La cèlula: unitat anatòmica i funcional dels éssers vius

La cèlula: unitat anatòmica (dona forma a l’organisme) i funcional (fa les 3 funcions vitals) dels éssers vius. Els éssers vius estan formats per cèl·lules. Segons la quantitat:

• Unicel:

  formats per una cèl. Ex: amebes, bacteris, llevat…

• Pluricel:

  formats per més d’una cèl. Ex: enciam, rovelló

TEORIA CEL 1. La cèl·lula és la unitat anatòmica de tots els éssers vius, ja que tots estan constituïts per una o més cèl·lules (a excepció dels virus). 2. La cèl·lula és la unitat de funcionament dels éssers vius: tota cèl·lula duu a terme les funcions bàsiques de tots els éssers vius: l’obtenció de matèria i energia (funcions de nutrició) i l’aplicació d’aquesta energia a autoperpetuar les seves estructures al llarg del temps (funcions de relació i reproducció). 3. La cèl·lula és la unitat d’origen dels éssers vius: cada cèl·lula produeix d’una altra preexistent, per divisió d’aquesta. CEL·LULES PROCARIOTES I EUCARIOTES DIFERÈNCIES Procariotes +senzilles +petites, no tenen nucli ni orgànuls envoltats per membrana; cèl·lules eucariotes +complexes +grans i tenen un nucli ben definit i diversos orgànuls membranosos.

CÈL·LULES ANIMALS: les unitats bàsiques de la vida, formant teixits i òrgans que mantenen les funcions vitals dels éssers vius. Tenen:

• Citoplasma: medi intern de la cèl·lula. Es tracta d’una dissolució aquosa on trobem 2 tipus d’estructures funcionals:
  • Orgànuls
  • Complexos macromoleculars
• Mitocondris: Genera energia per a la cèl·lula mitjançant la respiració cel·lular
• Vacuols: Emmagatzemen substàncies i ajuden a mantenir l'equilibri de l'aigua a la cèl·lula.
• Membranes Internes: fabriquen substàncies: reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi
• Nucli: compartiment membranós gran, a l’interior del qual hi trobem material genètic de la cèl·lula
• Membrana plasmàtica: capa que embolcalla i delimita la cèl·lula, formada per una doble capa de lípids amb proteïnes incrustades, regulant l'intercanvi de substàncies amb l'entorn.

CEL·LULES VEGETALS Components Organuls: mitocondris: respiració cel·lular, vacuols: emmagatzemen substàncies. Membranes internes: fabriquen substàncies, cloroplasts: fotosíntesi. Nucli: conte el ADN, informació que li permet fer les funcions vitals. Funció de reproducció. Membrana: separa la cèl·lula del medi (aigua aire) permet la funció de relació (contacte intercanvi). Paret cel·lular: dona forma a la cèl·lula. EUCARIOTES ANIMALS I VEGETALS DIFERÈNCIES: les vegetals es caracteritzen per la presència de paret cel·lular, cloroplasts, una gran vacuola central i plasmodesmes; les animals tenen lisosomes, centrosomes amb centríols i una major varietat en la forma cel·lular. Aquestes diferències reflecteixen les diverses funcions que realitzen en els organismes multicel·lulars: les vegetals estan adaptades per a la fotosíntesi i el suport estructural, les animals estan adaptats per la mobilitat, comunicació i moltes funcions especialitzades.

CÈL·LULES HUMANES: Orgànuls: estructures que es troben a l’interior de la cèl·lula eucariota delimitades per una membrana de lípids i realitzen funcions específiques:

• Mitocondris: orgànuls amb forma de bastonet, encarregats de produir energia mitjançant l'oxidació dels nutrients orgànics.
• Lisosomes: vesícules envoltades per una membrana que contenen enzims per degradar molècules.
• Reticle endoplasmàtic: conjunt de sacs membranosos implicats en la síntesi de lípids i proteïnes. Una part és anomenada reticle endoplasmàtic rugós, conté ribosomes adossats: uns complexos macromoleculars que sintetitzen proteïnes. La regió sense ribosomes s’anomena reticle endoplasmàtic llis.
• Aparell de Golgi: conjunt de sacs membranosos apilats a partir dels quals es formen vesícules, com els lisosomes. Algunes de les vesícules formades contenen substàncies que s’expulsen a l’exterior de la cèl·lula.
• Citoesquelet: xarxa de filaments i túbuls que manté la forma de la cèl·lula i facilita el seu moviment.
• Ribosomes: encarregats de la síntesi de proteïnes, poden estar adossats al reticle endoplasmàtic o lliures al citoplasma.
• Centríols: estructures cilíndriques que participen en la divisió cel·lular i el moviment del citoesquelet.

