Causes de la Revolució Industrial a Anglaterra i l'Ascens del Moviment Obrer

La Revolució Industrial a Anglaterra i la Difusió del Capitalisme

La Primera Revolució Industrial va sorgir a Anglaterra (1760-1840). Aquest procés històric es va caracteritzar per diverses transformacions fonamentals que van assentar les bases del sistema capitalista modern.

1. Les Causes de la Primera Revolució Industrial

La Revolució Agrícola

Al llarg del segle XVIII, van convergir dos factors clau que van provocar una veritable revolució agrícola a Anglaterra: les millores en els mètodes de conreu i els canvis en les formes de propietat de la terra.

Aquests canvis es van materialitzar mitjançant:

• El sistema Norfolk (rotació de conreus).
• Millors eines i tècniques.
• La privatització dels camps (Enclosures).

Aquesta revolució va comportar conseqüències importants:

• Gran augment dels rendiments agrícoles i de l'excedent agrari.
• Major especialització agrària.
• Excedent de mà d'obra al camp.

Tot això va permetre l'augment de la població, l'acumulació de capitals al camp i el traspàs de la població activa a les ciutats.

La Revolució Demogràfica

Durant el segle XVIII, a l'Europa occidental, i sobretot a Anglaterra, es va produir un creixement demogràfic significatiu, gràcies a:

• L'augment en la producció d'aliments.
• Les millores en els transports.
• Els grans avenços en la medicina i en la higiene.

Això va significar el pas de la demografia «antiga» a la «moderna», amb un període de boom demogràfic caracteritzat per:

• Una forta i ràpida baixada de la mortalitat.
• El manteniment d'una natalitat elevada.
• L'augment de l'esperança de vida.

Entre 1800 i 1850, la població anglesa es va doblar, arribant als 20.000.000 d'habitants. L'augment de població no va anar acompanyat de les clàssiques crisis de subsistència, degut a la paral·lela revolució agrícola.

La revolució demogràfica va ser crucial per a la industrialització, ja que va aportar abundant mà d'obra (la major part de l'excedent de població rural es va traspassar a l'àmbit urbà) i va estimular el consum, generant un mercat per a la nova producció industrial.

La Revolució Tecnològica i dels Transports

Es van produir una sèrie d'innovacions en el camp de l'energia i de la mecanització que van permetre el pas de la manufactura artesanal a la industrial. Aquestes innovacions van tenir un impacte econòmic immediat:

• Van abaratir enormement els costos.
• Els preus van baixar en picat, fet que va estimular un consum massiu.
• Va incentivar nous increments en la producció gràcies a la mecanització.

Acumulació de Capitals

Hi havia capitals procedents del camp i capitals procedents de les activitats comercials i financeres. Això va generar una acumulació de capitals en mans d'una burgesia emprenedora disposada a la inversió.

Aquesta situació va provocar:

• Un xoc amb les formes econòmiques, socials i polítiques de l'Antic Règim.
• La formulació de la nova ideologia burgesa: el liberalisme.
• La recerca constant de noves formes d'organització del treball, de nova tecnologia i de nous mercats.

2. El Moviment Obrer i la seva Expansió

Durant la segona meitat del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX, el desenvolupament del capitalisme i de la industrialització als països de l'Europa occidental va comportar l'aparició d'una nova classe social entorn del treball a les fàbriques: els obrers industrials, que treballaven a canvi d'un salari.

Aquest context va generar:

• Un augment de la conflictivitat laboral i social en les àrees industrialitzades.
• La necessitat de defensar els propis interessos i la consciència de classe, fet que va culminar amb el naixement del moviment obrer.

Les Formes de Lluita Obrera

Des de finals del segle XVIII van aparèixer diverses formes de lluita social per millorar les condicions de vida. Els governs van reaccionar amb la prohibició de les associacions obreres i amb la repressió de les seves activitats. Per tant, el moviment obrer va prendre diversos camins:

1. Associacions de Mutualitat: Prenien la forma d'ajuda mútua i previsió social.
2. Moviments Radicals i Violents: Que veien en els patrons, la policia i l'Estat un enemic a batre (com el Ludisme).

En general, la legislació de molts països va perseguir amb més o menys intensitat el moviment obrer.