Cefalees, crisis comicials i ictus: símptomes i actuació

Cefalees

La cefalea és un dolor cranial provinent de l'estimulació de nociceptors.

Causes: inflamació, vasodilatació, compressió o tracció (estirament).

Tipus de cefalees

• Primàries: representen el 80% de les cefalees. En general no són greus.
• Secundàries: són un símptoma d'alguna patologia subjacent.

Valoració de pacients amb cefalea:

1. Mirar historial mèdic i antecedents.
2. Valorar l'afectació i la velocitat d'aparició de la cefalea.
3. Mesurar la tensió arterial.
4. Determinar la presència de signes meningis, indicació de meningitis o HSA.
5. Avaluar resposta motora i sensorial (hemiparèsia, aura, etc.).
6. Examen ocular.
7. Valoració secundària.

Crisis comicials o epilèptiques

Què són: Manifestacions clíniques sobtades degut a que un grup de neurones, generalment corticals, tenen una activitat elèctrica anormalment elevada.

Classificació de les crisis comicials

• Parcials o focals. Inici en una àrea localitzada de l'escorça cerebral.
  • Simples. No hi ha alteració de la consciència.
  • Complexes. Hi ha alteració de la consciència.

Generalitzades. Inici simultani en ambdós hemisferis cerebrals.

Actuació davant trastorns convulsius:

• Comprovar la permeabilitat de la via aèria.
• Valorar funció respiratòria (FR alta o molt baixa, cianosi, sorolls anormals, SatO2).
• Valorar funció cardiocirculatòria (sudoració excessiva, FC<60 o >100, pols dèbil).
• Nivell de consciència: Escala AVDN(I) en cas de V, D, N Test de glucèmia capil·lar.
• Exploració neurològica: Examen ocular (valoració pupil·lar), resposta motora i sensorial.
• Comprovar si hi ha relaxació d'esfínters i/o mossegada de llengua.
• Esbrinar hora d'inici, durada i característiques de la crisi, antecedents, etiologia.
• Exploració física per descartar possible TCE.

Quan demanar una Unitat de Suport Vital Avançat (USVA)?:

• Estat de coma.
• Risc vital immediat.

Causes de les crisis comicials:

• Crisis febrils (en nens).
• Alteracions metabòliques: Hiponatrèmia, hipocalcèmia, hipoglucèmia, alcalosi, hipòxia, urèmia, encefalopatia hepàtica.
• Infeccions del SNC.
• Consum de tòxics (barbitúrics, narcòtics, síndrome d'abstinència).
• TCE, AVC, tumors, etc.
• Malalties degeneratives cerebrals.
• Idiopàtiques.

Ictus

Un accident cerebrovascular o ictus és un trastorn agut (d'aparició brusca) de la circulació cerebral que altera de manera transitòria o permanent la funció de determinades regions de l'encèfal.

Segons la seva evolució podem parlar de:

• Accidents isquèmics transitoris (TIA): Dèficit neurològic de menys de 24 hores, no deixa seqüeles.
• Dèficit isquèmic neurològic reversible (RIND): Dèficit neurològic entre 24-72 hores, els símptomes desapareixen en un termini entre 7 i 21 dies, no deixa seqüeles.
• ACV establert: El dèficit neurològic persisteix, símptomes invariables durant més de tres setmanes, deixa seqüeles.

Tipus de ictus

Ictus isquèmic (infart cerebral): Interrupció brusca del flux de sang a una zona determinada de l'encèfal degut a una obstrucció, per part d'un coàgul, d'un vas sanguini cerebral.

Ictus hemorràgic (apoplexia o vessament cerebral): Trencament d'un vas sanguini de l'encèfal que provoca extravasació de sang. Pot ser cerebral (intraparenquimatós o ventricular) o subaracnoïdal (HSA).

Codi ictus: Sistema que permet la ràpida identificació, notificació i trasllat de malalts amb sospita d'ictus al servei d'urgències hospitalaris per tal que la unitat de neurologia inici el protocol intrahospitalari previ a l'arribada del malalt.