens): Provoquen una "excursió psíquica" o alteracions perceptives (ex: mescalina, LSD).

Drogues segons els seus Efectes sobre el SNC

Una classificació més específica segons l'efecte sobre el Sistema Nerviós Central (SNC) inclou:

• Depressors del SNC: Disminueixen l'estat d'alerta i l'activitat del SNC, reduint també les funcions mentals.
• Estimulants: Provoquen una activació general de l'organisme, augmenten el rendiment mental i poden reduir la gana.
• Pertorbadors (Psicodèlics/Al·lucinògens): Alteren profundament la percepció sensorial i els processos de pensament.