Causes i Tipus de Moviments de Massa i Riscos Geològics

Causes d'Entrada d'Aigua a la Conca

Factors Climàtics

• Pluges Intenses: Provocades per situacions meteorològiques, com ara llevantades a Catalunya. Aquestes fortes precipitacions, que se solen produir a la tardor, es poden classificar en:
  • Pirinaiques (moderades)
  • Litorals (intensitat extraordinària)
• Fusió de la Neu: L'augment de temperatura i l'acció de les pluges també pot donar lloc a avingudes importants.
• Inundacions: Coincidència de la pujada del nivell del mar amb les precipitacions, o altres efectes encadenats, com l'esllavissament d'un vessant.

Acció Humana

Avingudes provocades pel despreniment de preses.

Tipus de Moviments de Massa

Despreniments (Segons Volum de Massa Rocosa)

Es classifiquen segons el volum de massa rocosa:

• Caigudes de Blocs Rocosos (volums inferiors a 1.000 m³): Són presents en qualsevol lloc on hi hagi un escarpament rocós.
• Despreniments de Plaques Rocoses (volums compresos entre el miler i el milió de m³): Només són possibles en vessants rocosos de gran desnivell.
• Allaus Rocalloses (de diversos milions de m³): Són pràcticament absents a la geografia catalana.

Esllavissaments (Inestabilitat de Terreny No Consolidat)

Tot tipus d'inestabilitat d'un terreny no consolidat:

• Esllavissades o Lliscaments: Desplaçament d'una porció de terreny a través d'una superfície de trencament ben definida, amb la preservació general de la forma de la massa desplaçada.
• Fluxos: Inestabilitat d'una porció de terreny que es desplaça com un fluid viscós, adoptant la morfologia dels vessants.
• Complexos: Combinació de diferents tipus de mecanismes d'esllavissaments. Els més habituals són els lliscaments que esdevenen fluxos al peu.

Esllavissades Superficials i Corrents d'Arrossegalls

• Esllavissades Superficials: Són petites inestabilitats del terreny que solen tenir pocs metres de gruix.
• Corrents d'Arrossegalls: És una massa de fang saturada d'aigua que es cola a través d'un vessant i que se sol canalitzar a través dels torrents.

Factors Determinants dels Moviments de Massa

Factors Predisponents

• L'existència de zones de relleu inestables (zones de serralada i marges continentals).
• La influència del clima, que provoca variacions del nivell del mar que actuen de nivell de base de les xarxes de drenatge que erosionen els continents.
• Les característiques dels materials: litologia, propietats mecàniques i comportament hidrogeològic.

Factors Desencadenants

En aquestes zones, cal un factor que activi el moviment:

• Aportació d'aigua a la massa inestable.
• Formació de gel.
• Existència de determinats elements biòtics.
• Vibracions motivades pels terratrèmols.

Impacte de l'Activitat Humana

L'activitat humana genera impactes sobre el medi que provoquen riscos per a l'activitat humana mateixa. Un exemple és la modificació dels perfils dels vessants per l'excavació de talussos en les carreteres de muntanya.

Classificació de les Allaus de Neu

• Allau de Neu Pòls: Es produeix després d'una nevada important. Consta de:
  • Part densa: que representa el nucli de l'allau.
  • Aerosol: format per partícules de neu i aire, es desplaça per damunt de la part densa a velocitats que poden arribar als 300 km/h.
• Allau de Placa: És el trencament d'una sobreacumulació de neu per efecte del vent.
• Allau de Fusió: És la inestabilitat d'una neu densa i humida que descendeix en forma de colada. Es manifesta quan puja la temperatura i es transforma la neu del mantell nival.

Allaus Majors

Les allaus que arriben a tenir dimensions anormalment grans i que es manifesten en situacions meteorològiques extraordinàries s'anomenen allaus majors.

Esfondraments (Moviments Verticals del Terreny)

Els esfondraments són moviments verticals del terreny que s'enfonsa respecte al seu entorn, d'una manera generalment ràpida.

Van lligats a l'existència de cavitats subterrànies pròximes a la superfície del terreny. Quan aquestes cavitats col·lapsen, la part que està al seu damunt origina un forat, clot o depressió a l'exterior de parets més o menys verticals, que tendeixen a la forma d'embut i al rebliment o ompliment d'aigua.

L'ensorrament depèn de la resistència dels materials que hi ha per sobre de la cavitat:

• Les formacions rocoses són rígides i solen mantenir l'estabilitat.
• Per contra, els terrenys tous es col·lapsen ràpidament quan desapareix el substrat on s'aguanten.