Causes i organització dels imperis colonials

Causes de l'imperialisme

1. Econòmiques

La industrialització havia produït una acumulació de reserves de productes. Això provoca una baixada dels preus del producte i, per tant, una baixada de beneficis, el tancament d'indústries i la pobresa dels camperols. Calia buscar nous mercats per a explotar-hi els productes. Calia aconseguir matèries primeres i energètiques a un preu baix. Utilització de mà d'obra no qualificada i amb salaris baixos. Expansió del capitalisme (nous llocs on invertir els diners capitalistes europeus).

2. Demogràfiques

El creixement natural de la població provoca un excés de població i això fa que hi hagi atur. Aquest creixement ha estat provocat per la millora en les condicions de vida, van millorar en l'alimentació i també va haver-hi una millora sanitària. Aquestes millores van fer que hi hagués més esperança de vida. L'excedent de la població genera un flux migratori important cap a nous territoris on tenen la possibilitat de comprar terres o trobar feina. Els nous territoris colonitzats es converteixen en llocs d'assentament fix.

3. Polítiques

Desig dels països europeus d'augmentar el seu poder polític per mitjà d'aquesta hegemonia colonial. Control de les rutes marítimes, fluvials i terrestres. Incrementar el poder militar a tot el món; part dels beneficis colonials s'inverteixen en la creació d'exèrcits. Ambició per construir nous imperis, que això provocarà rivalitats entre potències europees i serà una de les causes de la Primera Guerra Mundial.

4. Ideològiques

Gran interès científic per explorar nous territoris. Aparició de societats científiques que van organitzar expedicions geogràfiques i antropològiques a Àsia i Àfrica. Obren noves rutes amb finalitat militar i econòmica. Concepció racista, perquè hi havia superioritat en la raça blanca, superior en la cultura, la religió i la civilització d'arreu del món, i exaltació del nacionalisme. Paternalisme: necessitat d'educar, de culturitzar i d'evangelitzar.

L'organització dels imperis colonials

Els territoris colonials, un cop explorats, eren conquerits militarment i passaven a ser administrats per la metròpoli. Això significava el control polític, econòmic, social i cultural dels pobles colonitzadors. Es poden distingir dos tipus de colònies:

• D'explotació: a causa del clima o del tipus de terreny, tenien poca població procedent d'Europa; centraven l'activitat en l'explotació dels recursos.
• De poblament: comptaven amb una gran quantitat de població europea que gaudia dels mateixos drets i privilegis que en els seus països d'origen, i s'imposava a la població indígena.

Segons el tipus de govern imposat

• Colònies: No tenen un govern propi, depenien directament de la metròpoli a Europa. L'autoritat l'exercia un governador i tot un grup de funcionaris. Estaven sotmesos als interessos de la metròpoli.
• Protectorat: Tenien un govern indígena controlat per la metròpoli, que creava un govern paral·lel; exercia les funcions de defensa i de representació exterior.
• Dominis: Eren territoris amb poca població indígena en els quals la minoria blanca hi va disposar d'un govern i d'un sistema parlamentari propi.
• Mandat: Van néixer després de la Primera Guerra Mundial per administrar els territoris dependents de les potències que havien guanyat la guerra.
• Concessions: Territoris cedits o llogats per la metròpoli durant un temps determinat. Eren enclavaments d'importància a nivell comercial o estratègic.