VIRUS: organismes que no són éssers vius. No realitzen cap funció bàsica, no s'alimenten, respiren, creixen ni es mouen. Si es posen en contacte amb una planta, bacteri o animal entren en acció, infectant les cèl·lules de l'organisme hoste. Necessiten altres éssers vius per reproduir-se i continuar vivint. Muten molt ràpidament. Com són? Molt petits, només visibles amb microscopi electrònic. Formats per 2 components bàsics: el material genètic, que pot ser ADN o ARN, i una coberta protectora de proteïnes anomenada càpsida. Aquesta no només protegeix el material genètic, sinó que també facilita la unió amb les cèl·lules que seran infectades.

Aspecte: 3 formes bàsiques:

• Polièdrics: estructura formada per un poliedre de 20 cares. Ex: virus herpes o sida.
• Helicoïdals: forma d'espiral. Ex: virus ràbia o rubèola.
• Bacteriòfags: virus que infecten bacteris. Tenen una part polièdrica i una part en espiral.

Com actuen? Fases per infectar cèl·lules:

• Contacte virus-cèl·lula: El virus introdueix el seu material genètic a la cèl·lula. Pot fer-ho fusionant la seva càpsida amb la membrana de la cèl·lula o injectant el material genètic mentre deixa la càpsida a l'exterior.
• Replicació: La cèl·lula comença a produir moltes còpies del material genètic i la càpsida del virus utilitzant els seus propis enzims i orgànuls. Els components del virus es munta per formar nous virus.
• Sortida: Els nous virus poden sortir lentament de la cèl·lula, muntant-se gradualment sense destruir-la. En altres casos, tots els nous virus surten simultàniament, provocant la destrucció de la cèl·lula.

MALALTIES VÍRIQUES: són provocades quan els virus destrueixen o fan malbé les cèl·lules d'un organisme hoste. Per combatre-les: 1. vacunes. 2. mètodes preventius contra els mecanismes de contagi, ja que algunes no tenen vacuna. No es poden utilitzar antibiòtics com en les bacterianes.

Exemples: sida- afecta el sistema immunològic, contagi per contacte sexual o sang, símptomes, et quedes sense defenses. Grip, afecta les vies respiratòries, per via aèria, febre, malestar. Hepatitis A, afecta el fetge, consum d'aigua o aliments contaminats, sexe, sang, inflamació del fetge.

MATERIA I ENERGIA: les necessitem per al funcionament del cos. La matèria és crucial per al creixement i la renovació cel·lular, mentre que l'energia és necessària per a les activitats vitals i el manteniment de la temperatura corporal i per realitzar les activitats quotidianes. Tots els aliments ens aporten una proporció dels diferents nutrients. En canvi, el valor energètic és la quantitat d’energia que ens proporciona aquest aliment (kcal). Proteïnes: components essencials de la matèria viva, tenen una funció estructural vital ja que formen part de les cèl·lules dels éssers vius. Una dieta deficient en proteïnes afecta el creixement i altres processos essencials per la vida. També poden proporcionar energia, tot i que no és la seva funció principal. Glúcids: també anomenats carbohidrats, són la font d’energia principal per a l’organisme, ja que realitzen la funció energètica. Lípids: molècules que proporcionen energia. Es diferencia entre greixos d’origen animal (carn i llet), rics en àcids grassos saturats que poden ser nocius, i els d’origen vegetal o peixos blaus, que contenen àcids grassos insaturats protectors. Alguns lípids, especialment els vegetals, són essencials perquè contenen substàncies necessàries per les cèl·lules, tenint així una funció estructural a més de la funció energètica. Calci i ferro: minerals essencials en la dieta humana. El calci és crucial per al desenvolupament òssic i la coagulació de la sang, mentre que el ferro és fonamental per a la formació de les cèl·lules sanguínies. Vitamines: indispensables per a una gran varietat de processos biològics, des de la visió fins al creixement. Una dieta rica en diverses fruites assegura una ingesta adequada de vitamines. Els minerals i les vitamines no contenen calories.