Cens, Padró i Dinàmica de la Població: Anàlisi Demogràfica

Cens, Padró i Dinàmica de la Població

Cens: Recompte de la població d'un país en un moment determinat. Inclou volum de la població, composició per sexes i edats, estat civil, dimensió de la família, nivell d'estudis, professió, etc. Es realitza cada certs anys.

Padró Municipal: Registre local que comptabilitza naixements, defuncions i canvis de residència en el municipi. S'actualitza constantment (factors demogràfics).

Taxa de natalitat: Nombre de naixements en un any / població total x 1000

Taxa de mortalitat: Nombre de defuncions en un any / població total x 1000

Taxa de creixement natural: Taxa de natalitat - Taxa de mortalitat

Taxa de fecunditat: Total de naixements en un any / total de dones entre 15-49 anys x 1000

Transició Demogràfica

Fase I (abans de 1780): Règim demogràfic antic (neolític - segle XIX). Estabilitat demogràfica, excepte a Barcelona per la industrialització que va provocar un augment demogràfic. Característiques: natalitat i mortalitat molt elevades (epidèmies, males collites, guerres, catàstrofes naturals), fecunditat mitjana, mortalitat infantil alta, esperança de vida de 35 anys.

Fase II (1780/1880): El creixement demogràfic: natalitat alta però baixa molt lentament, mortalitat comença a baixar però més ràpid durant el primer terç del segle XX gràcies al poc desenvolupament econòmic i social del país i a millores en l'alimentació i la higiene. Creixement de la població fins a la Guerra Civil (1936-1939). Després de la Guerra Civil, augment de població jove i èxode rural cap a Catalunya, País Basc, Madrid i Amèrica Llatina.

Fase III (1880/1940): Ajustament demogràfic: començament del 1980, descens de la mortalitat (higiene i medicina, especialment vacunes) i descens de les taxes de natalitat, el que va fer tancar el creixement demogràfic de la fase anterior. Causes: tipus econòmic i social. Descens de la mortalitat infantil, creixement del consum, liberalització de la dona al treball remunerat, pas de la família rural extensa a estructura familiar en parella, escolarització obligatòria, prohibició del treball infantil, pensions per jubilació.

Fase IV (1940-): Nou règim demogràfic: taxes de natalitat i mortalitat molt baixes i creixement gairebé nul. Gràcies als avenços en medicina, permeten un augment de l'esperança de vida al voltant dels 80 anys. A Espanya s'inicia al final de la dècada del 1990, interrompuda per un augment de la natalitat vinculat en gran manera a l'arribada d'immigrants estrangers.

Incorporació de la Dona al Món Laboral

A partir del segle XIX, la situació de la dona a Occident comença a canviar gràcies a canvis en la societat, com per exemple la diversificació dels hàbits de consum, la demanda de serveis, pas de família extensa a la vida en parella. Reivindicació del dret a formar-se i ocupar un lloc de treball. L'accés al treball remunerat ha alliberat la dona de la seva dependència econòmica. = home = dona = responsabilitat compartida. Encara avui hi ha diferències de salaris pel mateix tipus de treball.

Dinàmica de la Població Catalana

Segle XIX: augment lentament, acceleració del creixement, estancat per la Guerra Civil i postguerra. 1950: augment causat per l'arribada d'immigrants del món rural, i de l'augment de la natalitat. La població va pujar fins als 70. Final del segle XX: augment per immigració estrangera. Taxa de mortalitat baixa, esperança de vida en augment, natalitat baixa, i esperança de vida elevada.

Migracions

Causes:

• Demogràfiques i econòmiques: desig de treballar causat per salaris baixos i desocupació.
• Catàstrofes naturals: terratrèmols, pestes, sequeres prolongades que causen males collites.
• Polítiques: guerres, persecucions, exilis forçosos.
• Socioculturals: desig de viure en un altre lloc, en estats més democràtics (quan hi ha una dictadura), o l'atracció que exerceix un lloc.

Conseqüències:

• Per al país d'origen: redueix el problema de falta de feina, rebaixa la pressió social i ajorna problemes urgents, però suposa la pèrdua de força de treball i de les persones més dinàmiques i amb iniciativa, i provoca un envelliment de la població i el despoblament del territori.
• Per al país de destinació: L'arribada d'onades d'immigrants pot crear conflictes laborals (salaris baixos), degradació d'habitatges a la perifèria i al centre urbà, i problemes d'acceptació per una part de la societat, però hi ha un desenvolupament econòmic i diversitat cultural del país d'acollida.
• Per a la persona emigrant: comporta decidir qüestions importants sense garanties ni seguretat: prendre la decisió de marxar, decidir el lloc de destinació, adaptar-se al nou medi, fer cara als problemes de la llengua, cultura i identitat.

Causes de país d'immigrants:

• Persones jubilades procedents de l'Europa central i del nord, venen atretes pel medi i clima i pels serveis, normalment van a la costa mediterrània.
• Directius d'empreses multinacionals, treballadors d'alt nivell professional, persones del món artístic i de la cultura, majoritàriament prové de la UE per qüestions laborals o per qualitat de vida millor.
• Refugiats polítics.
• Emigrants procedents de països pobres, el més nombrós, d'Àfrica, Amèrica Llatina, Europa de l'Est, i Àsia per tal de buscar feina i millors condicions. La UE i Espanya porten un procés de regulació per controlar l'entrada, cosa que provoca l'entrada clandestina dels immigrants "sense papers".