La 'Cena': El Gran Banquet dels Romans i els seus Costums

Els tres àpats del dia

A l'antiga Roma es feien tres àpats principals al dia:

• Esmorzar (ientaculum): Normalment consistia en pa i formatge.
• Dinar (prandium): Solia ser un àpat ràpid amb menjar fred (sovint les restes del dia anterior) i es prenia sense seure.
• Sopar (cena): Era l'àpat principal del dia.

El 'Triclinium': L'espai del banquet

Antigament, la cena tenia lloc a l'atri, però quan van començar a sopar recolzats, van dedicar una cambra especial per als àpats anomenada triclinium. En aquest menjador hi havia tres llits (triclinis), cadascun amb lloc per a tres persones. Els tres llits s'anomenaven, de dreta a esquerra:

• Lectus summus
• Lectus medius
• Lectus imus

Els tres emplaçaments de cada llit, de dreta a esquerra, eren:

• Locus summus
• Locus medius
• Locus imus

Els triclinis estaven coberts d'uns petits matalassos i diverses robes, i els convidats recolzaven el colze esquerre en un coixí.

Enmig dels tres llits hi havia una taula, que solia ser rodona, on es col·locava el menjar i el vi. Els comensals se servien segons la seva voluntat. Els plats amb el menjar es posaven en un moble especial anomenat repositorium.

Maneres a taula i estris

Les estovalles van aparèixer sobre la taula al segle I dC. El tovalló l'oferia l'amfitrió, però sovint alguns convidats el portaven de casa per endur-se les restes del menjar. Agafaven el plat amb la mà esquerra i menjaven amb els dits; era un senyal d'elegància menjar amb la punta dels dits, sense embrutar-se les mans ni la cara. Tampoc no utilitzaven ganivet, ja que un esclau tallava el menjar en trossos petits. En canvi, la cullera sí que s'utilitzava i podia tenir diverses formes.

El servei: esclaus i cuiners

El menjar i el vi eren servits per una sèrie d'esclaus; els cuiners també eren esclaus. Al principi estaven molt poc valorats, però a mesura que van progressar els refinaments culinaris, el cuiner es va convertir en un personatge important. Podien arribar a estar ben considerats i força ben pagats, tot i que també podien ser castigats.

L'àpat principal: la 'cena'

Les fases del banquet

La cena solia tenir tres fases:

• Gustus o gustatio: Entremesos lleugers per estimular la gana. Solien ser plats freds com ous, amanides, verdures, ostres, cloïsses, olives, etc.
• Cena: Part principal de l'àpat, amb diversos plats tant de carn com de peix. Eren plats molt elaborats, preparats amb molta cura i fins i tot de manera artística, de vegades amagant quin menjar era per fer-lo aparentar un altre de diferent.
• Secundae mensae: Les postres, com fruita seca, formatge o llaminadures. Després venia la comissatio, la sobretaula on els comensals menjaven plats picants per agafar set i poder beure. Mentrestant, es dedicaven a fer tertúlies, recitar poemes, escoltar música, ballar, etc.

Durada i entreteniment

Aquest banquet durava moltes hores: començava sobre les 15:00 o 16:00 h i podia allargar-se fins a la nit. Era una manera de reunir-se, parlar amb els amics i passar l'estona. No estaven totes les hores menjant i bevent, sinó que, a més de conversar, s'entretenien amb recitacions de poemes, audicions musicals, danses, etc.

La gastronomia romana

Ingredients i sabors

Els productes no eren tan diferents dels d'ara. La diferència era a l'hora de barrejar-los, cuinar-los i amanir-los, amb combinacions de sabors forts amb dolços.

El 'garum': la salsa estrella

Principalment, destacava l'ús d'algunes salses de peix preparades amb cura, la més important de les quals s'anomena garum. S'obtenia barrejant entranyes de peix amb trossets de peix i, almenys, tres peixos menuts, tot mesclat amb sal. Aquesta preparació es deixava macerar al sol, removent-la sovint. Lentament, es filtrava el líquid obtingut de la maceració, i això era el garum. El bon gust d'un plat depenia, en gran part, de l'habilitat per cuinar amb el garum.

Les begudes: vi, aigua i 'mulsum'

Durant els àpats es bevia vi. Solien barrejar-lo amb aigua, calenta o freda, i també el barrejaven amb mel, una especialitat romana anomenada mulsum. Les dones romanes no en podien beure, tot i que de vegades bevien vi de panses.