Cefalea: Tipus, causes i tractament

Cefalea: Tipus, causes i tractament

La cefalea és un dolor cranial provinent de l'estimulació de receptors del dolor localitzats en estructures properes al cervell: meninges, vasos sanguinis craniofacials, estructures òssies i dentals, musculatura craniofacial.

Cefalea tensional

És la més freqüent. Símptomes: dolor difús per tot el cap i/o la part occipital. Causa: contractura musculars i/o estrès, tensió muscular.

Migranya

Símptomes: dolor pulsatiu moderat o intens en un costat del cap que pot derivar en tot el cap. Pot durar hores o dies. Altres símptomes: major sensibilitat a la llum, soroll i olor, nàusees i vòmits. Causa: d'origen vascular. Pot tindre prèviament alteracions visuals.

Cefalea arraïmada

Símptomes: dolor sobtat, intens i recurrent a un costat del cap, sovint al voltant de l'ull. Causa: sembla ser una activació del nervi trigemin, els nervis autonòmics i l'hipotàlem.

Cefalees secundàries

Són un símptoma d'una patologia subjacent com traumatismes cranioencefàlics, accidents cerebrovasculars, processos inflamatoris, trastorns metabòlics, ingesta de fàrmacs o drogues i tumors.

Crises epilèptiques

Manifestacions clíniques sobtades degut a una activitat elèctrica anormalment elevada en un grup de neurones. Quan les crisis comicials són recurrents, parlem d'epilèpsia.

Convulsions

Contraccions violentes, involuntàries i patològiques de la musculatura esquelètica que provoquen moviments irregulars.

Classificació de les crisis comicials

Parcials o focals: Inici en una àrea localitzada de l'escorça cerebral. Poden ser simples (sense alteració de la consciència) o complexes (amb alteració de la consciència). Generalitzades: Inici simultani en ambdós hemisferis cerebrals. Hi ha pèrdua de consciència. Poden ser no convulsives o convulsives.

Crises parcials simples

Símptomes motors: provoquen convulsions. Poden ser focals sense progressió o jacksonianes. Símptomes somatosensorials: provoquen formigueig. Símptomes sensorials: poden ser visuals o auditius. Símptomes autonòms: provoquen sudoració, vermellor, pal·lidesa, etc.

Crises parcials complexes

Alteració de la consciència: provoca somnolència, inexpressió, obnubilació, etc. Símptomes sensorials: poden ser visuals, auditius o olfactius. Símptomes psicomotors: disfàsia, automatismes, etc.

Accident cerebrovascular (ictus)

Un accident cerebrovascular o ictus és un trastorn agut de la circulació cerebral que altera de manera transitòria o permanent la funció de determinades regions de l'encèfal.

Tipus d'ictus

Accidents isquèmics transitoris (TIA): No deixa seqüeles. Dèficit isquèmic neurològic reversible (RIND): Dèficit neurològic entre 24-72 hores. ACV establert: El dèficit neurològic persisteix i deixa seqüeles.

Símptomes d'ictus

Debilitat o pèrdua sobtada de mobilitat a la cara, al braç i/o a la cama d'un costat del cos. Confusió sobtada. Incapacitat o dificultat per comunicar-se. Pèrdua sobtada de la visió. Cefalea secundària aguda holocranial. Dificultat per caminar, pèrdua d'equilibri o de coordinació.

Codi ictus

Sistema que permet la ràpida identificació, notificació i trasllat de malalts amb sospita d'ictus al servei d'urgències hospitalaris per tal que la unitat de neurologia iniciï el protocol intrahospitalari. L'objectiu principal és que l'atenció al malalt es realitzi el més ràpid possible per a evitar la progressió de la malaltia i les seves seqüeles.

Actuació davant trastorns convulsius

● No intentar subjectar o immobilitzar la víctima. ● No forçar la introducció d'objectes a la boca. ● Retirar els objectes perillosos que estiguin al voltant. ● Afluixar la roba que pugui comprimir la víctima. ● Si es pot, posar un coixí o qualsevol peça de roba sota al cap.

Actuació després de les convulsions

Comprovar la permeabilitat de la via aèria. Valorar funció respiratòria i cardiocirculatòria. Realitzar una exploració neurològica. Comprovar si hi ha relaxació d'esfínters i/o mossegada de llengua. Esbrinar hora d'inici, durada i característiques de la crisi, antecedents i etiologia. Realitzar una exploració física per descartar possible traumatisme cranioencefàlic.

Actuació mentre s'espera a l'atenció mèdica

Garantir la permeabilitat de la via aèria. Aplicar oxigenoteràpia si hi ha compromís respiratori. Valorar pupil·les, temperatura corporal i constants vitals.

Accident cerebrovascular (ictus)

Un accident cerebrovascular o ictus és un trastorn agut de la circulació cerebral que altera de manera transitòria o permanent la funció de determinades regions de l'encèfal.

Tipus d'ictus

Accidents isquèmics transitoris (TIA): No deixa seqüeles. Dèficit isquèmic neurològic reversible (RIND): Dèficit neurològic entre 24-72 hores. ACV establert: El dèficit neurològic persisteix i deixa seqüeles.

Símptomes d'ictus

Debilitat o pèrdua sobtada de mobilitat a la cara, al braç i/o a la cama d'un costat del cos. Confusió sobtada. Incapacitat o dificultat per comunicar-se. Pèrdua sobtada de la visió. Cefalea secundària aguda holocranial. Dificultat per caminar, pèrdua d'equilibri o de coordinació.

Codi ictus

Sistema que permet la ràpida identificació, notificació i trasllat de malalts amb sospita d'ictus al servei d'urgències hospitalaris per tal que la unitat de neurologia iniciï el protocol intrahospitalari. L'objectiu principal és que l'atenció al malalt es realitzi el més ràpid possible per a evitar la progressió de la malaltia i les seves seqüeles.

Actuació davant trastorns convulsius

● No intentar subjectar o immobilitzar la víctima. ● No forçar la introducció d'objectes a la boca. ● Retirar els objectes perillosos que estiguin al voltant. ● Afluixar la roba que pugui comprimir la víctima. ● Si es pot, posar un coixí o qualsevol peça de roba sota al cap.

Actuació després de les convulsions

Comprovar la permeabilitat de la via aèria. Valorar funció respiratòria i cardiocirculatòria. Realitzar una exploració neurològica. Comprovar si hi ha relaxació d'esfínters i/o mossegada de llengua. Esbrinar hora d'inici, durada i característiques de la crisi, antecedents i etiologia. Realitzar una exploració física per descartar possible traumatisme cranioencefàlic.

Actuació mentre s'espera a l'atenció mèdica

Garantir la permeabilitat de la via aèria. Aplicar oxigenoteràpia si hi ha compromís respiratori. Valorar pupil·les, temperatura corporal i constants vitals.